L’Auditori de Girona acull, des de divendres i fins diumenge, el Fòrum Mundial de l’Ayahuasca, una “trobada històrica” per debatre sobre coneixement ancestral, ciència i sostenibilitat biocultural i teixir aliances per afrontar els reptes de la globalització i el canvi climàtic.
Reunirà líders indígenes, científics, juristes i investigadors internacionals per aprofundir en la saviesa tradicional i la biomedicina moderna al voltant de la salut mental, l’ètica, els drets humans i la protecció de la natura. Segons han explicat durant la roda de premsa, volen trencar idees preconcebudes, reflexionar sobre la ciència de “la medicina sagrada” i situar al centre del debat la preservació dels ecosistemes i del lideratge indígena.
Més de vint pobles indígenes, principalment de l’Amazònia i procedents de diferents països, es trobaran aquest cap de setmana a Girona després d’una dècada de treball conjunt per preservar i reivindicar els coneixements ancestrals. La trobada parteix d’una crida feta pels mateixos pobles originaris per obrir el diàleg amb el món científic, jurídic i acadèmic i buscar aliances davant de problemes compartits com la crisi climàtica.
El fundador i director executiu de l’International Center for Ethnobotanical Education, Research and Service (ICEERS), Benjamin De Loenen, ha remarcat que un dels objectius és precisament eixamplar la mirada amb què s’observa l’ayahuasca des d’Occident: “No estem parlant d’una substància, estem parlant de sistemes de coneixement molt complexos”. Per a molts dels pobles que participen al fòrum, ha explicat, aquestes medicines “són pilars de la seva existència i del seu coneixement ancestral”.
És aquí on els organitzadors volen trencar amb algunes de les idees preconcebudes que associen directament l’ayahuasca amb les drogues o amb l’auge de les teràpies psicodèliques. De Loenen adverteix que posar totes aquestes substàncies i plantes “en un mateix sac” obvia el sistema de coneixement que les acompanya. En les comunitats indígenes, sosté, formar-se com a líder espiritual implica processos llargs i una responsabilitat permanent envers la comunitat i el territori.
Al fòrum hi haurà líders espirituals de comunitats que viuen en territoris afectats pel conflicte i que utilitzen aquests coneixements per treballar en la protecció del territori o en processos relacionats amb els traumes derivats de la violència. “D’això estem parlant. No estem parlant només del que nosaltres creiem”, ha subratllat De Loenen.
El risc de l’extractivisme
La globalització de l’ayahuasca serà un altre dels debats que travessarà la trobada. De Loenen reconeix que l’increment de l’interès ha comportat episodis d’extracció de les plantes en algunes zones de l’Amazònia, tot i que situa el problema en un context molt més ampli de pressió sobre els territoris indígenes, amb amenaces derivades de l’activitat petroliera i minera, el canvi climàtic o, fins i tot, amenaces de mort contra els seus habitants.
L’artista visual del poble Yepá Mahsâ Daiara Tukano ho ha resumit des de la perspectiva indígena. L’ayahuasca -que té diversos noms segons la comunitat i que el seu poble anomena caapi- s’ha estès arreu del món, mentre que el coneixement més profund sobre aquesta medicina continua preservat als territoris d’origen. Tukano ha advertit que la globalització també ha anat acompanyada “d’interessos comercials”, de la indústria farmacèutica i de processos “d’apropiació i descontextualització” dels sabers indígenes.
Per això, el fòrum vol posar sobre la taula no només el coneixement, sinó també els drets i l’ètica que han de regir aquesta aproximació. “El coneixement per a nosaltres no és poder, és responsabilitat, cura i compromís”, ha afirmat Tukano. L’artista considera la trobada de Girona “històrica” perquè permetrà als pobles indígenes parlar de les seves medicines i fer-ho amb científics i especialistes d’altres disciplines.
Dos sistemes de medicina
Aquest diàleg entre coneixement tradicional i ciència occidental també tindrà una translació directa en l’àmbit de la salut. La metgessa i lideressa del poble Omágua Kambeba, Adana Omágua Kambeba, encarna personalment aquesta confluència: va deixar l’Amazònia per estudiar Medicina en una universitat federal del Brasil i, al mateix temps, segueix un procés de formació per convertir-se en ‘pajé’ del seu poble.
Omágua Kambeba ha admès que fer conviure els dos sistemes és “un desafiament”, tot i que defensa que poden dialogar. La seva experiència l’ha portat a intervenir en hospitals, unitats de cures intensives i centres sanitaris del Brasil fent de pont entre els professionals de la medicina occidental i els de la medicina tradicional indígena.
La clau, sosté, és evitar que un coneixement se situï per damunt de l’altre. “Un diàleg no significa ser iguals, significa una relació simètrica. No existeix millor ni inferior, superior ni inferior”, ha afirmat. Precisament, veu el fòrum com una oportunitat perquè “la ciència occidental i la ciència tradicional indígena” puguin conversar des d’aquesta posició.
Més de 1.700 participants
El Fòrum Mundial de l’Ayahuasca reunirà més de 1.700 persones entre participants, delegacions, organització i voluntaris. Només la delegació de líders indígenes, acompanyants i equips supera les 120 persones. De Loenen ha explicat que es tracta d’una trobada excepcional i que no es planteja com un congrés anual.
El programa s’estructura en quatre grans àmbits. El primer aborda el lideratge indígena i la governança territorial, amb la preservació dels ecosistemes i els drets bioculturals com a eixos. El segon se centra en la ciència i el benestar i inclou qüestions com l’etnofarmacologia, la bioacústica vegetal i la salut integrativa. També hi haurà un bloc sobre ètica, seguretat i drets, amb debats sobre reducció de riscos i polítiques públiques, i un quart eix dedicat a la cultura, amb propostes artístiques, audiovisuals i musicals.
De l’Amazònia a Girona
La preservació del territori és, de fet, un dels fils conductors de la trobada. El regidor d’Acció Climàtica de Girona, Sergi Cot, ha reivindicat el paper que tenen els pobles indígenes en la conservació dels ecosistemes en un context de crisi climàtica. Cot, que ha explicat que ha tingut “la sort” de conèixer de primera mà comunitats de l’Amazònia, ha remarcat que els seus coneixements estan íntimament relacionats amb la manera de preservar el territori.
“És un moment també per reivindicar-les”, ha afirmat el regidor, que ha alertat de les agressions que pateix l’Amazònia i dels impactes socials que comporten per a les comunitats que hi viuen. Cot ha admès que la celebració d’un fòrum mundial sobre l’ayahuasca a Girona ha genera certa sorpresa, tot i que ha destacat l’interès que ha despertat i l’oportunitat de conèixer uns sabers que considera fonamentals per avançar cap a un major equilibri socioecològic.
Girona, a més, no és un escenari nou per als organitzadors. ICEERS ja hi havia celebrat anteriorment una conferència internacional sobre l’ayahuasca i De Loenen ha explicat que la bona experiència i l’acollida de la ciutat els han portat a tornar-hi. Aquesta vegada, però, l’organització és compartida amb els instituts Yorenka Tasorentsi i Nixiwaka, vinculats a lideratges indígenes de l’Amazònia.
Abans que divendres arrenqui el fòrum, la programació també sortirà de l’Auditori amb dues activitats gratuïtes i obertes a la ciutadania sota el títol ‘Endinsa’t a l’Amazònia’. Aquest dimecres a la tarda, Can Po Vell, a les hortes de Santa Eugènia, acollirà ‘Un arbre per al futur’, amb la plantació d’un arbre per part de lideratges espirituals indígenes i música amazònica. Dijous, el Centre Cultural La Mercè projectarà el documental ‘Antonio & Piti’, de Vincent Carelli i Wewito Piyão, i la jornada acabarà amb música en directe de la delegació indígena Ashaninka.
