El Consorci d'Aigües Costa Brava projecta una planta de regeneració d'aigua a Llançà (Alt Empordà) dins del projecte Aiguaneix, que va arrencar amb una prova pilot a Roses. El projecte pioner consisteix a purificar l'aigua ja utilitzada i reinjectar-la en aqüífers per tal de garantir reserves d'aigua. El director tècnic de l'organisme, Lluís Sala, detalla que això permet "omplir la guardiola" en cas de sequera. Sala ho ha explicat aquest dimecres en una jornada sobre transició hídrica a Catalunya organitzada per l'Agrupació de Serveis d'Aigua de Catalunya (ASAC) a Banyoles. El president remarca la importància de projectar una planificació de l'aigua a llarg termini en comptes de preparar-se per a la gestió de la següent crisi.
El 28 de març el consorci va estrenar una planta pilot de regeneració d'aigua a Roses (Alt Empordà). Es tracta d'una planta que hi ha al costat de la depuradora i que serveix per a tractar l'aigua i purificar-la. Això permet que aquesta aigua s'injecti en els aqüífers propers al litoral perquè es mantinguin actius i no se salinitzin.
El director tècnic del Consorci d'Aigües Costa Brava, Lluís Sala, ha detallat que el projecte va néixer durant la sequera que va viure la conca de la Muga entre el 2021 i el 2025. "Quan no teníem aigua dolça, l'única que teníem la llançàvem al mar després de la depuradora", explica Sala. Per això assegura que van treballar en un projecte que permetés "tractar l'aigua sortint de la depuradora i retornar la qualitat necessària". El director tècnic del consorci insisteix que la demarcació "no es pot permetre tenir aqüífers buits i salinitzats".
Gairebé un terç del consum
Per això van impulsar el projecte Aiguaneix que s'ha articulat amb una planta pilot a Roses i que es va estrenar a finals de març. Ara, ja estan desenvolupant el projecte per fer una planta de tractament real a Llançà, un municipi que compta amb uns aqüífers que cal arreglar i un excedent d'aigua que surt de la depuradora. El projecte comptaria amb dues línies de 50 m3 de producció d'aigua purificada cada hora, fet que permetria injectar uns 300.000 m3 cúbics anuals. Lluís Sala ha assegurat que aquesta quantitat és "un 30% de l'aigua que es consumeix a Llançà a l'any".
Això vol dir que pràcticament una tercera part de l'aigua que consumeix el municipi "no s'extrauria del medi natural", sinó que es crearia a partir d'un procés de depuració i purificació de l'aigua. El projecte també es podria replicar en altres municipis com ara Cadaqués, zones del litoral amb una forta dependència dels aqüífers. Ara, el consorci està pendent de tancar un acord amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per tirar endavant aquesta nova planta pionera.
Aquest model de regeneració d'aigua ja es fa servir en zones de Califòrnia i suposa un estalvi econòmic en comparació amb la dessalinització. De fet, el director tècnic assegura que el consum energètic és "la meitat" que la salinització. Sala confia que l'aigua regenerada s'inclogui en la nova Llei de Transició Hídrica perquè permetria "introduir el concepte de gestió circular" en l'aigua.
Jornada de transició hídrica
El projecte s'ha explicat en el marc d'una jornada sobre la transició hídrica a Catalunya que ha organitzat l'Agrupació de Serveis d'Aigua de Catalunya (ASAC) a Banyoles. El president de l'entitat, Ignacio Escudero, ha explicat que la transició "ja no és una necessitat de futur, sinó de present" i remarca en la necessitat de fer una projecció a llarg termini en comptes de centrar-se a gestionar la pròxima crisi. Escudero ha recordat que la situació de Catalunya fa que calgui preparar el país per a episodis de sequera però també episodis de pluges torrencials i fins i tot tropicals, sobretot amb la mirada posada a les projeccions climàtiques de futur.
A més, el president de l'ASAC apunta que cal buscar "la sostenibilitat econòmica" del tractament de l'aigua i per això apunta que cal buscar sistemes més eficients. En aquest sentit, la regeneració d'aigua seria un dels mètodes que permetrien aconseguir aquesta sostenibilitat econòmica. El doctor en Biologia Ramon Folch ha apuntat que aquesta regeneració permetria "tancar el cicle" del consum d'aigua i reduir la dependència de la climatologia. Folch ha detallat que "al final l'aigua de la pluja també és aigua regenerada" i creu que cal eliminar els tabús que hi ha actualment amb aquests mètodes.
Per altra banda, el president de l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua, Carles Conill, considera essencial implantar la interconnexió de conques hídriques arreu del país. Conill assegura que aquesta infraestructura "no serveix per robar aigua a casa dels altres, sinó per garantir el consum a tot arreu". En aquest sentit, apunta que "l'aixeta l'ha de tenir cada territori" i els criteris per obrir-la o tancar-la s'han de consensuar en un pacte de país que caldria incloure en la nova llei de transició hídrica.
El president de l'observatori apunta que la interconnexió defuig del concepte de transvasament, sinó que permetria connectar les dessaladores i incrementaria l'eficiència dels recursos i suposaria una menor despesa energètica i econòmica. En aquest sentit, Conill lamenta que les dessalinitzadores projectades pel Govern encara no estiguin a punt. "Això em sona com un 'déjà-vu' de la sequera del 2008", apunta Conill. Des de l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua també demanen crear "una infraestructura robusta" que permetria sobreviure en episodis de pluja i de sequera.
