La demarcació de Girona va registrar 3.138 contractes de lloguer durant el primer trimestre del 2026, un 9,5% més que en el mateix període de l’any passat, quan se’n van formalitzar 2.865. Es tracta del primer repunt en un any i del segon creixement més elevat de Catalunya, només per darrere de Tarragona, que va avançar un 9,6%.
L’increment gironí se situa molt per sobre de la mitjana catalana, que va ser de l’1,2%. Barcelona va mantenir-se pràcticament estable, amb una caiguda del 0,6%, mentre que Lleida va perdre un 7,3% dels contractes.
El Col·legi API de Girona demana, però, interpretar les dades amb prudència, perquè comparen únicament el primer trimestre del 2025 amb el mateix període del 2026. Tot i que confirmen que s’ha frenat la caiguda observada durant l’any passat, els nivells actuals encara són inferiors als registrats els anys 2023 i 2024.
La demarcació havia passat de superar els 3.500 contractes trimestrals a principis del 2023 a situar-se per sota dels 2.600 en alguns trimestres del 2025. El volum actual torna a superar els 3.100 contractes, però continua lluny dels màxims recents.
L’anàlisi de 35 municipis gironins mostra un increment encara més elevat. En conjunt, van sumar 2.622 contractes durant els tres primers mesos del 2026, davant dels 2.353 de l’any anterior, fet que representa una pujada de l’11,4%. Disset municipis van guanyar contractes, setze en van perdre i dos es van mantenir estables.
El Gironès i la Selva lideren el creixement per comarques, amb increments del 17,2% i del 16,8%, respectivament. També van avançar l’Alt Empordà, amb un 13,2%; el Baix Empordà, amb un 9,3%; la Garrotxa, amb un 4%, i el Pla de l’Estany, amb un 1,1%. En canvi, el Ripollès va retrocedir un 8% i la Cerdanya, un 39,4%.
Girona ciutat concentra una part important del repunt. La capital va passar de 535 a 664 contractes, un 24,1% més. Lloret de Mar va registrar l’augment més destacat entre els municipis amb més activitat, amb una pujada del 69,8%, fins als 214 contractes.
També van créixer Calonge i Sant Antoni, amb un 51,4%; Cassà de la Selva, amb un 47,8%; Sant Feliu de Guíxols, amb un 39,1%; Roses i Torroella de Montgrí, tots dos amb un 37%, i Figueres, amb un 14,1%, després de passar de 198 a 226 contractes.
Les caigudes més pronunciades es van produir a Anglès, amb un 62,5%; Vilafant, amb un 61,5%, i Sarrià de Ter, amb un 41,2%. El Col·legi assenyala que es tracta de municipis amb poc volum, on una variació reduïda en nombres absoluts pot provocar grans oscil·lacions percentuals.
Puigcerdà és l’excepció més rellevant, perquè va reduir els contractes un 39,4%, de 66 a 40, però alhora va registrar l’increment de preu més elevat de la demarcació, amb un 21,1%. Segons els API, aquesta combinació és compatible amb una reducció de l’oferta disponible.
L’evolució dels preus és desigual i no segueix un patró territorial clar. Dels 35 municipis analitzats, setze van registrar increments i divuit van mantenir o reduir el preu. Entre les poblacions amb un mínim de trenta contractes, després de Puigcerdà destaquen les pujades de Ripoll, amb un 8,7%, i Arbúcies, amb un 7,1%.
Les reduccions més importants es van produir a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i a Santa Coloma de Farners, amb una caiguda del 10,9% en tots dos casos. A Girona ciutat, el preu mitjà va baixar un 4%, dels 827 euros als 794,29 euros, malgrat l’augment del nombre de contractes.
El lloguer de temporada també va disminuir, però de manera menys intensa a Girona que al conjunt català. La demarcació va passar de 303 contractes el primer trimestre del 2025 a 267 aquest any, un descens de l’11,9%.
A Catalunya, en canvi, la caiguda va ser del 32,7%, amb 2.300 contractes davant dels 3.417 de l’any anterior. Barcelona va retrocedir un 33,3%, Lleida un 30,7% i Tarragona un 50,8%, fet que situa Girona com la demarcació amb el descens més moderat.
El Col·legi API valora positivament el canvi de tendència, però adverteix que el mercat continua molt per sota dels nivells necessaris per satisfer la demanda. L’entitat considera que el problema de l’habitatge és estructural i respon principalment a un dèficit d’oferta que un sol trimestre de creixement no resol.
La contenció de rendes, segons el Col·legi, tampoc soluciona el problema de fons i pot desincentivar els propietaris a posar habitatges al mercat. Els API reclamen un marc legal estable, segur i sense pressió sancionadora, així com una planificació pública que permeti absorbir el creixement demogràfic sense traslladar tota la responsabilitat al sector privat.
