L’Ajuntament de Girona ha traslladat al Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat la seva preocupació per la proposta de transformar una part de la Residència Creu de Palau en pisos assistits, una actuació que comportaria la desaparició d’un centenar de places residencials públiques. El consistori defensa la construcció dels 55 pisos assistits previstos, però reclama que es facin en una altra ubicació per evitar reduir la capacitat actual del centre.
Per aquest motiu, el govern municipal ha ofert a la Generalitat un solar de titularitat municipal perquè estudiï una alternativa que permeti construir els nous habitatges sense afectar les places residencials. La proposta s’ha presentat aquest dimarts en una compareixença de la regidora de Ciutat que Cuida i Benestar Animal i Serveis Ambientals, Gemma Martínez, acompanyada de familiars d’usuaris de la residència.
Gemma Martínez ha defensat que els pisos assistits i les places residencials responen a necessitats diferents i que, per tant, “no són recursos intercanviables”. “Mentre que els pisos assistits estan pensats per a persones autònomes amb suport, les places residencials atenen principalment persones amb dependències elevades que necessiten cures, supervisió i atenció continuada. Girona necessita ampliar l’oferta per a les persones grans, però sense substituir unes places per unes altres. Defensem la construcció dels 55 pisos assistits, però no acceptem que això comporti la pèrdua de 100 places residencials públiques destinades a les persones amb més dependència”, ha afirmat.
L’Ajuntament alerta que la ciutat ja registra una elevada demanda de places residencials públiques i considera que qualsevol reducció agreujaria encara més les llistes d’espera i dificultaria l’accés de les persones amb més dependència a aquest servei. També ha expressat la seva preocupació per l’aturada dels nous ingressos a Creu de Palau i ha reclamat que es reprenguin de manera immediata.
Creu de Palau disposa actualment, juntament amb la residència de Puig d’en Roca, de les úniques places residencials públiques de la ciutat. Segons Martínez, la desaparició de 100 places faria passar Girona de 387 a 287 places públiques, fet que representaria perdre prop d’una quarta part de la capacitat residencial pública. “Les persones amb més dependència i les seves famílies necessiten més recursos públics, no menys”, ha remarcat.
A més de mantenir totes les places residencials de Creu de Palau, el consistori reclama que es garanteixi la continuïtat de les 37 places sociosanitàries de Puig d’en Roca, que podrien reconvertir-se en places residencials, així com l’execució de les millores i del reforç de personal compromesos per a Creu de Palau.
Finalment, l’Ajuntament de Girona demana que qualsevol transformació del servei es faci amb transparència, participació i una planificació compartida. En aquest sentit, proposa crear una comissió bilateral amb la Generalitat per planificar els futurs recursos residencials, sociosanitaris i d’habitatge amb suport que necessitarà la ciutat, així com convocar el Consell de Participació de Creu de Palau perquè residents, famílies, professionals, representants laborals i el mateix consistori puguin participar en el procés.
