Per donar resposta a aquesta demanada, el Bisbat ha encarregat a l'empresa GiemUnik la construcció d'un columbari amb capacitat per a 400 urnes. Es troba a tocar de la imatge de la verge i està fet a base de peces de ceràmica que reprodueixen un quadre que ja existia al santuari i el crist que es troba a la carretera d'accés.
Deixar-hi les restes durant 50 anys varia dels 1.500 als 5.000 euros.
Més del 30% de les persones que moren a les comarques gironines opten per ser incinerades. D'aquestes, però, un 80% no vol que les seves cendres estiguin al cementiri i els seus familiars desen les restes en d'altres indrets que tenen un significat especial per al difunt. Aquesta situació es reprodueix amb assiduïtat al santuari de la Mare de Déu dels Àngels.
Segons ha explicat el bisbe de Girona, Francesc Pardo, sovint el mossèn del santuari es trobava amb urnes que els fidels deixaven pels volts del temple amb la voluntat que els seus familiars reposessin a prop de la verge. Per donar resposta a aquesta demanda, el Bisbat de Girona ha fet l'encàrrec a l'empresa GiemUnik, amb seu a Terrassa, que té la patent mundial en columbaris de ceràmica. Aquesta empresa va construir el primer columbari d'aquestes característiques el 2005 a Sant Fernando (Cadis) i, des de llavors, ha tingut encàrrecs diversos, no només en temples sinó també a espais diversos com estadis de futbol de l'Espanyol, el Barça, el Betis o el Circuit de Catalunya, a Montmeló.
Les cendres, a tocar de la imatge de la verge
En el cas del santuari dels Àngels, aquest és el primer columbari de la diòcesi de Girona que es construeix en un espai religiós, és adir, fora d'un cementiri. Aquest matí, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha estat l'encarregat de beneir-lo. Concretament, aquest espai memorial s'ha ubicat a una sala adjunta a la imatge de la verge, on els fidels hi deixen els ciris. Allà, a dues parets, s'ha reproduït amb plaques de ceràmica la imatge d'un quadre que feia anys que era a la sala -on es veuen dues mans unides i un colom- i també la imatge del crist que hi ha a la carretera d'accés al temple.
Sota de cada peça de ceràmica que conforma els dos quadres s'hi pot dipositar una urna amb les cendres. Per saber a qui correspon cada peça, es posa una placa transparent amb el nom de la persona. "Es tracta d'una placa molt senzilla i que passa molt desapercebuda per tal de no desvirtuar el conjunt del quadre", ha detallat el conseller delegat executiu de l'empresa, Santi Bach. Segons ha defensat, l'espai de memòria que es posa en funcionament té la voluntat de "dignificar i cristianitzar" les restes dels difunts que opten per ser incinerats.
Hi ha columbaris individuals, familiars (amb capacitats per a quatre urnes) i també un lloc anomenat ara comunitària. En el cas dels individuals, el cost és de 3.000 euros amb una concessió a 50 anys, els columbaris familiars tenen un cost de 5.000 euros -també a 50 anys- i, per últim, hi ha l'opció més econòmica de l'ara comunitària, amb un cost de 1.500 euros.
En aquest darrer cas, les cendres es dipositen conjuntament sota una placa blanca i des de fora no s'identifica de qui són. Ara bé, segons ha detallat l'empresa, a dins sí que van separades amb bossetes i cadascuna té un codi per si alguna vegada els familiars les volen recuperar. En aquesta ara comunitària també s'hi poden posar les restes dels difunts si la concessió dels 50 anys s'acaba i els familiars no la renoven. "És a dir, que sempre podran quedar-se les restes a perpetuïtat al costat de la verge", ha assenyalat el conseller delegat executiu. Una part dels diners que paguen els familiars per cada peça de ceràmica es destinarà per al manteniment del santuari.
