Veïns i negocis de la Vall de Ribes denuncien talls de telefonia en els últims mesos. "Paguem per tenir línia, no per tenir-la espatllada", es queixa Dolors Perramón, propietària del restaurant Cal Ras de Campelles, que assegura que depenen de les reserves per telèfon. "Això és inaguantable i ja et pots queixar, que res", afegeix amb impotència.
Tant l'alcaldessa de Campelles com la de Ribes de Freser coincideixen que les fortes ventades del febrer van agreujar la situació d'una infraestructura indispensable. Exigeixen a Telefònica i a la Generalitat un "pla b" per tenir els mateixos serveis que a les ciutats. L'operadora ha explicat que hi estan treballant i que completaran les millores a principis de l'any vinent.
L'Ajuntament de Ribes de Freser calcula que aquest any han patit vuit interrupcions del servei de telefonia i fibra. Uns talls que també han afectat altres municipis de la mateixa vall i que, en alguns casos, han superat les 24 hores. "És desesperant", admet l'alcaldessa, Mònica Sanjaume. Explica que patir talls puntuals per fortes ventades "es pot entendre". "Però el que és inadmissible és que un dilluns a la nit deixi de funcionar la fibra i que tardin més de 48 hores a restablir-lo", detalla.
Aquesta localitat, segons diu, té la particularitat que "quan cau la fibra també cau la telefonia, principalment de Movistar (...) i quedem totalment incomunicats". Remarca que afecta al funcionament de l'Ajuntament, veïns que teletreballen, visitants i persones grans que queden incomunicades.
La pitjor part, assegura, són les dificultats per saber què ha passat i quina previsió hi ha. El telèfon de la Generalitat per avisar de la incidència tampoc va quan el sistema cau. Entre les causes recollides per l'operadora, segons l'alcaldessa, hi havia una "sobrecàrrega del servei, la caiguda d'un cable, un pal flotant i vandalisme".
Amb tubs passats però sense fibra pública
Campelles és el municipi on s'acumulen més talls del servei. L'últim ha estat aquesta setmana i ha durat més de 24 hores. Les ventades del febrer van causar moltes destrosses i actualment encara hi ha cables de fibra per terra als afores del nucli urbà. Al municipi només tenen el cablejat de fibra de Movistar (Telefònica). L'alcaldessa, Judit Cornellà, denuncia que l'empresa no ha soterrat els cables al nucli urbà, tot i tenir ara les canalitzacions fetes i pagades pel consistori.
A més a més, la fibra pública impulsada per la Generalitat, que havia de ser l'alternativa, no ha acabat d'arribar. L'any passat la Diputació de Girona va executar les obres per passar el tub -la marca blava es pot veure al costat de tota la carretera-, però estan buits perquè no s'hi ha passat el cable. Segons l'alcaldessa, s'ha aturat perquè calia connectar i obrir la carretera a Ribes, que és propietat de l'Estat, i aquí va encallar. "Tenim tubs passats, carreteres marcades, però la fibra és inexistent", es queixa l'alcaldessa de Campelles. I mentrestant, denuncia que tenen caixes de fibra "lligades a arbres" i que "no hi ha ni previsió ni intenció" de revertir-ho per part de l'operadora.
Una situació que es repeteix a Pardines, amb tubs passats però sense cable i sense cap previsió. Allà les interrupcions de servei també són un obstacle per al dia a dia de particulars i establiments. El seu alcalde, Jordi Hubach, es queixa que "no passa un mes que no hi hagi algun tall, si no és de telefonia és d'electricitat". Durant aquest any i només amb talls de telefonia, tenen registrades cinc interrupcions de servei, algunes de més de 24 hores, i sense comptar els talls d'electricitat que també fan caure el servei d'Internet.
Segons l'alcalde, "es parla molt de repoblar, però no poder teletreballar és un impediment molt gran". I afegeix que hi ha hagut dies que han hagut d'enviar treballadors a Ribes de Freser per poder fer gestions. "Demanem tenir seguretat amb les comunicacions", subratlla.
De la seva banda, Campelles i Ribes de Freser exigeixen tenir un 'pla b' per no quedar-se sense comunicacions. El soterrament de línies seria una opció, assenyalen.
Reivindiquen poder viure al món rural
El pitjor de tot, segons diuen, és que les operadores no aposten per una vall on hi ha 2.500 abonats. "Som com dos carrers de l'Eixample", admet l'alcaldessa de Ribes, que reivindica poder tenir els mateixos drets que a la ciutat: "És indignant, demanem que no ens deixin tantes hores sense servei". Per això creuen que les administracions superiors també haurien de prendre-hi part. "Si la Generalitat acabés de fer el desplegament de la fibra, hi hauria competència i potser les operadores s'agafarien d'una altra manera el tema del manteniment", afirma l'alcaldessa de Campelles.
Des del Consell d'Alcaldes del Ripollès i el Consell Comarcal del Ripollès també han elevat recentment a la Generalitat la queixa pel que consideren un greuge. Han demanat al Govern que revisi totes les línies i han exigit a les companyies que facin les inversions i reparacions necessàries per posar fi a aquesta interrupció de servei.
Perdre clients i no poder donar un bon servei
Per a un restaurant com Cal Ras de Campelles, quedar-se sense telefonia és deixar el menjador buit. "Només treballem amb reserves perquè aquí la gent ha de venir expressament i si està ple, ja no pugen", explica. Calcula que, quan no hi ha telefonia, perden el 80% de la facturació i assenyala que ho viuen amb molta impotència. "Ja no sé quants cops ha passat (...) des de les ventades cada dos per tres estem igual", assegura.
I es mostra molt escèptica amb els treballs tècnics de reparació de l'operadora: "Venen, afegeixen els fils i els tornen a deixar al terra igual". Com a exemple, explica que hi ha camps amb bestiar per on el cablejat passa pel mig dels camps. "Això no és normal", afegeix Perramón. La restauradora també es queixa que els descomptes a la factura que els ofereix Movistar per compensar la interrupció del servei és "una misèria" si és té en compte el greuge que els suposa.
Qui també denuncia les dificultats de portar un negoci amb els problemes de telefonia és Jordi Socias, propietari del Forn del Freser a Ribes de Freser. "És una angoixa perquè mai no saps quan passarà i quan passa, no pots fer ni rebre encàrrecs, ni atendre els clients i és una gran incomoditat perquè tenim una producció que no podrem vendre", afirma.
En ser un poble rural, es demana a la clientela fa els encàrrecs per telèfon i així tenir una previsió. "I sense telèfon, es redueixen les vendes i el client queda descontent perquè no entén que no li agafem", remarca. El forner assegura que algun cop ha hagut d'agafar el cotxe amb el portàtil en direcció Campdevànol per trobar la cobertura i fer les gestions.
La falta d'informació amb l'operadora és un altre tema. "És molt complicat parlar-hi i a vegades et diuen que és una avaria massiva", afegeix. Per Socias, és un "greuge" patir aquests talls i reclama que s'hi posi solució. "Hi ha d'haver un pla b, no pot ser que estiguem sense saber fins quan; imagina't una empresa a qui li diguis que estaràs vuit dies sense poder gestionar comandes, rebre trucades ni atendre els clients", subratlla. "És molt fotut perquè pots perdre clients", remarca.
Telefònica diu que completarà les millores a principis de l'any vinent
L'operadora ha confirmat que són conscients de les incidències i que s'està treballant per solucionar-ho. "La complexitat del terreny i les característiques de la intervenció han requerit un estudi i una planificació específics", han dit. I asseguren que treballen en coordinació amb els ajuntaments. Telefònica també es compromet a completar les millores a principis de l'any vinent, si bé no concreta quines actuacions s'estan fent.
