Girona ha quasi doblat la recaptació pel recàrrec de l’IBI que aplica als pisos buits. L’alcalde, Lluc Salellas, ha valorat a l’ACN que l’increment demostra l’eficàcia de la mesura i ha avançat que estudien apujar-lo encara més. Segons dades de l’Ajuntament, la liquidació corresponent a l’exercici 2024 (les primeres ordenances fiscals aprovades pel govern actual), ascendeix a 35.073,24 euros, gairebé el doble dels 18.533,63 euros de l’any anterior.
Des d’aleshores, el consistori ha ampliat els supòsits dels recàrrecs per incentivar que els habitatges desocupats, especialment els dels grans tenidors, s’incorporin al mercat. Aquest any, per exemple, també s’aplica als pisos amb un consum inferior als cinc metres cúbics anuals d’aigua.
L’alcalde defensa que els primers resultats avalen la política impulsada pel govern municipal per intentar mobilitzar habitatge buit. “Estem molt contents perquè un dels objectius quan vam entrar a governar aquesta ciutat era que els propietaris dels pisos buits tinguessin una penalització clara per intentar que els posessin, si podia ser, al mercat de lloguer”, afirma Salellas.
Segons destaca, el fet d’haver gairebé duplicat la recaptació demostra que els recàrrecs “s’han notat”: “Estem convençuts que aquest tipus de decisions ajudaran que es posin al mercat de lloguer o al mercat de compra i, si no, com a mínim, l’Ajuntament passa a tenir més recursos públics per poder fer més polítiques d’habitatge”.
L’import recaptat correspon a la liquidació dels recàrrecs de l’IBI de l’exercici 2024, les primeres ordenances fiscals aprovades pel govern aquest mandat. El consistori no disposa de la dada fins que no es tramiten les liquidacions, un procediment que es pot allargar fins a quatre anys. Per això, la comparativa es fa ara entre els 18.533,63 euros recaptats pels recàrrecs de l’exercici 2023 i els 35.073,24 euros corresponents a l’exercici 2024, les primeres ordenances del mandat, aprovades el desembre del 2023.
Aquelles primeres ordenances fiscals van marcar un punt d’inflexió en la política municipal sobre els pisos buits. L’Ajuntament va augmentar els recàrrecs que aplica als habitatges permanentment desocupats, especialment els dels grans tenidors, i va començar a aplicar increments de l’IBI que podien arribar fins al 150% en funció del nombre d’immobles buits i del temps que portessin desocupats. L’objectiu era incentivar que aquests habitatges es destinessin al mercat de lloguer o de venda.
El govern municipal ha continuat augmentant els recàrrecs als pisos buits i les ordenances fiscals per a aquest 2026 han anat un pas més enllà. A partir d’aquest exercici, el consistori ja no considera buits únicament els habitatges que no registren cap consum d’aigua, sinó també aquells on s’hi consumeixen menys de cinc metres cúbics l’any. El govern municipal considera que aquest llindar també és un indicador que l’immoble no està habitat de manera efectiva i, per tant, pot quedar subjecte al recàrrec.
Fre a l’especulació
Salellas assegura que el govern no descarta continuar fent passos en aquesta línia. “Nosaltres, amb els grans tenidors, sigui de pisos buits o de locals buits, tenim clar que hem d’estirar al màxim el que ens permeti la llei per penalitzar-los”, afirma. L’alcalde explica que l’objectiu és explorar totes les eines fiscals que la normativa permet per mobilitzar habitatge buit: “Entenem que tant els locals com els habitatges són perquè se’n faci ús, no perquè siguin un simple mecanisme d’inversió i d’especulació”.
L’alcalde emmarca aquesta política dins l’estratègia municipal per incrementar l’oferta d’habitatge disponible a la ciutat. “La ciutat plena de vida que nosaltres defensem és aquella que ocupa tots els racons i tots els espais”, subratlla Salellas. Per això insisteix que el consistori continuarà utilitzant la fiscalitat per pressionar els propietaris que mantenen habitatges buits, sobretot els que acumulen múltiples propietats. “Aquest és el nostre objectiu i explorem totes les vies possibles perquè això pugui tirar endavant”, conclou.
