Una associació sense ànim de lucre ha posat en marxa el Centre de la Imatge de Camprodon amb el suport de l’ajuntament. Volen preservar el patrimoni fotogràfic digitalitzat, garantir l’accés i conservar la memòria amb fotografies fetes només a aquesta localitat ripollesa i fins al 1975. Han obert un web amb un catàleg de més de 500 fotografies procedents del fons d’un fotògraf local, Valentí Planesas (1903-1967), però la idea és anar-ho ampliant amb més arxius. “No volem que es perdi aquest llegat ni que es faci malbé”, ha explicat a l’ACN el president de l’associació, Cuki Pons. Els impulsors reivindiquen la “riquesa” d’un material que testimonia els canvis urbanístics, les tradicions i festes, moments quotidians i també d’històrics.
“Hi havia una inquietud de preservar la memòria, fins i tot entre els joves, que volien rescatar imatges antigues de situacions i persones”, ha explicat el president de l’associació del Centre de la Imatge de Camprodon, Cuki Pons. De fet, hi havia molts grups de whatsapp que “anaven plens de fotografies que anaven amunt i avall i que calia endreçar i documentar”, ha assenyalat Pons.
La primera fase s’ha centrat en el fons del fotògraf local Valentí Planesas, una figura molt estimada que “fotografiava de tot”. Al marge dels retrats al seu estudi de joves que anaven a la mili, casaments, batejos o funerals i esports, també va documentar nevades, inundacions o fets històrics. “Hi ha coses que no t’esperes, que potser és el més divertit, com ara punts de vista que no són els habituals com tot de gent a un costat escoltant un venedor del mercat amb un micròfon”, ha detallat Pons.
La cessió d’aquest fons a l’Ajuntament l’ha feta Martí Pujol, un veí del poble. Fa uns 23 anys els hereus de l’arxiu van oferir-li la possibilitat d’adquirir-lo. Amb l’ajuda d’un historiador local van classificar unes 400 fotografies, sobretot fetes amb suport de vidre perquè era més senzill tècnicament. “Ho tenia a casa i la gent em venia a demanar si li podia trobar una fotografia d’una festa o del concurs d’hípica, però si no les tenia arxivades era molt difícil”, recorda Pujol. I aquí va ser quan va adonar-se que aquest material havia d’estar a l’abast de tothom. “No pot ser que només ho vegi jo”, va dir-se. I ho va comentar a coneguts seus amb qui, plegats, han liderat el projecte del Centre de la Imatge.
El repte d’identificar i catalogar
El projecte va començar a caminar fa tres anys i ara ja han obert el web que permet fer recerques per temàtiques. Per Pons, “el gran cavall de batalla” és catalogar i etiquetar de forma exhaustiva el material i fer-ne la tria.
Entre els responsables d’aquesta feina hi ha Miquel Bertran, que admet que, després d’examinar-ne més de 500 fotografies amb formats de vidre i paper “arriba a un punt que ja no saps quina és més maca ni quina és més lletja” i sovint han de buscar ajuda al poble per poder-les descriure i situar amb precisió. En el seu cas, el que més li agrada són les imatges de persones. Ell que és col·leccionista de postals de la Vall de Camprodon té molt clar que aquest és un patrimoni que calia obrir a tothom. Una idea que comparteixen tots els seus membres.
Més que un poble amb un pont icònic
“És un projecte molt atractiu perquè descobreixes moltes coses que desconeixies, com el paisatge o els carrers de Camprodon els anys 30”, ha explicat Josep Maria Blanch, un altre membre de l’entitat. L’arxiu de què disposen ja ara, diu, “és molt potent” i es demostra que hi ha “molts personatges” de Camprodon, com l’Església de Santa Maria o la Font Nova que formen part de la “personalitat del poble”. Un “univers”, diu, que va molt més enllà de la imatge més icònica que tenen, el Pont Nou de Camprodon. “El pont no ho és tot, hi ha moltes més coses”, subratlla. Tot i això, també admeten que en tenen moltes i de molt diverses del pont.
Durant la recerca també han descobert fets curiosos com un dels primers eslògans turístics, escrit en castellà, que deia “Camprodon, la esmeralda del Pirineo’. Josep Soler, membre de l’associació, en va ser el descobridor. Va estar més de dues setmanes intentant esbrinar què deien les lletres d’un cartell, fins que “amb una transparència i un vidre” ho va poder llegir.
El catàleg incorporarà altres col·leccions
La col·lecció privada de Valentí Planesas és tan gran que ha centrat els esforços en aquesta primera fase, però és “un punt de partida”. “Volem que el catàleg fotogràfic del web es vagi ampliant; encara no hem fet la crida pública per rebre imatges de particulars perquè ara comencem amb les col·leccions privades de professionals - Surroca i Pla Janini- i en tenim per donar i per vendre”, ha detallat Pons. La idea és anar incorporant material d’interès perquè el catàleg sigui el màxim de representatiu i divers.
