La fallida de Càrnies Vilaró de Sils (Selva) arriba a judici catorze anys després del tancament de la companyia. El grup va arribar a tenir 600 treballadors, a ser el primer exportador de porcí de l'Estat i a facturar més de 200 milions. La companyia va tancar el setembre del 2012, després de no superar un concurs de creditors i anar a liquidació. La fiscalia acusa l'antic administrador, i deu investigats més, d'haver creat un entramat d'empreses pantalla al voltant de Càrnies Vilaró amb l'objectiu d'acreditar una solvència que no existia i, d'aquesta manera, aconseguir crèdits tants dels bancs com de l'Institut Català de Finances (ICF). S'enfronten a penes d'entre 8 anys i mig i 15 anys de presó i a pagar més de 21 MEUR d'indemnització.
Càrnies Vilaró de Sils va néixer el 1976 com a empresa familiar i, més endavant, va tenir plantes també a Mollerussa i a Granollers. La companyia va arribar a tenir 600 treballadors, a processar fins a 1.700 porcs al dia i es va convertir en el principal exportador d'aquesta carn arreu de l'Estat (amb presència a més d'una vintena de països d'Europa, Àsia i Amèrica).
El març del 2010 la càrnia va entrar en concurs de creditors -l'antiga suspensió de pagaments- i dos anys més tard, el setembre del 2012, va acabar tancant i va entrar en liquidació. Des d'aleshores, les naus que havia ocupat a Sils estan tancades i no s'hi fa cap mena d'activitat.
L'empresa va fer fallida després que els seus creditors (entre els quals, diverses entitats financeres) no avalessin el pla de viabilitat. Però el tancament de Càrnies Vilaró també va tenir una derivada judicial, perquè la fiscalia va veure indicis de delicte en la manera com s'havien portat els comptes de la companyia durant els darrers anys en què l'escorxador va tenir activitat (en concret, a partir del 2008).
En concret, la fiscalia acusa els tres directius principals de la càrnia, i fins a set persones i empresaris més, d'haver creat un entramat d'empreses pantalla amb l'objectiu d'acreditar una falsa solvència. Al seu escrit, explica que a través d'aquestes firmes "satèl·lit" -on els qui hi figuraven al capdavant tenien relacions d'amistat o familiars entre ells- es van dur a terme "operacions fictícies" per poder aconseguir finançament dels bancs.
En total, segons el ministeri públic, hi va haver una desena de bancs que es van veure perjudicats a través d'aquesta mecànica. Entre aquests, hi ha el Deutsche Bank o les antigues Catalunya Caixa, Caixa Galicia, Banco Pastor, Banesto o Bankpime (que després van ser absorbides per altres entitats).
A més d'enganyar els bancs, al seu escrit, el ministeri públic acusa els onze investigats de dur a terme diverses irregularitats comptables. I a dos d'ells també els assenyala per haver-se embutxacat part d'un crèdit que va concedir l'ICF per comprar l'escorxador de Mollerussa.
Fins a 15 anys de presó
La fiscalia imputa als diferents administradors i directius delictes d'insolvència, continuat d'estafa, falsificació de document i apropiació indeguda. Demana condemnes que s'estenen entre els 8 anys i mig i els 15 anys de presó. Les primeres, sobretot, afecten aquells qui hi havia darrere les empreses considerades satèl·lit. I les penes més elevades, als tres antics directius de Càrnies Vilaró (l'administrador principal de la companyia, una dona que gestionava l'empresa de Sils i el director financer).
En matèria de responsabilitat civil, l'acusació pública demana una indemnització global que supera els 21,67 milions d'euros (MEUR). Són les quantitats que sumen tots els diners que sumen les "factures impagades" i també les "operacions comercials simulades", i que van finançar els bancs, i els 38.701 euros procedents del crèdit de l'ICF que no es van justificar.
El judici havia de començar aquest dilluns a la Secció Quarta de l'Audiència de Girona. Però la incompareixença d'un dels acusats, que viu a Andalusia, ha obligat a posposar la vista fins a finals de setmana.
