L’olotina Carme Noguera, la dona més vella de Catalunya, ha complert 112 anys. Nascuda a Olot el 22 d’agost del 1914, ha viscut més d’un segle d’història i conserva records d’una ciutat on els automòbils eren una absoluta excepció. “Només hi havia un senyor amb cotxe”, explica, mentre que per anar d’Olot a Santa Pau la seva família ho feia en tartana.
Noguera, que actualment viu a Taradell amb la seva filla, és també una de les persones més longeves del món. Segons el portal especialitzat LongeviQuest, només té una setantena de persones per davant en el rànquing mundial de longevitat.
La seva infantesa va transcórrer en una època en què els carros dominaven els carrers d’Olot, el telèfon encara no havia arribat a les llars i pràcticament ningú disposava de ràdio. Encara recorda, de fet, quan un dels veïns va adquirir-ne una de les primeres.
Preguntada pel secret per haver arribat als 112 anys, Noguera hi treu importància. “He anat fent, menjant, dormint i treballant com tothom”, explica. També va arribar a conèixer Maria Branyas, que va viure fins als 117 anys i va ser la persona més vella del món abans de morir el 2024. Noguera va voler visitar-la quan totes dues ja eren centenàries i Branyas residia a Olot.
Infermera durant la Guerra Civil
La vida de Carme Noguera també està estretament vinculada a la història de la infermeria catalana. Amb 19 anys, el 1933, es va traslladar a Barcelona per formar part de la primera promoció de l’Escola d’Infermeria de la Generalitat republicana, amb estudis a l’Hospital Clínic.
L’esclat de la Guerra Civil la va sorprendre mentre encara s’estava formant. El 19 de juliol del 1936 havia d’anar al Clínic, però els combats a Barcelona li ho van impedir. L’endemà ja va poder arribar-hi i va començar a atendre els nombrosos ferits que deixaven els primers enfrontaments.
Durant la guerra va treballar a les urgències del Clínic. Les infermeres es desplaçaven cada dia entre la residència i l’hospital acompanyades per un soldat i pràcticament no podien sortir al carrer. També va treballar al sanatori instal·lat al palau del comte de Fígols, atenent malalts de tuberculosi.
Noguera recorda que les infermeres tenien l’alimentació garantida per la Generalitat, però la situació era molt diferent per a la seva família. En plena guerra va arribar a transportar una maleta plena de patates de Barcelona fins a Olot per ajudar els seus pares davant les dificultats per aconseguir aliments.
Acabat el conflicte, va continuar treballant d’infermera fins que es va casar el 1951. Va tenir tres fills i actualment també té dues netes i un besnet.
Un ordinador pels 100 anys
L’edat no va impedir que Noguera continués mantenint una intensa activitat durant dècades. Quan va arribar als 100 anys va demanar un ordinador com a regal d’aniversari.
Fins als 105 anys encara es preparava el dinar, es valia per ella mateixa i estudiava anglès i francès. També va cantar en una coral fins fa només uns mesos.
La seva salut ha superat intervencions importants a una edat molt avançada. Fa un parell d’anys va ser operada del fèmur a l’Hospital Vall d’Hebron i l’any passat va passar per una nova intervenció a causa d’una infecció a la cuixa, de la qual es va recuperar satisfactòriament.
Més de 3.100 centenaris a Catalunya
Carme Noguera encapçala un col·lectiu cada vegada més nombrós. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), 3.139 persones de 100 anys o més vivien a Catalunya durant el primer semestre d’aquest any, la xifra més elevada registrada fins ara.
L’increment ha estat molt notable durant les últimes dècades. El 1981, quan comença la sèrie històrica, Catalunya tenia només 140 persones centenàries.
Entre els homes, el més longeu és Joan Escudé, de 110 anys. En total, hi ha 534 homes de 100 anys o més, mentre que les dones són àmpliament majoritàries.
La Generalitat havia lliurat fins a mitjans de juliol 470 medalles centenàries durant aquest 2026. L’any passat se’n van concedir 847, un 21% més que el 2024, de les quals 683 van correspondre a dones i 164 a homes.
