Una trentena de persones van participar en la conferència ''Origen i evolució urbanística d'Olot'', organitzada per la Delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). La xerrada va anar a càrrec de l'arquitecte Andreu Reixach Nogué i l'historiador de l'art Miquel Àngel Fumanal Pagès, que van examinar les principals etapes de transformació d'Olot (Garrotxa).
Durant la sessió, els assistents van poder descobrir els processos clau que han configurat el nucli urbà al llarg dels segles, així com el patrimoni arquitectònic que encara avui en dia perviu. Els ponents van detallar com a elements quotidians com les llindes, les portes, les finestres o els balcons actuen com a testimonis materials que ajuden a comprendre la identitat i la trajectòria històrica de la capital garrotxina.
De l'origen medieval a la ciutat contemporània
Pel que fa al calendari històric, els experts van situar l'embrió urbanístic olotí al segle IX. Tanmateix, va ser a partir del segle XIII i, de manera molt notable, arran dels terratrèmols de 1427 i 1428 quan es van produir les mutacions més rellevants en l'estructura de la població.
Posteriorment, durant el segle XVIII, la localitat va viure una de les seves etapes de creixement més intens. Aquesta configuració resultant es va conservar pràcticament intacta i sense variacions destacables fins a l'esclat de la Guerra Civil espanyola, entre els anys 1936 i 1939.
