El català s'obre pas a l'escola pública de la Catalunya del Nord

"Estem aconseguint entrar al sistema que ens va intentar eradicar". Així explica Joan Jaume Prost, representant de l'APA de l'escola pública, la tasca que realitzen per normalitzar l'ensenyament del català a les aules de la Catalunya del Nord. Tot i que el procés ha estat "lent i feixuc", assegura, en 20 anys han aconseguit que uns 2.500 alumnes, el 6,5% del total, estudiïn actualment en aules bilingües on el català i el francès "coexisteixen". La darrera "conquesta" ha estat garantir dues classes amb 56 alumnes a l'escola d'El Voló per al curs vinent. A curt termini, l'objectiu és arribar a un 10% dels alumnes, una xifra que permetria que el català "deixés de ser un apèndix del sistema".

De les entitats de la Catalunya del Nord que lluiten per a la normalització del català, la més desconeguda és, molt probablement, l'Associació de Pares d'Alumnes per a l'ensenyament del català a l'escola pública, l'APA, que des de l'any 1993, quan es va crear la primera aula bilingüe a una escola de Perpinyà, lluita per introduir el català a l'escola pública. Sense tant de nom com l'escola immersiva La Bressola, o fins i tot que l'escola Arrels de Perpinyà, que compten amb prop d'un miler d'alumnes entre les dues, aquesta associació ha aconseguit que actualment uns 2.500 alumnes de maternal i primària, el 6,5% del total, estudiïn català a unes 80 aules repartides per diferents escoles del territori.

Joan Jaume Prost, antic mestre bilingüe i un dels impulsors del projecte, explica que l'objectiu és aconseguir que el català i el francès "coexisteixin" amb normalitat a les aules. Així, a les escoles que s'implanta el sistema, els alumnes fan 12 hores setmanals en català i 12 hores més en francès. Prost defineix la fórmula d'"imperfecte" perquè no es pot parlar d'immersió lingüística, però la considera "suficient" tenint en compte els entrebancs que han hagut de superar. A més, destaca que quan es crea una classe d'aquest tipus, l'estat francès es compromet a mantenir-la fins al final de la primària, és a dir, que es garanteix que molts nens estudiïn en català dels 3 als 11 anys, "el que els permet un domini de la llengua molt similar al dels alumnes de la Bressola, per exemple".

Un cop a secundària també es garanteix un mínim d'hores en català per "no perdre competència amb la llengua". Segons explica, el sistema consisteix en aprofitar les baixes de professors a les escoles públiques -ja sigui per jubilacions, trasllats, o d'altres factors- per substituir-los per d'altres amb competències per ensenyar en català. "Mai es creen classes noves, només es transformen", explica. Amb tot, lamenta que tot i els bons resultats de l'experiència, professors, directors d'escola i autoritats educatives, "continuen posant pals a les rodes" a l'hora d'ampliar places. "Els mestres que no coneixen el català veuen les classes bilingües com una amenaça, i als directors dels centres els hi costa entendre que els nens i nenes puguin titar endavant els seus estudis en dues llengües", explica Prost.

Amb tot, reconeix que un cop s'aconsegueix implantar el sistema a maternal, les opinions varien i tot és fa més fàcil "perquè descobreixen els beneficis del bilingüisme". En aquest sentit, afegeix que quan s'han fet avaluacions, els resultats han demostrat que els nens que estudien a classes bilingües tenen un coneixement del francès igual o superior que els que ho fan a classes totalment en francès.

Prost explica també que la gran majoria de les famílies de la Catalunya del Nord estan a favor que els seus fills estudiïn el català a l'escola, però afegeix que moltes escoles estatals no publiciten aquesta possibilitat encara que la tinguin implantada. "Si les escoles que tenen classes bilingües ho expliquessin als pares, tindríem entre un 30% i un 40% dels alumnes estudiant en aquest tipus d'aules", assegura. A tall d'exemple, apunta que a l'escola d'El Voló, on s'han assegurat dues classes per al curs vinent amb 56 nens i nenes, una trentena més s'han quedat sense plaça.

El sistema de classes bilingües té una llarga tradició al País Basc i a la Bretanya on es van implantar molt abans que a la Catalunya del Nord per raons "bàsicament polítiques". De fet, al País Basc del Nord un 60% dels alumnes de maternal estudien en classes bilingües i un 35% a primària, xifres "que semblen impossibles d'assolir" a la Catalunya del Nord.