Després que la seva vida canviï radicalment per culpa d’un accident, el protagonista de ‘Les entranyes’ (Univers) només troba consol en la relació que manté amb una dona solitària que li encomana una missió peculiar a les carreteres de l’Empordà. Així comença la primera novel·la de l’escriptor i periodista Pau Cusí, que torna a les llibreries amb una obra que aborda la soledat des del punt de vista d’una gent “una mica grotesca i mal entesa”. L’autor aboca en aquest llibre moltes de les seves “obsessions” que transcorren en el seu paisatge natal, amb un jove protagonista que “no es fa càrrec de la seva vida”. “Entendria que no caigui bé”, admet en una entrevista, “però no busco que ho faci, qui diu que t’ha de caure bé?”.
Després de la publicació del recull de relats ‘La garota entre les dents’ (Brunzits, 2024) Cusí torna a les llibreries amb ‘Les entranyes’, la seva primera novel·la, guanyadora del premi Roc Boronat d’ONCE Catalunya. El narrador – que també exerceix de protagonista – reconstrueix els fragments més foscos d’una vida marcada per la mort de l’Ona, la noia amb qui començava a descobrir el desig.
Tot i que el món ho accepta com un accident fortuït, ell conviu amb la certesa íntima de la seva culpa i s’endinsa en una vida en què la fascinació per la mort esdevé alhora refugi i fugida. “Sempre m’ha interessat el típic personatge que salta d’una roca als catorze anys per impressionar a la nena que li agrada i que acaba amb 70 tetraplègic”, explica, “és molt fort perquè és un fet aleatori pel qual no pots culpar el teu jo del passat, perquè és una persona que ja no ets”.
A la novel·la, després d’aquesta deriva, qui rescata al protagonista és la Milena, una dona solitària i obsessionada amb les tendències ‘new-age’ que li encarrega una tasca estranya i poc habitual que el porta a recórrer les carreteres de l’Empordà. Paral·lelament, el narrador s’endinsa en l’escriptura d’uns relats que impressionin a la seva nova amistat. “Al final el que intenta el protagonista és tirar endavant de forma una mica maldestra, però també combatre la soledat i sentir-se estimat”, detalla Cusí.
Empordà, escenari de la trama
La història de ‘Les entranyes’ passa a l’Empordà, d’on és originari l’autor, la qual cosa li permet resseguir un paisatge conegut que orbita al voltant de la zona de Roses, el seu poble. Cusí reconeix que a la novel·la hi aboca tot un seguit “d’obsessions” relacionades amb la fauna, la música o altres aspectes de caràcter més realista. També algunes particularitats del sector turístic, en el qual el periodista i escriptor va treballar durant molt de temps.
Per teixir tota aquesta trama, assenyala que es nodreix de múltiples notes que escriu ell mateix en el seu dia a dia, sobre molts aspectes diferents que més endavant es poden convertir en idees. “Si fa gràcia, no està fet expressament”, insisteix, “pot haver-hi alguna part més buscada, però la intenció en cap cas és fer riure, sinó retratar aquesta cosa grotesca, perquè la realitat és una mica així”.
De fet, a la novel·la, l’escriptor no es reprimeix a l’hora de fer tota mena de descripcions de caràcter realista, com per exemple la d’un animal mort. “A vegades els llibres tenen molta tendència a dir-te allò que has de pensar”, opina, “grans frases sobre l’amor o la vida, que és quelcom molt subjectiu”. Per això, defensa que ell es limita a “descriure”. “Un conill mort pot tenir els ulls sortits, la pell trinxada, les entranyes fora… jo només et dic, és així, i m’agrada aquest realisme”, afegeix.
Contes curts dins d’una “història principal”
Recordat per la seva primera publicació, que contenia diferents contes inconnexos, en aquesta ocasió Cusí se centra en una història “principal” que, a la vegada, conté diversos contes més curts (els que el protagonista explica a la Milena). Això li permet a l’autor no parla d’una “novel·la típica”, ja que l’estructura és “poc ortodoxa”.
“Si ets un escriptor o escriptora coneguda potser tens responsabilitats d’alguna mena, però no és el meu cas”, detalla, “ho faig perquè em ve de gust i perquè per sort o per desgràcia no m’hi va la vida ara mateix”. De fet, en el mateix procés d’escriptura Cusí també opta sempre per no pensar en qui ho llegirà. “Quan escrius has de fer el que et vingui de gust”, defensa.
En el seu cas, tot i treballar actualment en el sector audiovisual, subratlla que el fet d’escriure és una cosa que “necessita fer”. “En realitat estàs a les 12 de la nit un dia laborable, tot sol, davant d’un full en blanc, enfadat amb tu mateix perquè has de posar un adjectiu que no és el que volies posar, en certa manera és un exercici d’autoflagel·lació, però també de convenciment”, conclou.
