El cap de Creus ha recuperat totes les espècies d’amfibis que hi havia documentades al parc gràcies a les pluges de primavera, que han permès recuperar els punts d’aigua on tenen l’hàbitat. Des de l’any passat, la Societat Catalana d’Herpetologia s’encarrega de fer un seguiment en aquest i altres punts de Catalunya amb l’objectiu d’acumular dades i fer-ne un estudi comparatiu. En el darrer cens han detectat exemplars de totes les espècies, siguin larves o ja adults.
En total en són vuit, entre les quals el tritó verd, la granota verda, la pintada o la salamandra. “Ens va sorprendre trobar-les totes”, diu la tècnica de camp, Marina Torrellas. La incògnita ara, però, serà veure què passa després de les calorades d’aquest estiu.
A finals de novembre del 2023, efectius del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) van aportar uns 3.000 litres d’aigua regenerada procedent de la depuradora del Port de la Selva (Alt Empordà) en una bassa del cap de Creus per afavorir la reproducció de diverses espècies d’amfibis. Es tracta d’una bassa històrica de Mas Ventós, on els experts havien comptabilitzat fins a set espècies d’amfibis com el tritó verd, la salamandra o el gripau, però que la sequera acumulada havia deixat completament seca. L’actuació va permetre recuperar l’espai i les pluges dels últims anys, i d’aquesta primavera, han fet la resta.
Seguiment d’amfibis. Amb l’objectiu de posar-hi xifres i fer-ne un seguiment, l’any passat la Societat Catalana d’Herpetologia va començar a col·laborar amb el parc per fer censos. Es tracta d’un projecte de ciència ciutadana que monitoritza diversos punts d’aigua de Catalunya a través de voluntaris, però també de tècnics professionals, com en el cas del cap de Creus. La voluntat és calcular les tendències de les poblacions d’amfibis a Catalunya i, amb les dades obtingudes, fer càlculs estadístics i veure si les poblacions augmenten, estan estables o disminueixen.
En el cas del cap de Creus, després d’anys d’extrema sequera, l’objectiu del programa és tenir un primer recompte per poder fer comparatives. “Alguns punts que havien estat durant molt de temps secs ara tornen a tenir aigua i evidentment això és una cosa que afavoreix com a mínim la reproducció dels amfibis perquè tenen uns ous, unes larves i unes característiques biològiques que requereixen punts d’aigua i humitat per poder sobreviure”, explica la tècnica de l’ens, Júlia Valera.
La “bona notícia”, afirma Valera, és que després dels tres primers censos hi va haver nombroses pluges. Això va propiciar que al darrer recompte del 2025 apareguessin algunes espècies “més escasses” i se n’hagin comptabilitzat fins a vuit. De fet, totes les que estaven citades o documentades a la zona. “Hem pogut corroborar la presència de totes”, constata Valera. En concret són la granota verda, la pintada mediterrània, la granoteta de punts, el gripau comú, el gripau corredor, la reineta meridional, el tritó verd i la salamandra.
Vuit espècies documentades. Per detectar-les, tècnics de l’ens fan sectoritzacions i visiten diversos sectors del parc. En concret, els de Roses, Cadaqués, la punta del Far, Vilajuïga i el Port de la Selva. Es fan observacions i escoltes —especialment de nit, que és quan acostumen a tenir activitat— en els punts d’aigua, torrents i abeuradors que hi ha en aquestes zones.
“El que més ens va sorprendre és que al parc hi ha més aigua de la que un s’esperaria”, afirma la tècnica de camp, Marina Torrellas. De l’altra, la troballa. “Ens van passar també dades històriques, de saber una mica la distribució i la diversitat dels amfibis que podíem trobar, també per tenir una idea, a veure què podíem esperar, i ens va sorprendre que realment les hem vist totes. Potser no sempre en fase adulta, però d’altres les hem detectades en gairebé tot el cicle”, assegura Torrellas.
Durant aquest 2026, s’ha fet un primer cens després de les pluges de primavera que semblen indicar que la tendència es manté. Malgrat això, Valera diu que cal veure què passa passat l’estiu. “Ara han tornat les temperatures altes i haurem de veure com serà la tardor”, remarca.
Conservació del patrimoni natural. A banda de les observacions, els tècnics que participen en els censos analitzen si en alguns punts d’aigua s’hi podrien fer millores per afavorir la presència d’amfibis i les comuniquen al parc, que els ha encarregat fer-ne una revisió.
Amb tot, Valera afirma que fer seguiments dins els parcs és “molt important” perquè els permet comparar les diferències que hi ha entre zones “gestionades” i d’altres que no ho són. A més, destaca la importància de fer-ho al cap de Creus, una zona important de Catalunya per a aquestes espècies.
Una entitat sense ànim de lucre
La Societat Catalana d’Herpetologia és una entitat sense ànim de lucre dedicada a l’estudi, la conservació i la divulgació dels amfibis i rèptils de Catalunya i els seus hàbitats. Agrupa professionals i aficionats per protegir el patrimoni natural català.
