L'activitat al niu era pràcticament nul·la i el verí només ha fet caure morts alguns exemplars d'aquesta espècie invasora. Membres del cos d'Agents Rurals han après de primera mà a usar aquesta tècnica, s'han provat els equips de protecció que fan servir els seus homònims bascos i els han pogut fer preguntes sobre com actuen.
En els propers dies, els agents despenjaran el niu per poder-lo estudiar.
La setmana passada, un pagès de la Vall d'en Bas va trobar el primer niu de vespa asiàtica a les comarques gironines. Des del setembre, s'havien encès les alarmes després de detectar els primers exemplars d'aquesta espècie invasora, que mata les abelles autòctones i, per tant, posa en risc la producció de mel. Després d'aquesta primera troballa, els Agents Rurals han requerit l'ajuda i assessorament de dos bombers bascos experts en la matèria.
Al País Basc, els bombers treballen amb uns 400 nius de vespa asiàtica l'any i han desenvolupat diverses tècniques per combatre la seva expansió. Un d'aquest bombers és Mikel Zubeldia, que aquesta matí, juntament amb un altre company del cos, s'han traslladat fins a la Garrotxa per ensenyar de primera mà a membres dels Agents Rurals i també del Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers les diferents tècniques que fa temps que venen usant.
Segons ha explicat Zubeldia, en casos de nius que es troben fora de zona urbana i que són de difícil accés -com és el cas del niu trobat a la Garrotxa-, la tècnica més usada i més eficient és disparar trets al niu. Segons explica, són els mateixos agents rurals (forestals en el cas del País Basc) els encarregats de disparar els cartutxos i, amb l'impacte de la metralla dins el niu, maten la gran part de les vespes. Avui, però, s'ha decidit no optar per aquesta tècnica sinó mostrar com funciona un altre recurs: injectar verí al niu a través d'una llarga perxa.
Injectar verí al niu
Aquesta altra tècnica consisteix en desplegar una llarga perxa (de fins a disset metres) a través de la qual circula un verí que s'injecta directament al niu. Per portar a terme el procés, cal que les persones que actuen vagin protegides amb uns equips especials. Els bombers bascos han fet servir uns equips desenvolupats per una empresa de la Rioja que són més gruixuts que els que fan servir habitualment els apicultors, ja que l'agulló de les vespes asiàtiques és més gran i pot arribar a mesurar fins a sis mil·límetres. A més, incorporen una mascareta que no té forats, per evitar que els insectes ataquin els ulls o aconsegueixin ficar el fiblo a través de la reixeta.
Un cop desplegada la perxa, han ensenyat als bombers i els Agents Rurals com posar el verí, en quines quantitats s'ha d'usar i com s'ha de fer per clavar la perxa al niu. Un procés que ha durat una mitja hora ja que el niu està molt amunt (a uns 25 metres) i és difícil fer coincidir la punta de la perxa amb el niu. Un membre dels Agents Rurals s'ha vestit amb l'equip especial que usen els bombers bascos per poder familiaritzar-se amb el nou material.
Un cop han fet diana, el verí ha començat a discórrer per dins el niu. Segons ha explicat el bomber de Guipúscoa Mikel Zubeldia, quan el verí entra al niu els exemplars de vespa asiàtica s'alteren i comencen a volar al voltant del niu. A causa del verí, algunes vespes cauen moribundes i, si tornen a entrar al niu, moren. Els exemplars cauen desplomats a terra en només un minut. "Per a la gent no suposa perill si el niu està a prou alçada", ha afegit.
Al País Basc, els bombers treballen amb uns 400 nius de vespa asiàtica l'any i han desenvolupat diverses tècniques per combatre la seva expansió. Un d'aquest bombers és Mikel Zubeldia, que aquesta matí, juntament amb un altre company del cos, s'han traslladat fins a la Garrotxa per ensenyar de primera mà a membres dels Agents Rurals i també del Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers les diferents tècniques que fa temps que venen usant.
Segons ha explicat Zubeldia, en casos de nius que es troben fora de zona urbana i que són de difícil accés -com és el cas del niu trobat a la Garrotxa-, la tècnica més usada i més eficient és disparar trets al niu. Segons explica, són els mateixos agents rurals (forestals en el cas del País Basc) els encarregats de disparar els cartutxos i, amb l'impacte de la metralla dins el niu, maten la gran part de les vespes. Avui, però, s'ha decidit no optar per aquesta tècnica sinó mostrar com funciona un altre recurs: injectar verí al niu a través d'una llarga perxa.
Injectar verí al niu
Aquesta altra tècnica consisteix en desplegar una llarga perxa (de fins a disset metres) a través de la qual circula un verí que s'injecta directament al niu. Per portar a terme el procés, cal que les persones que actuen vagin protegides amb uns equips especials. Els bombers bascos han fet servir uns equips desenvolupats per una empresa de la Rioja que són més gruixuts que els que fan servir habitualment els apicultors, ja que l'agulló de les vespes asiàtiques és més gran i pot arribar a mesurar fins a sis mil·límetres. A més, incorporen una mascareta que no té forats, per evitar que els insectes ataquin els ulls o aconsegueixin ficar el fiblo a través de la reixeta.
Un cop desplegada la perxa, han ensenyat als bombers i els Agents Rurals com posar el verí, en quines quantitats s'ha d'usar i com s'ha de fer per clavar la perxa al niu. Un procés que ha durat una mitja hora ja que el niu està molt amunt (a uns 25 metres) i és difícil fer coincidir la punta de la perxa amb el niu. Un membre dels Agents Rurals s'ha vestit amb l'equip especial que usen els bombers bascos per poder familiaritzar-se amb el nou material.
Un cop han fet diana, el verí ha començat a discórrer per dins el niu. Segons ha explicat el bomber de Guipúscoa Mikel Zubeldia, quan el verí entra al niu els exemplars de vespa asiàtica s'alteren i comencen a volar al voltant del niu. A causa del verí, algunes vespes cauen moribundes i, si tornen a entrar al niu, moren. Els exemplars cauen desplomats a terra en només un minut. "Per a la gent no suposa perill si el niu està a prou alçada", ha afegit.
Un niu amb poca activitat
Un cop s'ha injectat el verí, els agents han comprovat que hi havia poca activitat perquè pràcticament no han caigut vespes mortes. Els apicultors de la zona, alguns dels quals també han estat presents mentre actuaven els bombers bascos, ja s'esperaven que no matarien massa exemplars. Segons apunten, a l'hivern moltes de les vespes anomenades obreres han mort per la fred i les vespes mare estan hivernant.
No obstant això, la troballa permetrà analitzar com és el niu i obtenir més informació sobre aquesta espècie. Els Agents Rurals tenen previst despenjar el niu en els propers dies.
Els Agents Rurals prenen nota
Aquest matí, els membres dels Agents Rurals han pogut compartir informació amb els bombers bascos, que acumulen llarga experiència en el combat d'aquesta espècie invasora. "Per a nosaltres tot és absolutament nou, per això hem volgut fer venir a bombers amb molta experiència per veure el material i conèixer les tècniques", ha explicat el cap dels Agents Rurals a Girona, Ignasi de Dalmases.
Ara, amb tota la informació que han reunit, traslladaran al Departament d'Agricultura les peticions de material que necessitaran per establir nous protocols d'actuació. De Dalmases alerta que l'evolució de l'espècie -especialment a partir de la primavera quan acabi la hibernació- pot ser molt ràpida, fins arribar a trobar de 40 a 50 nius a la zona.
Un cop s'ha injectat el verí, els agents han comprovat que hi havia poca activitat perquè pràcticament no han caigut vespes mortes. Els apicultors de la zona, alguns dels quals també han estat presents mentre actuaven els bombers bascos, ja s'esperaven que no matarien massa exemplars. Segons apunten, a l'hivern moltes de les vespes anomenades obreres han mort per la fred i les vespes mare estan hivernant.
No obstant això, la troballa permetrà analitzar com és el niu i obtenir més informació sobre aquesta espècie. Els Agents Rurals tenen previst despenjar el niu en els propers dies.
Els Agents Rurals prenen nota
Aquest matí, els membres dels Agents Rurals han pogut compartir informació amb els bombers bascos, que acumulen llarga experiència en el combat d'aquesta espècie invasora. "Per a nosaltres tot és absolutament nou, per això hem volgut fer venir a bombers amb molta experiència per veure el material i conèixer les tècniques", ha explicat el cap dels Agents Rurals a Girona, Ignasi de Dalmases.
Ara, amb tota la informació que han reunit, traslladaran al Departament d'Agricultura les peticions de material que necessitaran per establir nous protocols d'actuació. De Dalmases alerta que l'evolució de l'espècie -especialment a partir de la primavera quan acabi la hibernació- pot ser molt ràpida, fins arribar a trobar de 40 a 50 nius a la zona.
