Vicenç Pagès: 'A 'Dies de frontera' hi ha un catàleg de maneres de ser pare, fill i germà'

El Pau i la Teresa tenen entre 30 i 40 anys i surten junts des de fa un temps. Ell és professor interí i ella treballa amb un contracte temporal. Són aparentment lliures, sense fills, ni hipoteques, ni matrimoni, ni propietats... Són els protagonistes de 'Dies de frontera' (Proa) de l'escriptor Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963), l'obra guanyadora del 54è Premi Sant Jordi, que s'ubica a l'Empordà i a la frontera que es troba a la Jonquera. Un retrat de la generació que es mou entre els 30 i els 40 anys i la seva relació amb els seus pares. En una entrevista a l'ACN, Pagès ha assegurat que a la novel·la hi ha "un catàleg de maneres de ser pare, fill i germà".

'Dies de frontera' és una novel·la que tracta sobre la joventut, les parelles, la relació amb els pares o la decisió de tenir un fill. El més visible a l'obra és la relació entre persones que tenen més de 30 o poc més de 40 anys, amb les seves precarietats, i que no saben ben bé on són. Tot això es concreta amb la relació entre la Teresa i el Pau. "Em feia gràcia aquesta idea de la parella lliure perquè moltes vegades les parelles tenen unes obligacions, però aquesta és químicament lliure i no té res a mitges i si segueixen junts és perquè volen. Ni tan sols s'han casat, ni tenen propietats a mitges", ha explicat.

Pagès ha ressaltat que aquesta generació, entre els 30 i 40, té d'especial "la precarietat laboral que condueix a la precarietat econòmica i a la familiar". En aquest context, ha assenyalat que és difícil prendre decisions com comprar un habitatge o assegurar el futur d'un fill si un no té una feina assegurada. "Això fa que s'hagi allargat molt la mitjana d'edat en la que la gent té fills i això té unes conseqüències", ha apuntat.

Una part essencial de l'obra és els dubtes que té una parella sobre si llançar-se a tenir o no un fill. "El tema són els fills i els pares que ens toquen", ha explicat, al temps que ha indicat a vegades els fills s'acaben assemblant més als pares del que realment es pensen. "Tots els personatges tenen pares i alguns fills i hi ha un catàleg de maneres de ser pare, fill i germà".

Segons Pagès, el tenir o no un fill és la frontera de la que parla la novel·la: "És una frontera que no té retorn, un pot deixar el país o la feina, però el fill és la última frontera i és per sempre i és el que fa més por. Una generació que no ha tingut res definitiu, fer el pas de decidir tenir una cosa per sempre espanta i això es reflecteix en els personatges". Encara ha anat més enllà quan ha considerat que tenir un fill és la única cosa fixa que poden tenir i és la única decisió que és seva.

Vicenç Pagès, nascut l'any 1963, ha recordat que la seva mare va ser mare als 20 anys i ell mateix va ser pare als 30, mentre que els protagonistes esperen tenir fills als 40. "Com a mamífers és molt estrany que decidim tenir descendència o no", ha plantejat l'escriptor. De fet, creu que "en un moment en el qual tot té un sentit econòmic" animar-se a tenir fills és "econòmicament un desastre. Si et passes la vida comprant de rebaixes, buscant el barri on tot és més barat i demanant un augment de sou, decidir tenir una despesa que durarà dècades no té ni cap ni peus".

La novel·la transcorre amb la veu d'un narrador; un narrador que Pagès ha definit com a madur i una mica vell, que "entén una mica tothom i ho mira amb distància, és un narrador una mica escèptic". La història té una estructura actual: "Havien de ser capítols curts i variats perquè les experiències que tenim són molt breus perquè parles amb algú i t'arriba un missatge i després mires una cosa per la televisió, tenim moltes experiències simultànies i així és com vivim". A 'Dies de frontera' hi ha capítols on per exemple només hi apareixen whatsapp's: "Si vols escriure un llibre realista sobre una relació realista, no pot ser que la gent" que hi apareix "s'escrigui cartes perquè ja no ho fa. A mi em pot agradar més o menys, però aquesta gent és normal i tenen facebook i whatsapp, miren sèries i tenen Spotify, la seva manera de relacionar-se amb el món és la d'ara".

El context de la novel·la és d'una gran trascèndencia. Pagès ha remarcat que hi ha un lloc fascinant a l'Empordà que és la frontera, a la Jonquera, que "té una economia molt peculiar perquè depèn de la seva diferència legal amb l'altra banda" ja que per exemple, ha apuntat, "els preus de l'alcohol són més baixos i hi ha lleis més permissives amb la prostitució". "L'Empordà està vist com un mena de lloc maragallià que si Catalunya s'enfonsa es recuperarà a partir de l'Empordà però hi ha una zona que no surt a les postals i té un interès literari molt clar", ha explicat. Pagès ha ressaltat que "la literatura francesa l'està explotant" i novel·listes francesos situen novel·les negres en aquesta zona perquè hi ha "màfies, proxenetes i fenòmens propicis a una trama policial".

L'Empordà, "el lloc menys pur ètnicament que et puguis trobar"

L'escriptor ha assegurat que l'Empordà és "un dels llocs més mestissos. És terra de frontera i de pas, és litoral i ve gent de tot arreu, hi ha russos, alemanys, molts madrilenys...". Encara ha anat més enllà per recalcar que "és el lloc menys pur ètnicament que et puguis trobar i té encara una certa imatge de puresa si més no paisatgística". Tot i això, ha recalcat que després un va a la frontera i veu que "allò no surt a les guies". Pagès també ha destacat que li ha servit a la novel·la situar un dels personatges que passa per la frontera de la seva vida en una frontera geogràfica.

Per altra banda, ha explicat que no té cap projecte en aquest moment i ha reconegut que després d'escriure i ara publicar l'obra està en pau i s'ha quedat buit. "No he de dir res, ja he dit tot el que volia dir".

"Estic content de no ser escriptor professional"

Pagès ha reconegut que està "content de no ser escriptor professional" perquè "permet no fer res i estar bé". Ha admès, acte seguit, que guanyar el Premi Sant Jordi permet arribar a llocs que no havia arribat mai anteriorment. Ha recordat que la caixera del supermercat li va dir recentment que l'havia vist per la televisió i que es compraria la seva nova novel·la, un gest que també ha vist en altres persones.