Més de la meitat dels graduats de Formació Professional (FP) a les comarques gironines treballen després d'acabar els estudis. L'estudi 'Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2025 a les comarques gironines' presentat pel Departament i la Cambra de Comerç de Girona recull que el 54,8% dels graduats tenen feina. D'aquests, el 34,7% es dedica exclusivament a treballar i el 20,1% ho compagina amb estudis. La inserció s'enfila fins al 66,1% en els alumnes que han fet la modalitat dual intensiva, uns vint punts més que en l'ordinària. El president de la Cambra, Jaume Fàbrega, ha subratllat que els resultats evidencien que l'FP dual intensiva és "el millor vehicle per trobar feina" i, també, per incorporar treballadors a les empreses.
El director dels serveis territorials d'Educació a Girona, Miquel Marcé, i el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, han presentat aquest divendres els resultats d'una nova edició de l'estudi, elaborat a partir d'una enquesta a prop de 3.000 graduats, i han destacat que les dades avalen que la inserció laboral dels estudiants d'FP continua creixent a les comarques gironines.
Segons les dades presentades, el percentatge de titulats que treballa o compagina feina i estudis arriba al 54,8%, mentre que els que estan buscant feina són el 9%. Marcé ha comparat aquesta xifra amb la taxa d'atur juvenil, situada en el 20,4% durant el primer trimestre del 2025, i ha remarcat que el percentatge és de menys de la meitat en els que han cursat algun tipus de formació professional.
El director dels serveis territorials també ha posat en valor que han aconseguit "revertir" el tòpic que apuntava que la formació professional és exclusivament una via d'accés directe al mercat labora, perquè cada vegada més alumnes opten per continuar estudiant i enfilen un camí que pot començar amb un grau mitjà i acabar amb estudis universitaris. Segons Marcé, aquesta trajectòria permet arribar a la universitat amb una experiència professional i un coneixement pràctic que considera un valor afegit.
Una de les principals diferències que recull l'estudi és la inserció laboral segons la modalitat formativa. Entre els alumnes que han cursat FP dual intensiva, un 66,1% estan ocupats, sigui treballant exclusivament o combinant feina i estudis. En canvi, en la modalitat ordinària el percentatge és d'aproximadament el 46%. A més, només un 5,3% dels graduats de la modalitat intensiva estan aturats o buscant feina.
Marcé ha explicat que aquesta diferència està vinculada, en part, al major contacte dels estudiants amb les empreses. La modalitat intensiva preveu una estada formativa més llarga que l'ordinària, cosa que permet als alumnes conèixer millor el funcionament del lloc de treball i, alhora, facilita a les empreses valorar les capacitats dels candidats a un lloc de feina abans d'una possible contractació.
El "millor vehicle"
Fàbrega ha coincidit a destacar aquest avantatge i ha assegurat que les empreses han anat canviant la manera de veure els estudiants en pràctiques. Segons el president de la Cambra, el que abans es podia percebre com una càrrega organitzativa s'ha convertit en una oportunitat per incorporar professionals. "La formació professional dual és el millor vehicle per trobar feina i el millor vehicle per incorporar personal amb garanties", ha afirmat. El president de la Cambra també ha remarcat que aquest model també ajuda a donar resposta a les dificultats que tenen moltes empreses per trobar personal qualificat i evitar la fuga de talent.
A les comarques gironines hi ha més de 2.200 empreses col·laboradores de l'FP, una xifra que situa la demarcació en segon lloc al rànquing català, només per darrere de Barcelona. Segons l'estudi, les estades a les empreses també continuen sent una de les principals portes d'entrada al mercat laboral. En el cas dels graduats de cicle superior, un 30,28% han trobat feina a través de l'empresa on havien fet pràctiques i, en els de grau mitjà, el 22,34%.
Tot i les bones dades d'inserció, l'estudi també detecta alguns reptes i revela que hi ha una bretxa de gènere a l'hora d'accedir al mercat laboral. Un 75,71% dels homes graduats aconsegueixen una feina a jornada completa, mentre que entre les dones el percentatge baixa fins al 55,12%. Marcé ha reconegut que és una desigualtat que cal corregir, tot i que ha assenyalat que les dades no permeten determinar fins a quin punt respon a una elecció dels mateixos treballadors o a les condicions que ofereix el mercat laboral.
Pel que fa a l'estabilitat laboral, un 72,86% dels graduats de cicle superior que treballen tenen un contracte indefinit, un percentatge que se situa en el 59,57% entre els titulats de grau mitjà.
El director dels serveis territorials d'Educació també ha destacat l'augment de la demanda de formació professional. Segons les dades, els alumnes de grau mitjà han passat de 6.954 a 7.522, un increment del 8,2%. També han crescut els programes de formació i inserció (PFI), que han passat de 554 alumnes a 642, un 15,9% més, i els de grau superior: de 4.368 a 4.721, un 8,1% més.
