Els joves espanyols no rebutgen la informació, sinó els formats i el llenguatge amb què es presenta, segons l'Observatori de la Influència Digital de MacLucan 2026, que va detectar una bretxa generacional creixent en els hàbits de consum de notícies.
L'estudi, elaborat a partir d'una enquesta a 1.000 persones, va assenyalar que el 80% dels ciutadans van consumir informació diàriament, tot i que va reflectir diferències de fins a 36 punts percentuals entre generacions.
Així, mentre el 90,8% dels més grans de 55 anys es va informar cada dia, el percentatge va baixar fins al 54,8% entre els joves de 18 a 24 anys.
L'informe va indicar que les generacions adultes van mantenir una relació deliberada amb l'actualitat, basada en la cerca activa de notícies, mentre que entre els joves es va estendre un model d'accés condicionat per xarxes socials i algorismes.
MacLucan va definir aquesta dinàmica com a “consum accidental d'informació”, en produir-se quan els continguts van aparèixer de manera casual a les plataformes digitals. En concret, el 26,7% dels homes d'entre 18 i 24 anys va accedir a notícies únicament quan aquestes van sorgir al seu feed de xarxes socials.
"Estem davant d'una fractura cultural, no tecnològica. Els adults continuen informant-se per hàbit; els joves, per impacte. I això canvia completament la forma com es construeix l'opinió pública", va afirmar el conseller delegat de MacLucan i director de l'informe, Luis Núñez Canal.
La premsa digital aconsegueix una penetració del 65,6%
L'Observatori va constatar que el 65,6% dels espanyols va llegir premsa digital amb regularitat, cosa que va consolidar aquest canal com el principal suport informatiu.
Tot i això, el nucli de lectors es va concentrar principalment entre els homes de 35 a 54 anys. Segons l'anàlisi, aquesta dada va mostrar que la digitalització no va ampliar significativament la base d'audiència, sinó que va traslladar a l'entorn en línia a bona part del públic tradicional.
"El problema no és d'accés ni de preu, sinó de connexió cultural. Els mitjans no parlen l'idioma de les noves generacions", va sostenir l'informe.
Pel que fa a les fonts d'informació, el 53% dels enquestats van continuar preferint els mitjans tradicionals, prop del 20% va optar per les xarxes socials i el 21,4% va combinar diferents canals.
L'estudi va apuntar que aquest escenari va configurar un ecosistema informatiu fragmentat, en què van conviure els models tradicionals amb noves formes d'accés determinades pels algorismes.
Informats sense cercar les notícies
Més del 27% dels ciutadans va reconèixer que va consumir notícies només quan van aparèixer a xarxes socials o quan l'assumpte va despertar un interès específic.
L'Observatori va relacionar aquest comportament amb l'anomenat news snacking, una exposició breu i fragmentada a la informació, habitualment sense context i desvinculada d'una recerca conscient de l'actualitat.
Segons el parer de MacLucan, aquesta tendència no va implicar una desconnexió completa dels joves respecte a les notícies, sinó una transformació de la seva relació amb elles. La informació va deixar de constituir una activitat diferenciada i va passar a integrar-se com un estímul més dins del flux digital.
"El periodisme ja no competeix per ser el primer a explicar què passa, sinó per ajudar a entendre què significa què passa", va recollir l'informe.
En aquest sentit, l'Observatori va concloure que el repte principal dels mitjans no va ser tecnològic, sinó cultural, i va defensar la necessitat d'avançar cap a formats més interpretatius, propers i narratius per recuperar rellevància entre les noves generacions.
L'Observatori MacLucan de la Influència Digital va analitzar els hàbits informatius, la confiança en els mitjans i l'impacte de la tecnologia a la societat espanyola mitjançant la seva metodologia ECT --Explora, Connecta, Transforma--.
L'edició del 2026 es va estructurar en cinc blocs d'anàlisi que es publicaran de manera esglaonada. El primer es va centrar en el consum informatiu i les noves dinàmiques d'accés a les notícies.
