Els arqueòlegs han trobat un cap femení d’un vas ritual en una casa grega d’Empúries. El recipient servia per contenir i vessar petites quantitats de líquid, com oli o vi. El fragment de ceràmica, que podria representar el cap d’una sirena, data del segle VI aC, és a dir, dels inicis de la Neàpolis. Ha aparegut en una casa de l’antic barri portuari, on s’hi excava des del 2018. L’arqueòleg d’Empúries Pere Castanyer diu que la troballa és “singular” perquè és el primer cop que al jaciment es localitza un d’aquests atuells -coneguts com a askoi- decorat amb aquesta figura mitològica. Aquest any, els arqueòlegs també han descobert que la trama dels carrers del barri va perviure durant tots els segles d’existència de la Neàpolis.
Les excavacions d’aquest estiu s’han fet en el marc del 80è Curs d’Arqueologia d’Empúries, on hi han pres part una trentena d’estudiants catalans, de diverses parts de l’Estat i també internacionals. Dirigits pels arqueòlegs del jaciment, la campanya s’ha focalitzat a l’antic barri portuari, situat al nord de l’antiga colònia grega.
Aquí s’han excavat una desena de cases, que es troben al promontori que en l’antiguitat davallava fins a trobar la platja natural on hi havia el port grec d’Empúries. Els vestigis d’aquests habitatges abasten tota la cronologia de la ciutat grega (des del 540 aC fins al segle I dC).
Els arqueòlegs han anat retirant les capes de terra que recobrien els murs, fets amb pedra o bé amb tovots, i mica en mica han anat reculant fins arribar als nivells fundacionals de la Neàpolis. El cap femení de ceràmica ha aparegut en una d’aquestes cases primigènies, que s’articulava al voltant d’un pati central des d’on s’accedia a les diferents estances.
L’arqueòleg Pere Castanyer explica que, per exemple, en aquest habitatge s’ha pogut identificar del tot la cuina. Perquè, entre d’altres, s’han localitzat restes d’un fogó i també fragments d’àmfores -una de les quals, etrusca- que servien per guardar aliments o vi.
Ha estat aquí on, entre el conjunt de terrisses, s’ha desenterrat aquesta peça singular. És un rostre femení, de trets arcaics, que encara conserva part de la pintura (se’n distingeixen clarament les celles i els ulls). El cap podria tenir rostre de sirena, una figura mitològica que al món grec es representava amb el cos d’una au i el cap d’una dona.
Data del període fundacional de la Neàpolis i, com concreta Castanyer, decoraria un askos, un recipient de ceràmica que imitava la forma d’una bota de vi feta amb pell -d’aquí, en pren el nom- i que els grecs feien servir per guardar-hi oli o també altres líquids, com ara vi o mel.
El primer del jaciment
L’arqueòleg explica que la troballa té diverses “particularitats”. D’entrada, perquè a Empúries no és habitual trobar askoi (encara que en aquest cas, sigui un fragment). A més, aquest és el primer dels que s’han localitzat al jaciment que està decorat amb el cap femení d’una sirena. D’Empúries, precisament, destaca un altre askos sencer trobat a finals del segle XIX que representa el déu fluvial Aquelous (que tenia cap de brau) i que s’exposa a la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC).
Però més enllà d’això, Pere Castanyer també subratlla el fet que el fragment de terracota s’hagi localitzat en un espai domèstic. “No és freqüent trobar-la en aquest context, perquè moltes vegades es vinculen a enterraments o tenen finalitats rituals”, explica. De fet, però, Castanyer tampoc descarta que l’askos estigués relacionat amb l’antic santuari que, a cavall dels segles VI i V aC, els antics grecs van erigir en aquest sector. Perquè per aixecar-ne els murs, es van haver d’inutilitzar parcialment algunes de les cases que hi havia.
Dipòsit, llar de foc i gerreta
Més enllà d’aquest habitatge, les excavacions al barri portuari de la Neàpolis també han permès fer altres troballes. Al sector central, per exemple, s’ha localitzat un dipòsit quadrat d’època hel·lenística (segle III aC), fet amb carreus, que no serviria com a cisterna, sinó que tindria finalitats ornamentals o bé altres usos. A més, en aquesta zona, els arqueòlegs han excavat diverses restes que es remunten fins al període fundacional de la Neàpolis, com ara àmbits d’ús domèstic o un espai de pas que connectaria amb el lloc de culte primigeni on, més endavant, s’hi va bastir el santuari.
Per últim, al sector situat més a l’altre extrem de l’antic barri portuari, en destaca una casa del segle V aC que conserva les restes d’una llar de foc molt ben conservada -que ocupava la sala central de l’habitatge- i on també s’ha desenterrat, conjuntament amb fragments d’àmfores, una gerreta d’una sola nansa preservada del tot.
Durant sis segles
Les excavacions d’aquest estiu, a més, també han permès endinsar-se dins la gènesi del barri portuari d’Empúries (perquè s’ha excavat fins als nivells fundacionals). I descobrir que, de fet, la trama urbana d’aquest sector i la disposició dels carrers va perdurar durant tota l’existència de la Neàpolis. En concret, les cases es repartien al voltant de tres carrers; un que anava d’est a oest, i que delimitava el barri de la resta de la ciutat grega, i dos més que en baixaven perpendiculars fins anar a trobar el límit amb l’antic port.
“Pel que veiem, la distribució del barri manté aquella trama que hi havia en el moment fundacional de la Neàpolis”, precisa Pere Castanyer. “Tenint en compte, també, que a vegades aquesta retícula es modificava una mica si, quan s’enderrocaven cases i se’n construïen d’altres, se n’avançava la façana”, diu l’arqueòleg (en referència a què els carrers s’estrenyien).
Les excavacions a Empúries s’emmarquen dins el projecte de recerca centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries del jaciment (i que més enllà de l’època grega, també abraça el port romà creat al litoral i el nucli de Santa Margarida, que va sorgir en època tardoantiga a la vora del gran estuari situat més al nord). Els arqueòlegs hi treballen des del 2018 i ara la recerca enfila el darrer quadrienni.
El projecte s’allargarà fins al 2029 i, com precisa Castanyer, en el cas del barri portuari grec, l’objectiu és avançar en els treballs d’excavació sobretot fins a finals de l’any que ve. A partir d’aquí, els dos darrers anys es destinaran també a publicacions científiques i a preparar l’adequació museogràfica de tot aquest sector portuari de la ciutat grega (per incloure’l dins els itineraris de visita d’Empúries).
