Un programa del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació impulsa l'increment de producció de pinyons a partir d'una millora genètica del pi pinyer. Es tracta d'una clonació que fan els tècnics a partir d'una part d'un arbre molt productiu que se selecciona i que s'empelta a un nou exemplar. A partir d'aquí, els tècnics de Forestal Catalana de Sant Feliu de Buixalleu (Selva) controlen el creixement del nou arbre fins que està llest per comercialitzar. En el moment que es planta -en una zona silvestre o en una agrícola- el nou exemplar produeix pinyes a partir del tercer any, cinc vegades abans que qualsevol pi pinyer de bosc. A més, l'arbre és més baix que els habituals i això permet recol·lectar amb més seguretat.
El pinyó és, des de fa temps, un dels productes més valorats a Catalunya. Actualment, el preu volta entre els 80 i els 100 euros. Un dels motius és que la producció és escassa "perquè hi ha molt poques pinyes al bosc". Per això, des del Departament d'Agricultura han impulsat un programa per incrementar-ne la producció a partir d'una millora genètica que dur a terme l'empresa Forestal Catalana a Sant Feliu de Buixalleu.
A partir d'una part d'un exemplar seleccionat i que s'ha comprovat que té una producció alta i de qualitat, els tècnics empelten una planta amb l'objectiu de clonar les característiques del pi inicial. A partir d'aquí, treballen per assegurar-ne un creixement correcte fins que està llest per comercialitzar. Qui el compra, a un preu al voltant dels 11 euros, el pot plantar en zona forestal o també en terrenys agrícoles i al cap de tres anys començarà a recollir les primeres pinyes.
Ara bé, fins que sigui plenament productiu -des d'un punt de vista econòmic- cal esperar uns anys més, però en cap cas els 15 que han de passar, almenys, per començar a veure pinyes en pins silvestres que estan a bosc. El responsable de l'Àrea de Recursos Genètics de Forestal Catalana, Miquel Segarra, compara la tècnica dels pins amb la que es fa servir en els fruiters. "El que fem és transformar aquell arbre jove, en un d'adult amb només tres anys", explica.
Segarra explica que l'encàrrec del Departament va venir a partir de la manca de pinya a bosc i per la voluntat d'incrementar la producció de pinyó. "La idea és portar al mercat el pinyó de casa nostra de la manera que s'havia fet abans quan es recol·lectaven del bosc", remarca el tècnic.
"És un producte molt valorat a casa nostra i aquesta és una alternativa productiva molt interessant, sobretot en aquells camps més magres que no estan produint gaire cosa on el pi pinyer podria funcionar molt bé", diu Miquel Segarra.
Més baixos, més seguretat
Una de les característiques dels exemplars clonats és que són més baixos que els habituals silvestres. Això es deu a aquesta millora genètica que se li aplica i també a la poda, ja que es busca que la copa de l'arbre "creixi en forma de vas". D'aquesta manera, explica Segarra, poden incrementar la quantitat de pinyes que genera i, alhora, s'aconsegueix més comoditat per recol·lectar-les.
En aquest sentit, des de Catalana Forestal remarquen que la collita de la pinya és "molt més agraïda" i, fins i tot, es poden recollir en arbres que ja tenen 10 anys perquè segueixen sent baixos. Un cop es tenen les pinyes, s'assequen de forma natural fins que surten els pinyons amb la closca, que després es retira i s'aconsegueix el pinyó natural que es posa als panellets.
Molt habitual a Catalunya
El pi pinyer és una espècie habitual del paisatge mediterrani i ocupa prop de 23.000 hectàrees a Catalunya. La seva distribució es concentra principalment a les comarques litorals i prelitorals de les demarcacions de Barcelona i Girona, especialment al Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i l'Empordà.
La producció de pinyó blanc presenta una elevada variabilitat entre campanyes. Durant la darrera dècada la producció mitjana ha estat d'unes 18 tones anuals, amb màxims de 30 tones i mínims recents entre cinc i sis tones.
Cal tenir en compte que la recol·lecció de pinyes a Catalunya està regulada i s'ordena el sector de la recollida i comercialització. En aquest sentit, la normativa estableix l'obligació de disposar d'una llicència de recol·lecció, que pot ser individual o col·lectiva, així com de l'autorització de la persona titular del terreny on es realitza l'aprofitament.
També determina que la recol·lecció s'ha de dur a terme de manera que no es causin danys als arbres, prohibeix l'ús de serres, destrals o eines similars i estableix l'obligació de deixar un mínim de cinc pinyes a cada arbre per garantir-ne la reproducció natural.
