39 famílies desnonades tornen al seu habitatge després de tirar-ne la porta a terra

L'ocupació del bloc de Salt es va erigir com un símbol de la lluita de tots els qui han perdut la casa per no poder-ne pagar la hipoteca o el lloguer. Però aquest no ha estat l'únic cas en què aquells qui s'han vist al carrer han optat per ocupar un habitatge.

Durant l'any passat, 39 famílies de Girona i Salt a qui el banc els havia desnonat han tornat als seus antics pisos després de tirar la porta a terra. "Sobretot, veient com les entitats tenien els habitatges deixats de la mà de Déu i se'n despreocupaven", critica la portaveu de la PAH Girona, Marta Afuera.

Durant el 2013, la plataforma va impedir 97 desnonaments i va ajudar una cinquantena més de famílies a aconseguir dacions o lloguers socials.

La PAH Girona ha fet balanç aquest dijous de tota la tasca que la plataforma va dur a terme durant el 2013 amb l'objectiu d'impedir que les famílies es quedessin sense sostre o bé amb un deute de per vida. L'any passat, l'acció de la plataforma va permetre aturar 97 desnonaments, la majoria dels quals -un 60%- a Salt, i la resta a Girona.

D'aquests processos, 87 eren per no poder pagar la hipoteca i onze per quotes de lloguer. Segons ha subratllat la portaveu de la plataforma, en gran part dels desnonaments hi havia tres noms d'entitats bancàries al darrere: Bankia, Banc Sabadell i BBVA.

A més d'aturar aquests llançaments, a través de la PAH també s'han tancat 33 dacions en pagament. En 28 casos, el deute que tenien els afectats amb el banc s'ha saldat amb l'entrega de les claus. En els cinc restants, però, això s'ha aconseguit només en part perquè les hipoteques tenien avaladors (i els afectats han de pagar ara quantitats que van entre els 20.000 i 40.000 euros).

Pel què fa a lloguers socials, durant el 2013 la PAH n'ha aconseguit dinou (amb uns preus mensuals que oscil·len entre els 50 i els 150 euros). D'aquests, dotze corresponen al bloc de Salt -obtinguts amb la intermediació de la Generalitat- i els altres set, a negociacions directes amb els bancs.

Per últim, el balanç de la plataforma també recull que, al llarg de l'any passat, 30 famílies de Girona i Salt que s'havien quedat sense sostre van obtenir la condonació del deute per part del banc.

Tot i aquests números, però, la lluita no s'atura. La portaveu de la plataforma ha explicat que el degoteig de casos que els arriben a les assemblees és constant. De fet, des de la PAH porten ara 431 casos d'afectats que tenen obertes execucions hipotecàries, i 571 més en els quals l'obertura d'aquest procés és imminent (perquè fa mesos que no poden pagar les quotes corresponents).

Salt, un referent

Dins el balanç que la PAH ha fet del 2013, Marta Afuera no ha volgut passar per alt allò que ha significat el bloc de Salt. La portaveu ha explicat que la seva ocupació, tot i que al final acabés en desallotjament, ha fet "obrir els ulls" davant la problemàtica de la manca d'habitatge i s'ha convertit en "un símbol de la lluita". De fet, per a aquest 2014, Afuera no descarta tornar a "alliberar" un edifici.

Tot i això, la portaveu també ha volgut subratllar que el bloc del carrer Doctor Castany no és un cas aïllat. "Hi ha molta gent que opta per ocupar els pisos on abans vivia, perquè no té cap altra sortida", ha explicat Afuera. En concret, aquest any passat 39 famílies desnonades de Girona i Salt van decidir optar per aquesta via.

La majoria d'elles feia temps que s'havien quedat sense sostre. "A més, els bancs s'havien despreocupat dels seus antics pisos i els tenien del tot descuidats", ha explicat Afuera. Per això, els afectats van decidir donar una puntada de peu a la porta, canviar el pany i tornar a viure als seus antics habitatges. Segons la PAH, cap d'aquestes famílies ha estat desallotjada.

Taules d'habitatge

La portaveu de la PAH ha aprofitat per reclamar als ajuntamens de Girona i Salt que s'impliquin en les taules d'habitatge. "En molts casos, han estat inoperants", ha lamentat Afuera. La portaveu també ha considerat que és "vergonyós" que els consistoris hagin posat per davant "la valoració d'una persona per damunt de la d'un col·lectiu". Això darrer, ho ha dit en referència a ella, perquè els dos consistoris l'han vetada.

"A nosaltres també ens consta molt treballar amb determinats polítics, perquè es troben a les antípodes dels valors que defensem, però volem asseure'ns a parlar", ha dit. I hi ha afegit: "A més, qui decideix els interlocutors de la plataforma és la mateixa PAH Girona, igual com també passa amb els partits polítics, que escullen els seus representants a la taula".

Per últim, Afuera ha volgut destacar que la iniciativa que han començat a emprendre diversos ajuntaments, multant aquells bancs amb pisos buits, ja ha començat a donar fruits. Segons la portaveu de la PAH, això ha permès que alguns bancs ja comencin a moure's. "Tan sols l'aprovació de les mocions ja ha tingut efectes; estem notant que s'estan signant més dacions en pagament, per exemple, i que hi ha menys dificultats per aconseguir-les", ha concretat la portaveu.

La PAH ha fet aquest balanç durant una protesta davant dels jutjats de Girona, coincidint en què a dins de l'edifici s'hi celebraven cinc judicis contra bancs per clàusules abusives. De litigis per aquests casos, la PAH a hores d'ara ja en porta 178.