El Teatre-Museu Dalí de Figueres ha estrenat la nova proposta nocturna que ofereix cada estiu des de 1992. ‘Dalí, nit i subconscient’ és un audiovisual que apropa “la figura de l’artista i del personatge” i que es concentra al pati de les Lògies.
La iniciativa compta amb músiques que s’intercalen amb imatges de Dalí, de la seva obra i de la vida del geni. Entremig, també es recullen documents sonors amb la veu del mateix Dalí i de Gala que porten als visitants a una experiència que “reivindica el llegat” del pintor. La proposta està disponible de l’1 al 23 d’agost i permet veure un dibuix que Dalí va fer de Gala i que s’exposa molt poques vegades, pel fràgil estat de conservació. De fet, es tracta d’una obra que el museu no cedeix.
Les nits de Dalí al Teatre-Museu Dalí de Figueres han inaugurat ‘Dalí, nit i subconscient’, una iniciativa que s’inspira en un dels hàbits que tenia l’artista empordanès quan observava com la llum del capvespre transformava les textures de la pedra de la paret que uneix el museu amb la Torre Galatea en un joc d’ombres. Es tracta d’un audiovisual que convida el visitant a endinsar-se en l’imaginari del pintor a través d’un llenguatge “contemporani i respectuós amb l’essència del museu”.
La renovació de la il·luminació del pati enjardinat fa que ressaltin els elements arquitectònics més característics del museu, com és la cúpula geodèsica, que s’il·lumina i sobresurt del perfil de la ciutat. Destaca també l’espai de les Lògies, que acull les exposicions temporals i que converteix el recorregut nocturn en una experiència “estètica més intensa i suggeridora” per al visitant.
La directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, ha destacat que l’audiovisual vol acostar la figura de Dalí com a artista i també com el personatge que era. “Va ser un referent en la cultura de masses i ara encara està en l’imaginari col·lectiu, tant ell com la seva obra. Però també la persona i el personatge que va crear. Sortim del seu museu havent vist un somni teatral”, ha remarcat Aguer.
Per la seva banda, el director general de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Fèlix Roca, ha remarcat que el que han volgut ha estat aprofitar les noves tecnologies disponibles per poder fer una proposta “atractiva” per a públic familiar i jove. “Sense tocar l’essència, hem fet un format que permet estar a dins com si estiguessis amb Dalí i el resultat és molt gratificant”, ha remarcat Roca.
Entre els continguts que conformen aquesta producció visual i sonora destaquen alguns dels documents audiovisuals i fotogràfics més significatius del llegat de Salvador Dalí. La proposta incorpora fragments del film surrealista Impressions de la Haute Mongolie. Hommage à Raymond Roussel (1975), codirigit per José Montes-Baquer i Salvador Dalí; l’emblemàtica entrevista que Joaquín Soler Serrano va dedicar a l’artista al programa A fondo (TVE, 1977); així com fotografies d’arxiu que mostren Dalí dirigint la construcció del Teatre-Museu o treballant al seu taller.
També s’hi integren imatges de les seves obres, la històrica roda de premsa que l’artista va oferir al Musée Gustave Moreau de París (Conférence de presse de Salvador Dalí, ORTF-INA, 1970), on anunciava el seu futur museu, i escenes de Dalí in New York, en què la seva aparició als carrers de Manhattan esdevé un autèntic happening.
El recorregut es completa amb cinc càpsules audiovisuals de la sèrie La guia secreta dels museus Dalí, produïdes per DocDoc, dedicades a alguns dels elements més enigmàtics del Teatre-Museu Dalí —el Bus de la façana, el Taxi Plujós, els Fanals de Guiomard, els Sacs de la Sala Mae West i les monedes ocultes del Palau del Vent— que conviden el visitant a descobrir detalls sovint desapercebuts però essencials per comprendre la complexitat simbòlica de l’univers dalinià.
‘Metamorfosi paranoica del rostre de Gala’
Però si una cosa destaca, a banda de la proposta visual i sonora que tanca la visita nocturna al Teatre-Museu Dalí, és l’exposició d’un dibuix que es pot veure “molt poques vegades”. Es tracta de ‘Metamorfosi paranoica del rostre de Gala’, un retrat que Dalí va fer de Gala i que inclou tots els trets característics de Dalí com els rellotges tous, sabates, tinters o culleres, en consonància amb un retrat de perfil de Gala.
Aguer ha explicat que es tracta d’una peça que no cedeixen a altres museus, malgrat que han rebut peticions, i que exposen de manera molt puntual pel fràgil estat de conservació del dibuix, que necessita unes condicions de temperatura específiques per evitar-ne el deteriorament.
Una proposta catalana
El projecte està produït per la Fundació Dalí i creat per l’empresa Slidemedia, amb els seus directors creatius Fausto Morales i Beat Biela al capdavant. Es tracta d’un estudi català pioner en les arts visuals amb més de trenta anys de trajectòria i que, destaca la fundació, ha estat reconegut arreu.
De fet, Slidemedia ha presentat propostes en festivals i equipaments de referència com Llum BCN i ha estat reconeguda amb el primer premi del jurat del Festival Luz y Vanguardias de Salamanca (2016), a més del premi a la millor producció tecnològica del Festival Terres Check-in (2024).
