El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de 10 anys i mig de presó a l’home que va segrestar i va intentar matar l’exparella a ganivetades a les Gavarres el juliol del 2019. La sentència desestima el recurs de la defensa i confirma la decisió de l’Audiència de Girona, que el va condemnar per detenció il·legal i intent d’homicidi.
A més, també avala la inhabilitació per exercir la pàtria potestat de la filla que té amb la víctima i les mesures d’allunyament acordades per l’Audiència respecte d’aquesta nena i d’una altra filla de la dona. Segons argumenta el Suprem, es tracta d’una decisió “proporcionada” davant el “risc greu de violència vicària”. La sentència exposa que, fins i tot estant greument ferida, la víctima tenia “temor” que el processat “anés a per elles”.
El condemnat i la víctima van ser parella durant dotze anys i van tenir una filla en comú. La relació, però, es va acabar el juliol del 2019. La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona apuntava que, en un primer moment, tots dos van mantenir una bona relació, arribant fins i tot a fer sortides familiars.
Tot va canviar la nit del 28 de juliol, quan la víctima va anar a casa de l’acusat a recollir les claus d’un cotxe que compartien. Un cop al domicili, el processat li va dir que volia reprendre la relació i això va provocar una discussió entre tots dos. Durant la disputa, l’acusat li va ruixar els ulls amb un esprai irritant i la va subjectar amb força pels braços. Després de discutir, van dormir fins a quarts de tres de la matinada.
En aquell moment, el processat li va insistir que l’acompanyés fins al santuari dels Àngels perquè li volia prometre allà que deixaria de beure per recuperar la relació. La víctima hi va accedir, però li va demanar que abans passessin per casa seva per comprovar que les seves filles —la que tenia en comú amb l’acusat, de 10 anys, i una altra de 14— estaven bé.
Quan ja anaven amb cotxe, la dona es va adonar que l’acusat seguia una ruta diferent i que no es dirigien cap a casa seva. Va intentar saltar del vehicle en marxa, però no ho va aconseguir perquè l’home la va tornar a ruixar amb l’esprai irritant. La víctima va recuperar la visió quan ja havien arribat als Àngels.
Segons la sentència, van romandre allà fins a les onze del matí i, mentre eren dins del vehicle, l’acusat es va adormir recolzat sobre les cames de la víctima. Més tard va conduir fins a Monells per comprar aigua i sucs i, des d’allà, es van dirigir a un camí apartat de la zona del Montnegre, al terme municipal de Quart. “Durant tot el trajecte l’acusat va insistir dient que canviaria i la víctima li deia que ho deixessin així, que ja ho veurien amb el temps”, recull la resolució.
Ja a Quart, tots dos van tornar a discutir per l’addicció a l’alcohol del processat. “En un moment determinat, l’acusat, decidit a acabar amb la vida de la víctima i armat amb un ganivet d’ús domèstic, li va assestar una forta ganivetada sota el pit esquerre”. L’home va intentar apunyalar-la una segona vegada, però la dona va aconseguir agafar la fulla del ganivet amb la mà per impedir-ho. Quan la va veure ensangonada, li va netejar la cara i les mans i es va dirigir cap al cotxe. La víctima va aprofitar aquell instant per fugir bosc a través fins a arribar a un mas, on va poder demanar ajuda.
Durant el judici, celebrat el juny del 2022, la víctima va modificar la versió que havia mantingut davant la policia i al jutjat d’instrucció. A la sala va negar les dues violacions que havia denunciat inicialment i va atribuir les lesions amb el ganivet a un accident durant un forcejament.
L’Audiència, però, va concloure que, malgrat aquest canvi de relat, existien altres proves suficients per condemnar-lo per detenció il·legal i homicidi en grau de temptativa. En canvi, el va absoldre dels dos delictes d’agressió sexual.
La secció quarta de l’Audiència de Girona li va imposar una pena de 3 anys de presó per detenció il·legal i 7 anys i mig per intent d’homicidi, tots dos delictes amb l’agreujant de parentiu. També li va prohibir acostar-se a menys de 300 metres o comunicar-se amb la víctima i les seves filles durant quatre anys i el va inhabilitar per exercir la pàtria potestat de la filla en comú fins que aquesta arribi a la majoria d’edat.
Risc greu de violència vicària
La defensa va recórrer la sentència de l’Audiència primer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ja la va confirmar, i posteriorment davant el Tribunal Suprem. Entre els motius del recurs, impugnava la inhabilitació per exercir la pàtria potestat i les prohibicions d’aproximació i comunicació amb les dues menors. El Suprem, però, avala íntegrament aquestes mesures i considera que són “proporcionades” davant el “risc greu de violència vicària” que posen de manifest els fets.
La sentència recorda que, després de sobreviure a l’apunyalament, la víctima va explicar a les persones que la van auxiliar que temia per les seves filles perquè el condemnat li havia dit que “aniria a per elles”. Segons el Suprem, aquest “temor fundat de la mare evidencia el risc existent i justifica tant la inhabilitació temporal de la pàtria potestat com les prohibicions d’aproximació i comunicació amb les menors”.
El tribunal subratlla que, en casos com aquest, les mesures preventives són “la millor pedra angular” per combatre la violència vicària i evitar que els fills es converteixin en un instrument per causar el màxim dany a la mare. També remarca que aquest tipus de violència obliga a actuar abans que es produeixi un atac als menors quan existeixen indicis objectius que n’acrediten el risc.
Per tot plegat, conclou que les restriccions imposades per l’Audiència de Girona són proporcionades a la gravetat dels fets i tenen com a finalitat protegir les dues menors.
