Albert Serra (Banyoles, 1975) aprofita l'aparador que ofereix el Festival de Sant Sebastià per mostrar no només la seva faceta de director, sinó també la de productor, una responsabilitat que comparteix amb Montse Triola al capdavant d'Andergraun Films.
En aquesta edició hi presenta 'Rocas rojas', una crònica sobre la rivalitat infantil entre nens locals i estiuejants, dirigida per Bruno Dumont. El cineasta català reconeix que busca projectes amb estètiques "completament diferents" a les seves. "No hi tinc cap mena de motivació que no sigui l’admiració estètica pel seu treball”, afirma. Defensa, també, que com a productor actua com li agrada que ho facin amb ell: "Dono els calés i els deixo treballar en pau, no dic res".
Albert Serra circumscriu l'àmbit de la producció com una manera de retornar el suport que ell mateix va rebre de coproductors internacionals als inicis de la seva carrera. “Molta gent va coproduir pel·lícules meves al principi i, de la mateixa manera que ells van fer-ho amb mi, ara, quan he tingut els mitjans i les eines per fer-ho, m'he decidit a fer el mateix per altres’”, explica el director català.
A l’hora d’explicar com intervé en les pel·lícules que produeix des d’Andergraun Films, Serra defensa precisament una actitud de mínima intervenció: "M'hi relaciono com m’agradaria que es relacionessin amb mi: no dient res i només donant els calés i deixant en pau a la gent. Si no m’ho demanen, no dic res, desaparec. No vull saber res”, etziba.
El productor reivindica així un model basat a donar llibertat als cineastes i en apostar per directors amb una veu pròpia. “M'interessa només el cinema d’autor, de gent que té personalitat i una estètica pròpia i que no copia ningú altre. Si aquestes condicions no es donen, no m’interessa", sosté.
Serra rebutja, però, que Andergraun sigui una extensió del seu propi estil cinematogràfic. “No s’identifica el rigor, el meu estil”, puntualitza. Amb tot, segons el director, sí que tenen en comú que els produeix precisament la seva singularitat. “Tots tenen un estil marcadament propi i van desenvolupant al llarg de tota una vida, de tota una carrera, temes, motius, estètiques personals que ningú més que ells pot fer”. En aquest sentit, cita directors com Bruno Dumont, Alain Guiraudie, Lav Diaz o Ulrich Seidl, i defensa que són “inimitables”. “El 90% de les pel·lícules actuals són intercanviables. En canvi, en aquests casos, no. De la mateixa manera que ningú pot fer una pel·lícula meva”, presumeix.
Aquesta aposta exclou, segons Serra, el cinema més convencional o orientat directament al mercat. “No m’interessa, no vull perdre el meu temps de la meva vida fent una cosa comercial”, diu. “La vida és massa curta i no compensen aquests projectes”, assevera.
'Out of this world', el seu nou projecte
Albert Serra té des de fa temps un nou projecte sobre la taula, 'Out of this world', una pel·lícula que explora la relació entre Rússia i els Estats Units i que Serra està acabant de muntar. No es basa tant la política en si mateixa com el moment "íntim" en què aquesta travessa les vides dels personatges. “El que m'interessa és quan la política passa a través de la part més personal de les persones”, assenyala. Per a Serra, és precisament aquesta intersecció la que permet que la ficció adquireixi sentit. “Si vols escriure sobre política en si mateixa, fas un llibre o analitzes la realitat. Si vols que intervingui la intimitat, després la ficció comença a tenir unes eines i comença a jugar un paper molt més important”, afirma.
El cineasta situa 'Out of this world' en un territori on la realitat històrica conviu amb la fantasia i la invenció. “M’agrada moure’m en un espai on coses impossibles són possibles i són igual de creïbles que les més normals i objectives”, afegeix. Així, defensa una aproximació en què “tot és possible, es pot barrejar tot, es pot fer tot”, sempre a través de la dimensió humana dels personatges. El muntatge previsiblement quedarà enllestit abans de final d’any.
