Els treballadors de temporada que arriben a la Costa Brava per cobrir l’augment d’activitat dels mesos de més afluència turística es troben amb un obstacle cada vegada més important: trobar un habitatge a un preu assumible. El lloguer mitjà al litoral gironí se situa en 1.460 euros mensuals, 236 euros per sobre dels 1.224 euros de mitjana del conjunt de l’Estat.
La diferència representa un sobrecost del 19% i afecta especialment els professionals de l’hostaleria, la restauració, el comerç i els serveis que necessiten desplaçar-se temporalment fins als municipis turístics per treballar-hi.
La pressió residencial és especialment elevada a Cadaqués, Begur, Platja d’Aro, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Roses i Lloret de Mar, municipis on la forta demanda nacional i internacional coincideix amb una oferta limitada d’habitatge. Una situació que dificulta que els treballadors que sostenen bona part de l’activitat turística puguin residir al mateix municipi on tenen la feina.
El problema, a més, s’està estenent cap a poblacions que tradicionalment havien ofert alternatives més assequibles. La pressió residencial ja es deixa notar també a Blanes, Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Santa Cristina d’Aro i Torroella de Montgrí, reduint les opcions de buscar allotjament en municipis propers i desplaçar-se diàriament fins al lloc de treball.
Un lloguer que pot condicionar la contractació
La situació residencial comença a tenir conseqüències que van més enllà del mercat immobiliari. Segons l’anàlisi de Keller Williams Espanya-Andorra, la disponibilitat d’habitatge ja influeix en la mobilitat laboral i en la capacitat de les empreses per incorporar personal, especialment quan els treballadors s’han de desplaçar des d’altres territoris.
“Durant molts anys la capacitat d’un territori per créixer es mesurava per factors com les seves infraestructures, la connectivitat o l’atracció d’inversions. Avui la disponibilitat d’habitatge comença a tenir un paper igual d’important”, assenyala el CEO de Keller Williams Espanya-Andorra, Leonardo Cromstedt.
La paradoxa es produeix en un territori que continua incrementant la seva activitat turística i, per tant, la necessitat de mà d’obra. L’aeroport de Girona-Costa Brava va registrar prop de 833.000 passatgers durant el primer semestre de 2026, un 7,4% més que durant el mateix període de l’any anterior.
Aquest creixement genera més activitat en hotels, restaurants, comerços i empreses de serveis, però també augmenta la necessitat d’allotjar els professionals que hi treballen durant els períodes de màxima demanda.
Comprar tampoc és una alternativa assequible
La dificultat no queda limitada al lloguer. El preu mitjà d’un habitatge tipus de 80 metres quadrats a la Costa Brava se situa en 340.000 euros, davant dels 225.000 euros de mitjana estatal. Això significa que comprar al litoral gironí és un 51% més car que al conjunt de l’Estat.
Per a Keller Williams, aquesta situació converteix l’habitatge en una qüestió estratègica per mantenir la competitivitat turística de la Costa Brava. La companyia considera que el creixement del sector ha d’anar acompanyat d’un parc residencial suficient per donar resposta també a les persones que hi treballen.
“No estem davant d’una conseqüència negativa del creixement, sinó davant d’un dels reptes que genera aquest mateix èxit. La Costa Brava continua creant ocupació, atraient inversió, empreses i nous projectes econòmics. Precisament per això necessita disposar d’un parc residencial capaç d’absorbir aquesta demanda”, afirma Cromstedt.
El repte passa així per aconseguir que l’increment de l’activitat turística no topi amb la impossibilitat dels treballadors de temporada de trobar un allotjament assequible, un factor que pot acabar dificultant la cobertura de les plantilles precisament durant els mesos en què les empreses necessiten més personal.
