L’Ajuntament de Girona ha inaugurat aquest divendres l’Espai memorial Carles Rahola i Llorens al Cementiri Vell, ubicat a la terrassa sud del Departament de Sant Salvador d’Horta, on reposen les restes del periodista i escriptor. L’acte institucional s’ha fet coincidint amb la commemoració dels noranta anys de l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i ha servit per reivindicar el compromís municipal amb la memòria democràtica.
El nou espai no només ret homenatge a Carles Rahola, sinó també a totes les persones que van ser afusellades en aquest cementiri durant la repressió franquista.
Lluc Salellas ha presidit l’acte, que ha començat amb la descoberta de la placa commemorativa del memorial. També hi han intervingut els historiadors Joaquim Nadal i Lluís Costa, que han repassat la figura i el llegat de Rahola, així com el seu net, Emili Ros i Rahola.
Durant la seva intervenció, l’alcalde ha afirmat que “aquest acte, a més de recordar Carles Rahola novament a la nostra ciutat, perquè és necessari, vol ser també un acte de record i memòria de totes les persones afusellades, a totes les persones exiliades pel règim feixista i sobretot és un cant a la llibertat, a la democràcia i als drets de totes les persones i de tots els pobles del món”.
L’espai memorial s’ha completat amb la renovació de la sepultura de Carles Rahola. Les actuacions han inclòs la substitució de la làpida, la restitució dels elements commemoratius del nínxol i la instal·lació d’un banc destinat al recolliment i la reflexió dels visitants.
Carles Rahola i Llorens, periodista, escriptor, intel·lectual i activista republicà, va ser afusellat el 15 de març de 1939 al cementiri de Girona després d’un consell de guerra sumaríssim. La seva execució s’ha convertit amb els anys en un dels principals símbols de la repressió franquista contra la llibertat de pensament i d’expressió a Catalunya.
La memòria democràtica també recorda que Rahola va ser una de les 510 persones afusellades al mur sud del Cementiri Vell de Girona entre els anys 1939 i 1945. Amb aquest nou espai, el consistori assegura que continua avançant en les polítiques de recuperació i preservació de la memòria històrica, amb la voluntat de mantenir viu el record de les víctimes de la repressió i promoure els valors de la democràcia, la llibertat i els drets humans.
