Les guies de viatge i els mapes en paper continuen resistint a les comarques gironines malgrat l’auge d’internet, les aplicacions de navegació i la irrupció de la intel·ligència artificial. A Girona, la llibreria especialitzada Ulyssus constata que les vendes han retrocedit entre alguns perfils, especialment els més joves, però defensa que el format manté un públic fidel perquè aporta ordre, fiabilitat i facilitat de consulta.
El responsable de l’establiment, Josep Maria Iglesias, considera que aquesta comoditat és una de les principals fortaleses del paper. “On menjar, on dormir, quins itineraris es poden fer… la guia en paper és una cosa que tens a mà i obres quan vols sense la necessitat de cap mitjà electrònic”, explica.
Iglesias admet que la botiga ha notat una disminució entre els compradors més joves, però considera que l’interès continua sent viu. “Els llibres en paper s’havien d’acabar amb l’arribada dels e-books i no ha sigut així”, recorda. A més, destaca que les editorials continuen apostant pel format i publicant novetats.
Internet aporta informació, però també desordre
La tendència s’estén arreu de Catalunya. Durant els últims anys, cada vegada més persones fan servir recursos digitals per organitzar els seus viatges, però llibreters i editors coincideixen que les guies continuen oferint una informació “fiable i objectiva” que complementa un ecosistema digital on sovint tot apareix “desordenat i en massa”.
Un dels segells més coneguts és Lonely Planet, que fa més de vint-i-cinc anys que publica guies a l’Estat. Actualment, només al mercat espanyol en ven unes 200.000 cada any, mentre que a escala mundial se’n comercialitzen milions.
La responsable editorial a Espanya, Núria Cabrero, defensa que les guies són un producte “complementari” a internet. “La gran diferència amb la intel·ligència artificial, que és una eina molt potent, són les fonts que fa servir, que poden ser bones o dolentes”, afirma.
Cabrero remarca que les guies estan signades per especialistes que coneixen a fons els destins, sovint perquè hi viuen o perquè disposen d’una xarxa local consolidada. Això, considera, permet oferir informació contrastada i actualitzada.
Les guies també han canviat
Lonely Planet ha anat adaptant el format als nous hàbits dels viatgers. L’arribada dels vols de baix cost va democratitzar els viatges i va multiplicar la informació disponible, fet que ha obligat a abandonar alguns llistats exhaustius i apostar per recomanacions més singulars, rutes alternatives i continguts que no es troben fàcilment a internet.
També ha canviat el perfil dels compradors. Si inicialment les guies s’adreçaven sobretot a joves motxillers, actualment hi ha famílies, persones grans, parelles i grups d’amics.
“Part del viatge és el mateix muntatge, planificar-lo i, fins i tot, un cop allà, canviar d’idea”, destaca Cabrero.
Entre les destinacions més populars aquest 2026 hi ha Japó, la Xina i Corea, seguides de Vietnam i Tailàndia. També es mantenen ciutats com Roma, París, Londres o Budapest, les illes gregues i els països nòrdics. A l’Àfrica destaquen Egipte i Marràqueix, mentre que els Estats Units han perdut pes “per les circumstàncies actuals”.
Fugir de les modes de les xarxes
La directora de la llibreria Altaïr de Barcelona, Elena Barnadas, considera que les guies en paper també poden servir per fugir del bombardeig de tendències que circulen per internet.
“Moltes vegades es cau una mica en l’error de les modes, que són molt passatgeres, i afavoreixen el fet que tothom vulgui anar al mateix lloc”, explica. Segons Barnadas, això provoca que molts viatgers deixin de descobrir altres espais perquè simplement no els han aparegut als canals digitals.
Per això defensa l’ordre geogràfic i temàtic de les guies. No és el mateix visitar un país a l’estiu que a l’hivern, recorda, perquè la climatologia, les festivitats o la temporada condicionen completament l’experiència.
Barnadas insisteix que no es tracta de “lluitar contra Google Maps”, sinó de complementar eines. “Amb la intel·ligència artificial pensàvem que les guies en paper acabarien una mica més anacròniques i s’ha demostrat que no”, afirma.
Menys vendes, però un públic fidel
Tot i aquesta resistència, el sector reconeix una davallada progressiva. A la llibreria Muntanya de Llibres de Vic, especialitzada en muntanya i viatges des del 2004, calculen que les vendes de guies han disminuït aproximadament un 25% durant l’últim any.
El gerent, Xevi Cortacans, atribueix bona part d’aquesta caiguda a la intel·ligència artificial, que considera que ha tingut un impacte fins i tot superior al de les xarxes socials perquè permet generar itineraris personalitzats amb molta rapidesa.
Malgrat això, continua existint un perfil de comprador que busca informació “contrastada, estructurada i fàcil de consultar” sense haver d’anar saltant entre múltiples webs i perfils socials.
La demanda es concentra especialment en destinacions europees i escapades curtes, tot i que durant l’estiu creix l’interès pels viatges de llarga distància. Sud-amèrica ha recuperat pes després d’uns anys d’incertesa i el Japó continua entre les destinacions més sol·licitades.
Autocaravanes, fotografies i menys text
Les editorials també han adaptat els seus productes a nous perfils de viatgers. Un dels segments que més ha crescut és el de les autocaravanes i furgonetes càmper, amb noves guies específiques per a aquest tipus de mobilitat.
Al mateix temps, les publicacions han evolucionat visualment: cada vegada incorporen més fotografies, mapes i itineraris pràctics i redueixen el volum de text explicatiu.
Aquest canvi respon, en part, a la influència de les xarxes socials i a la tendència general a consumir informació de manera més breu i directa.
Els mapes de muntanya, els que millor resisteixen
Un dels àmbits on el paper continua mantenint una posició especialment sòlida és la cartografia de muntanya. Els mapes permeten estudiar recorreguts abans de sortir, localitzar refugis i fonts o identificar possibles vies d’escapament.
Iglesias considera que els dispositius electrònics ofereixen una localització molt precisa, però no proporcionen la mateixa visió general. “A l’hora de planificar no hi ha res com un mapa en paper, que et dona una visió global i una seguretat que va més enllà de percebre un rectangle petit que et mostra on ets”, assenyala.
Per això defensa combinar el mapa físic amb GPS, aplicacions o tracks digitals durant la ruta.
“És com menjar cireres”
En Jordi, un client de Girona habitual de la llibreria Ulyssus, continua preparant les excursions amb mapes en paper i utilitza la tecnologia un cop ja és sobre el terreny.
Quan organitza una ruta, estudia prèviament tot el recorregut i, després, fa servir el mòbil o altres dispositius per precisar la posició si hi ha boira o no pot identificar les muntanyes de referència.
“A mesura que camines pots veure que aquell camí no està bé i seguir-ne un altre, perquè no t’agrada o perquè fa massa pendent”, explica. El paper li permet marcar els canvis directament i adaptar el recorregut.
Per a ell, interpretar correctament la muntanya i el paisatge és fonamental per evitar problemes. “La gent que hi va confiant només en l’electrònica ha de fer aquest pas. Al paper és molt fàcil buscar una cosa i mentre l’estàs mirant, immediatament, et fa pensar en una altra i la trobes just després. És com menjar cireres, mai estires una i surt sola”, conclou.
Malgrat la davallada de vendes i la transformació dels hàbits de consum, llibreters i editors coincideixen que “parlar del final de les guies de viatges queda molt lluny”. El sector confia que el futur passa per combinar el paper amb les eines digitals i preservar el valor afegit d’un objecte físic que, a més d’informar, també pot acabar convertint-se en un record del viatge.
