Un estudi de SOS Costa Brava determina la necessitat d'ampliar la protecció marítima en quatre espais del litoral empordanès. Es tracta de l'Albera Marítima, l'espai marí Empordà 2 i les badies de Roses i Pals, zones que l'informe que ha presentat la plataforma aquest divendres a Girona determina que tenen "mancances importants", malgrat que són zones que concentren alguns dels ecosistemes marins "més valuosos de la Mediterrània occidental". El document també alerta de la falta de gestió efectiva dels espais que ja disposen d'alguna figura de protecció. De fet, de les deu figures existents a la Costa Brava Nord, només dues tenen un Pla Rector d'Ús i Gestió: el Parc Natural del Cap de Creus i la Reserva Marina de les Illes Medes.
La proposta de SOS Costa Brava vol avançar cap a una xarxa d'espais protegits més "coherent i connectada", que permeti preservar la biodiversitat marina i reforçar els corredors ecològics del litoral. L'estudi, titulat 'Proposta de millora de la protecció dels ecosistemes marins de la Costa Brava Nord', ha estat elaborat pel biòleg marí Boris Weitzmann, amb la participació de D. Glautier i l'assessorament científic de Puri Canals. El document identifica quatre àmbits prioritaris a partir de tres criteris: la seva funció com a connectors entre espais naturals, la presència d'hàbitats i espècies d'alt valor ambiental i l'existència d'iniciatives socials i professionals favorables a la conservació marina.
El primer espai és l'Albera Marítima, entre Portbou i el Port de la Selva, que permetria connectar el Parc Natural del Cap de Creus amb la reserva marina de Cervera-Banyuls, a França. El segon és la badia de Roses, entre aquesta població i l'Escala, que actua com a corredor biològic entre els parcs naturals del Cap de Creus i el Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
El tercer àmbit és la badia de Pals, entre l'Estartit i Begur, on hi ha importants praderies de 'Cymodocea nodosa', així com zones de cria i alimentació d'espècies marines. Finalment, l'estudi assenyala l'espai marí Empordà 2, una extensa zona de plataforma continental que connecta diferents àrees protegides i que acull hàbitats d'especial interès per a la biodiversitat i els recursos pesquers.
També millorar la gestió dels espais ja protegits
Més enllà d'ampliar les àrees protegides, SOS Costa Brava reclama millorar la gestió dels espais que ja tenen algun tipus de protecció. En aquest sentit, l'informe assenyala mancances en la vigilància i el control, la regulació del fondeig i de la pesca recreativa, el seguiment científic i la coordinació entre la Generalitat i l'Estat.
Per això, el document planteja cinc línies d'actuació: reforçar la gestió de les zones protegides actuals, impulsar estudis tècnics i jurídics per valorar noves figures de protecció, incorporar la connectivitat ecològica a la planificació marina, promoure models de governança compartida i aplicar el principi de precaució davant de projectes que puguin afectar els ecosistemes.
La iniciativa s'emmarca en l'objectiu internacional 30x30, que estableix que abans del 2030 s'hauria de protegir almenys el 30% del medi marí. SOS Costa Brava defensa que avançar en aquesta direcció és necessari no només per conservar la biodiversitat, sinó també per garantir el futur de la pesca, el turisme sostenible i les comunitats costaneres.
L'estudi s'ha presentat aquest divendres a l'Auditori Josep Irla de Girona, en una jornada amb el lema 'Més mar protegit, més futur'. A l'acte hi ha participat l'assessora científica del document, Puri Canals, el biòleg marí i autor de l'informe, Boris Weitzmann, i l'advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot.
