Les entitats ecologistes SOS Costa Brava, Salvem el Golfet i SOS Palafrugell s'oposen frontalment al Pla de Millora Urbana de la finca de Can Rosa, a Calella de Palafrugell (Baix Empordà), que preveu l'edificació de 22 habitatges en dos blocs a la zona est dels Jardins de Rubió i Tudurí.
El plenari municipal de Palafrugell té previst aprovar definitivament aquest dimarts el projecte urbanístic, una decisió que segons les organitzacions ecologistes comportarà una greu afectació paisatgística i patrimonial sobre un conjunt de jardins catalogats i concebuts pel reconegut arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Segons adverteixen les entitats, la intervenció planificada preveu ocupar la banda est dels jardins, afectant directament un dels quatre quadrats que formen el conjunt original i el passadís lateral, alterant així la geometria, la simetria i la integritat d'aquest espai històric. A més, el planejament autoritza una altura d'edificació de planta baixa més tres plantes en un dels blocs, mentre que l'antic pavelló vinculat a la finca queda exclòs de l'àmbit del pla tot i que el planejament general hi permet una altra construcció.
Oposició històrica i manca de respostes
Les organitzacions conservacionistes han presentat noves al·legacions per intentar frenar la tramitació, denunciant que el consistori no ha donat resposta a les observacions anteriors i que tampoc s'ha estudiat cap alternativa orientada a la protecció integral de la finca per destinar-la a parc urbà i equipaments públics. En aquesta línia, retreuen que no s'exigeixi la cessió de zones verdes malgrat la consideració urbanística de sòl urbà no consolidat.
El conflicte entorn d'aquests jardins es remunta al 2024, quan l'Ajuntament va impulsar altres propostes edificatòries que finalment van quedar aturades per les al·legacions ciutadanes i els informes desfavorables del Departament de Cultura. Així mateix, recorden que el juliol de 2023 ja van registrar una proposta formal de modificació del planejament per blindar la protecció dels jardins, una petició que denuncien que mai ha estat tramitada.
Finalment, les entitats han criticat el model de política urbanística impulsat al litoral palafrugellenc, posant el focus en altres actuacions controvertides com el projecte hoteler d'Aigua Xelida al Puig sa Trona, la urbanització a la muntanya de Sant Sebastià a Llafranc o les afeccions al penya-segat del Golfet. Alhora, titllen de paradoxal avançar en la urbanització d'una obra de Rubió i Tudurí en un moment de màxim reconeixement cultural del seu llegat, recordant publicacions recents com 'El llegat de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, 100 anys després'.
