L'Audiència carrega contra Bankia, l'acusa d'aprofitar-se que els ancians pràcticament no sabien res d'economia i subratlla que l'entitat no els va informar dels riscos de l'operació.
De fet, l'escrit diu que "tota la informació" rebuda pel matrimoni va ser la del "signi aquí i aquí" en el moment de subscriure la compra d'accions. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Fernando Lacaba, és ferma i no es pot recórrer.
El matrimoni d'ancians d'Olot, de 78 i 74 anys, eren clients de Caja Madrid -actualment, Bankia- des de l'any 1992. Segons recull la sentència, tots dos són "pensionistes" i durant anys havien anat fent racó, fins arribar a tenir un bon calaix.
El maig del 2009, segons subratlla la sentència, tots dos van signar un contracte de preferents "a instàncies de l'entitat bancària". En concret, després que el mateix director de la sucursal, amb qui tenien confiança, els assegués al seu despatx i ell mateix els oferís aquest producte.
D'entrada, el matrimoni va adquirir un paquet de 720 participacions per valor de 72.000 euros. Un any i mig més tard, la parella d'ancians va signar un segon contracte. En aquest cas, van comprar 80 participacions més per valor de 8.000 euros.
D'entrada, les participacions van donar interessos, però quan la situació va fer un gir, el matrimoni va arribar a perdre pràcticament el 70% dels seus estalvis. Aleshores, van portar el cas als jutjats i una sentència del número 2 d'Olot els va donar la raó i va anul·lar els dos contractes de compra de preferents.
Bankia, però, va decidir recórrer la resolució i la va portar fins a l'Audiència de Girona. I ara, la Secció Primera li ha desestimat íntegrament el recurs i confirmat, punt per punt, allò que ja va sentenciar el jutjat d'Olot.
Ni el mateix director ho sabia
La sentència, però, de la qual ha estat ponent el magistrat Fernando Lacaba, aprofita també per carregar contra la manera de fer de Bankia. D'entrada, perquè ni el mateix director de l'entitat sabia bé allò que estava oferint. "La seva declaració posa de manifest que desconeixia en profunditat el producte, i que sempre els hi va dir que podien recuperar els diners", recull l'escrit.
Per tant, derivat d'això, la sentència conclou que l'entitat va incomplir el seu deure de donar una informació "completa i veraç" a la parella d'ancians, i més tenint en compte que es tractava d'un producte d'alt risc. De fet, l'Audiència diu que tota la informació que va rebre el matrimoni "va ser l'habitual en aquest tipus de relació director-client; és a dir, la de signi aquí i aquí".
"En definitiva, la contractació es va fer en poc temps, com si els demandants fossin inversors experts i sense donar-los oportunitat de revisar la informació de manera pautada, com hauria de ser amb un producte complex d'aquestes característiques", conclou la sentència. Per aquests motius, la Secció Primera desestima el recurs interposat per Bankia i obliga l'entitat a tornar els 80.000 euros a la parella d'ancians. La sentència és ferma i no es pot recórrer.
