La població immigrada a Olot ha experimentat un estancament i per primer cop des dels anys noranta s'ha 'trencat' la dinàmica creixent. Segons dades de l'Àrea de Ciutadania i Immigració, l'any 1998 hi havia a la ciutat un total de 983 immigrants, el que representaven un 3,5% de la població total, una xifra que va anar en augment de forma progressiva i sense aturar-se fins a l'any 2008, amb un total de 7.067 immigrants, que suposaven el 20,8%. Segons les últimes dades de què es disposen, aquest sector suma un total de 7.080, és a dir, només una dècima més que l'any anterior.
El regidor de Convivència i Seguretat, Albert Rubirola, atribueix aquest estancament al context de crisi econòmica i a la falta de feina i explica que aquest petit augment es deu a l'arribada de nouvinguts per processos de reagrupament familiar, una circumstància que facilita la seva integració. El regidor ha presentat els resultats de la memòria de l'any 2009 en aquesta àrea, acompanyat del responsable tècnic, Xavier Casademont.
La ciutat fa dos anys que ha posat en marxa l'anomenat Pla de Ciutadania i Immigració que contempla un seguit d'actuacions que persegueixen com a objectiu final la implicació i participació dels agents econòmics i socials a l'hora de gestionar un tema tan 'complex' com és el de la immigració. Rubirola ha reconegut que 'les coses s'estan fent bé' però que el tema és 'molt delicat', si bé ha explicat que el fet que aquest col·lectiu es trobi repartit per tota la ciutat contribueix a la pau social. Per altra banda, ha reconegut que es 'respira' una certa 'hostilitat' dels autòctons envers als immigrants, fomentada, en part, pel debat que actualment hi ha obert.
Durant aquest període de temps han vist com la 'proximitat' i la 'prevenció' són la clau de l'èxit de moltes de les mesures que han dut a terme. Entre elles, destaca el servei de suport a les juntes d'escala per tal d'evitar i tenir coneixement dels possibles conflictes de convivència. Durant el 2009, es van fer 247 visites informatives a domicili i 37 fitxes de blocs amb diagnosi. També es van visitar un total de 17 blocs de pisos i es van fer tres mediacions amb veïns. L'objectiu per aquest 2010 és continuar incidint en aquest àmbit, després de veure els bons resultats que està tenint.
El projecte comerç
Un altre dels àmbits que estan funcionant és l'anomenat Projecte Comerç, que consisteix, entre altres actuacions, difondre i posar en coneixement de la normativa dels comerços a aquelles persones immigrants que posen en marxa els seus negocis, amb aspectes com ara la dels horaris comercials. El col·lectiu xinès ha estat un dels sectors als qual s'ha fet incidència, especialment pel desconeixement que tenen del català. Gràcies a aquestes tasques d'informació, durant el 2009 no es va registrar cap denúncia per incompliment d'horaris.
Entre els objectius marcats per aquest 2010, destaquen promoure la integració dels joves immigrants a través de l'esport i l'oci i facilitar la inserció laboral de la població immigrada, una de les més afectades per la crisi econòmica i l'atur, amb la millora de la seva competència lingüística i amb la formació específica.
Més de la meitat tenen estudis primaris i secundaris
Les nacionalitats més presents a la ciutat són, per aquest ordre, l'índia, xinesa, marroquina, gambiana i romanesa. Pel que fa al nivell d'estudis, més de la meitat tenen estudis primaris i secundaris, un 26 i 27% respectivament; un 22% tenen estudis universitaris; un 20% han fet cicles formatius i un 8% batxillerat. Només un 7% no han estat escolaritzats.
No a les denúncies d'immigrants il·legals
Enmig del debat dels empadronaments d'immigrants il·legals, el regidor de Convivència i Seguretat ha reconegut 'desajustaments' amb les diferents administracions però s'ha mostrat partidari a cenyir-se al compliment de la llei. 'Jo no discuteixo el model; si la llei em
diu que he d'empadronar els il·legals, els empadrono; en aquests moments la llei no m'està dient que denunciï els immigrants il·legals a la policia'. I ha assenyalat que la modificació de l'actual marc legal s'ha de fer des del govern espanyol, seguint les recomanacions de la Unió Europea.