L’Ajuntament de Banyoles ha donat de baixa del padró 512 persones els darrers dos anys i mig. Es tracta de ciutadans que ja no viuen a la ciutat, però que seguien figurant en el llistat del consistori. L’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, assenyala que la revisió del padró municipal es fa cada any i això permet “ajustar molt” les dades que té l’ajuntament amb la quantitat de veïns real del municipi.
Noguer assenyala també que no han detectat casos de frau i descarta obrir una oficina municipal del padró com, per exemple, té Olot. El motiu, diu l’alcalde, és que Banyoles porta “molts anys” fent una “feina de formigueta” que permet tenir actualitzat el padró municipal a la realitat de la capital del Pla de l’Estany.
Banyoles frega els 21.000 habitants, però des de 2022 supera la barrera dels 20.000. Una xifra que oficialment hauria aconseguit abans si no hagués fet un control del padró. L’alcalde de la capital del Pla de l’Estany, Miquel Noguer, assenyala que es tracta d’una “feina de formigueta” que ara expliquen, però que fa molt de temps que es duu a terme, per part dels treballadors municipals.
“Fa 20 anys que vaig arribar i ja es feia i, probablement, si no s’hagués fet, hauríem arribat als 20.000 habitants potser uns anys abans. D’aquesta manera tenim molt ajustat el que figura al padró amb la realitat i aquest és el sentit del padró”, assenyala Noguer.
En el que va d’any s’han donat de baixa 106 persones del padró que figuraven com a banyolins i que s’ha descobert que ja no viuen a la ciutat. En total, des de 2018 la xifra s’enfila als 1.200, el que representa una mitjana de 150 persones cada any. “Això ho fem quan és notícies i també quan no és notícia”, destaca.
500 expedients cada any
Noguer ha explicat que els serveis tècnics de l’Ajuntament de Banyoles obre cada any uns 500 expedients per revisar el padró. Es tracta d’aquells ciutadans que hi ha la sospita que ja no viuen a la ciutat i, en funció d’això, es comprova quina és la situació.
D’aquest mig miler, però, la realitat és que la gran majoria són persones que s’han oblidat de renovar el padró, però que segueixen residint a la capital del Pla de l’Estany. De fet, aquest 2026 dels 500 expedients oberts, només 106 ha calgut donar de baixa del padró.
Sense frau
Miquel Noguer també ha assenyalat que no han detectat casos de frau amb el padró, com sí que ha passat, per exemple, a Olot, on hi havia persones que es donaven d’alta per accedir a serveis municipals sense viure a la capital de la Garrotxa i també veïns que cobraven per empadronar immigrants a casa seva.
Això va portar a l’Ajuntament d’Olot a obrir una oficina amb un inspector i que va permetre desempadronar 1.300 persones en un any. Noguer no contempla que calgui un servei com aquest, perquè des de fa anys es treballa amb el padró municipal.
