Les obres de restauració de les façanes de l’església de Sant Domènec de la Universitat de Girona (UdG), seu de l’Aula Magna Modest Prats, han permès conservar els punts de nidificació dels falciots negres i aquest estiu s’ha confirmat el retorn dels ocells als seus nius habituals, així com l’ocupació de noves cavitats generades durant la intervenció.
La restauració s’ha convertit en un exemple de compatibilització entre la conservació del patrimoni arquitectònic i la protecció de la biodiversitat urbana. Abans d’iniciar els treballs, l’arquitecta i directora de l’obra va detectar diversos ocells entrant i sortint dels forats de la façana a primera hora del matí, fet que va fer sospitar de l’existència de nius actius.
Les observacions posteriors van confirmar la presència de falciots negres (Apus apus), una espècie migratòria protegida que cada primavera torna des de l’Àfrica per reproduir-se i que acostuma a ocupar els mateixos llocs de cria any rere any. Els seus nius estan protegits per la normativa europea, espanyola i catalana i han de ser preservats.
Per garantir la protecció de les aus sense aturar les obres, la direcció dels treballs i el Servei d’Obres i Manteniment de la UdG van optar per no instal·lar xarxes a les bastides, facilitant així l’accés dels ocells als nius i mantenint intactes les esquerdes i cavitats identificades com a punts de cria.
Aquest estiu s’ha pogut comprovar que els falciots han tornat als seus nius tradicionals i que també han ocupat nous espais de nidificació que es van conservar durant la restauració.
Segons explica Pere Pons Ferran, investigador principal del Grup de Recerca en Biologia Animal de la Universitat de Girona, “els falciots negres són ocells migradors que retornen cada any des de l’Àfrica per criar als nostres edificis. Són insectívors i, per tant, grans aliats en el control d’insectes urbans com mosques o mosquits”.
L’investigador recorda que “les lleis de protecció prohibeixen destruir els seus nius, fins i tot fora de l’època reproductora” i subratlla que “és fonamental que abans dels treballs de rehabilitació d’edificis amb falciots o orenetes es trobin estratègies per preservar els llocs de cria. Això es pot aconseguir mitjançant la col·laboració d’arquitectes, empreses constructores, propietaris i ornitòlegs”.
Per la seva banda, l’arquitecta Luisa Guerra, d’ARIZA + GUERRA Arquitectura, destaca que el retorn dels falciots és “una de les satisfaccions més grans que ens ha deixat aquesta obra, perquè demostra que la conservació del patrimoni arquitectònic i la protecció de la natura no només són compatibles, sinó que es poden reforçar mútuament”.
Amb aquesta actuació, la Universitat de Girona considera que la intervenció a Sant Domènec esdevé un exemple de bones pràctiques en la gestió del patrimoni construït, fent compatible la preservació dels valors històrics, arquitectònics i naturals d’un dels edificis més emblemàtics de la institució.
