El web també permet comparar algunes de les zones més carismàtiques de la ciutat amb fotomuntatges que barregen el passat amb l'actualitat. Les destrosses del carrer Nou pels bombardejos, l'incendi a la casa Boué, el pas dels soldats per la Rambla, la voladura del pont de l'Aigua, en són alguns exemples.
La Girona desolada
En paraules de l'historiador Josep Clara, els esdeveniments es van viure de la següent forma: L'any 1939, en ple hivern, Girona no va ser el mur de contenció que havia estat en altres moments històrics i passà ràpidament de republicana a franquista. L'entrada dels nous dominadors, el 4 de febrer de 1939, va ser un acte més del passeig militar que els soldats de Franco iniciaren pels volts de Nadal per liquidar la campanya de Catalunya.
La resistència, encarregada a les forces de Líster, no passà de les paraules i de les suposicions, d'actuacions molt limitades. Sense autoritats en els llocs de comandament, les tropes d'ocupació trobaren la porta pràcticament oberta, però l'espai urbà presentava un aspecte malparat, pres per la incertesa, castigat per les bombes de l'aviació feixista i els incendis dels derrotats que es retiraven cap a l'exili.
Les cròniques de l'època expliquen que a, dos quarts de dues de la tarda, les forces de la IV Divisió de Navarra accediren al barri de l'estació del ferrocarril i que, abans de les dues, tota la força entrà per la banda occidental de la ciutat, mentre que els legionaris italians ho feren per l'oriental, per la carretera de Sant Feliu de Guíxols i algun escamot per Sant Daniel.
Camilo Alonso Vega, general en cap de l'exèrcit d'ocupació, rebé els honors dels triomfadors a la plaça del Marquès de Camps i es possessionà, tot seguit, de la casa de la vila. Des del balcó de la plaça del Vi, va prometre pa, justícia i perdó, i repetí els tòpics del ritual militar. La divisió dels gironins entre guanyadors i vençuts no esvaí nous malsons, perquè el final de les operacions bèl·liques i la pau oficial no representaren el final de la tragèdia.
