Un estudi internacional coliderat pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes (Selva) ha desenvolupat un indicador anomenat resistència oceanogràfica per explicar com els corrents locals configuren la biodiversitat marina. El treball pren com a cas d'estudi les aigües costaneres de les illes Galápagos i demostra que la direcció i la intensitat de la circulació de l'aigua tenen un paper clau en la distribució de les comunitats de peixos.
La recerca, publicada recentment a la revista 'Diversity and Distributions', combina dues maneres complementàries d'observar l'oceà. D'una banda, l'equip va analitzar l'ADN ambiental present en mostres d'aigua per identificar els peixos presents en diferents punts de l'arxipèlag. De l'altra, va utilitzar models oceanogràfics d'alta resolució per reconstruir la direcció i la intensitat dels corrents entre aquests indrets, avaluant-ho juntament amb factors com la distància geogràfica o la temperatura.
L'estudi ha estat desenvolupat per un equip internacional format per la Universitat de Copenhaguen, el CEAB-CSIC, la Universitat de Johannesburg, el National Oceanography Centre i la Universitat de Southampton, el Galápagos Science Center, la Universidad San Francisco de Quito i la xarxa de recerca MigraMar. Els investigadors van recollir mostres d'aigua a diferents profunditats en 23 localitats, identificant 551 variants de seqüències de peixos ossis, taurons i rajades mitjançant la tècnica del metabarcoding.
Els resultats mostren diferències significatives en la composició de les comunitats de peixos, que varien segons les combinacions específiques d'espècies més enllà del nombre total. Un exemple destacat és el de Roca Redonda, les comunitats de la qual van mostrar més afinitat amb la bioregió nord que amb l'occidental malgrat la proximitat geogràfica, posant de manifest que la distància per si sola no explica la distribució.
Un indicador per superar les limitacions del transport passiu
Segons explica el primer autor de l'estudi i professor a la Universitat de Copenhaguen, Luke E. Holman, els enfocaments oceanogràfics convencionals no permetien resoldre com els corrents influeixen en la biodiversitat. Per això es va desenvolupar aquesta nova mètrica, que relaciona els corrents dels models amb les seqüències d'ADN obtingudes de l'aigua de mar.
Per la seva banda, Marc Rius, investigador del CEAB-CSIC i coautor del treball, assenyala que "per entendre com s'organitzen les comunitats marines, no n'hi ha prou amb considerar la distància i altres factors tradicionalment importants com la temperatura", sinó que cal conèixer com es mou l'aigua localment per afavorir o limitar la connectivitat entre comunitats.
L'indicador de resistència oceanogràfica s'ha concebut per superar el mètode tradicional de partícules virtuals flotants, que només simula el transport passiu d'ous o larves però no el desplaçament actiu dels peixos adults. La nova mètrica permet calcular com la velocitat i la direcció faciliten o dificulten el moviment entre localitats fins i tot quan no hi ha connexió directa.
La comparació amb les dades d'ADN ambiental va revelar que els processos oceanogràfics a petita escala tenen una capacitat explicativa comparable a la distància geogràfica i superior a la temperatura de l'aigua. Els autors assenyalen que aquesta perspectiva es pot aplicar a altres regions i ecosistemes per refinar els límits de les bioregions i millorar la gestió i conservació de la biodiversitat.
