Els habitatges nous visats a les comarques gironines s’estanquen el primer semestre de l’any i només se n’han projectat deu més que en el mateix període de 2025. En concret, a la demarcació els arquitectes n’han visat 1.517, pels 1.507 de fa un any.
Val a dir, però, que és la xifra més alta dels darrers setze anys, si bé l’augment no és molt significatiu. En canvi, els metres quadrats totals d’obra nova sí que augmenten, com a conseqüència, essencialment, a l’increment destacable que hi ha hagut de construccions no residencials com la coberta d’una nau industrial Sant Jaume de Llierca (Garrotxa) de 35.265 m2 o un supermercat a Figueres de 8.276 m2. En total, a la demarcació s’han visat més de 444.000m2 d’obra nova.
Per comarques, les que més metres quadrats han visat en habitatge han estat el Baix Empordà (85.005 m2) seguit de la Selva (76.300 m2) i el Gironès (69.283 m2). De la resta de les comarques, cal destacar el creixement del 35,61% de la Garrotxa (17.699 m2) respecte al mateix període de l’any passat.
Si es mira en nombre d’habitatges, dels 1.517 que s’han visat a les comarques gironines, la Selva passa a ser la que lidera el nombre de nous visats amb 407, dels quals 243 corresponen al municipi de Lloret de Mar. La segueixen el Gironès amb 348 habitatges, i el Baix Empordà amb 334. Tot i mantenir-se entre les comarques més actives, aquestes dues últimes registren una lleugera disminució respecte al mateix període de l’any anterior. En termes percentuals, destaquen els increments de la Garrotxa (55,6%) i la Cerdanya (47,5%).
El que també destaca l’informe dels primers sis mesos de l’any dels arquitectes gironins és que l’habitatge protegit, continua tenint “un pes insignificant” dins el conjunt d’habitatges visats amb només dos habitatges de promoció privada en un bloc plurifamiliar a Palafrugell.
Cal tenir en compte que no totes les promocions d’habitatge protegit estan subjectes a visat col·legial, de manera que aquestes dades reflecteixen únicament els projectes tramitats a través del COAC que corresponen a deu promotors privats i un de públic. De tota manera, els arquitectes assenyalen que les dades contrasten amb l’objectiu de la Generalitat de Catalunya de construir 50.000 habitatges de protecció oficial a Catalunya fins al 2030, en el marc del nou programa d’habitatge.
La rehabilitació creix, però no suficient
En relació amb la superfície visada per reforma i rehabilitació a la demarcació durant el primer semestre de 2026, la tendència ha canviat respecte als darrers dos semestres i torna a recuperar-se. Així, els arquitectes han visat 104.644 m2, que suposa un creixement del 4,85% respecte al primer semestre de 2025 (99.805 m2). Aquesta xifra representa el 17,69% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (591.624 m2).
Malgrat aquest increment, dels del COAC assenyalen que la rehabilitació continua tenint un pes “limitat” dins del sector de la construcció. Durant el primer semestre de 2026, aquesta activitat representa només el 24% de la superfície total visada a la demarcació, mentre que l’obra nova concentra el 76% restant. Per això, remarquen, continua sent “l’assignatura pendent” a la demarcació.
Per comarques, el Baix Empordà lidera la reforma i rehabilitació amb 26.107 m2 visats, seguit de la Selva amb 19.437 m2i de l’Alt Empordà amb 18.540 m2. El cas més singular és el del Ripollès, on la rehabilitació té un pes majoritari dins de l’activitat edificadora de la comarca, amb un total de 8.126 m² visats.
