L’Ajuntament de Girona ha presentat el Pla Local de Salut Integral 2026-2030 (PLSI), el document que definirà les polítiques municipals de salut i benestar durant els pròxims quatre anys. Elaborat íntegrament pel consistori amb la participació de professionals, entitats i ciutadania, el pla aposta per un model preventiu, comunitari i equitatiu que situa el benestar emocional, la salut sexual i reproductiva, la prevenció de les addiccions i la salut comunitària entre les principals prioritats.
La proposta ha estat presentada aquest matí pel tinent d’alcaldia i regidor de Talent, Innovació, Salut i Comunitat, Xavier Aldeguer, i per la regidora de Salut i Benestar Emocional, Sílvia Bosch. El document és públic i es pot consultar en línia.
La regidora Sílvia Bosch ha remarcat que “el Pla Local de Salut Integral 2026-2030 és un compromís: que la salut de les persones que viuen a Girona sigui una prioritat real, no declarativa. Que arribi a tothom, però especialment a qui més ho necessita. I que sigui el resultat d’un esforç col·lectiu. Avui és un punt d’inici, no de final”.
El diagnòstic de salut que serveix de base al pla s’ha elaborat a partir dels indicadors de salut comunitària de les quatre àrees bàsiques de salut de la ciutat —Can Gibert del Pla, Taialà, Santa Clara i Montilivi—, una enquesta d’hàbits amb 131 respostes i un estudi qualitatiu basat en entrevistes a 19 professionals de diferents àmbits.
Aquest procés ha permès detectar les necessitats més urgents de la població i definir actuacions adaptades a la realitat dels barris i dels diferents col·lectius. Posteriorment, professionals de diversos sectors han treballat en comissions específiques per concretar les mesures de cadascuna de les línies estratègiques.
Les dades obtingudes situen el benestar emocional com la principal necessitat de salut de la població gironina. El diagnòstic constata una prevalença de trastorns d’ansietat i depressió que, en alguns casos, supera la mitjana catalana. Davant d’aquesta realitat, el pla incorpora actuacions per reforçar la promoció del benestar emocional comunitari, facilitar l’accés als recursos de suport psicològic i reduir l’estigma associat als problemes de salut mental.
Una de les apostes destacades és potenciar la prescripció social i comunitària des de l’atenció primària com una alternativa a la medicalització del malestar, afavorint la participació en activitats i recursos comunitaris.
El document s’estructura en quatre línies estratègiques: el benestar emocional; la salut afectivosexual i reproductiva; els consums i la prevenció d’addiccions, i la salut comunitària, l’equitat i el treball en xarxa. Cadascun d’aquests àmbits incorpora objectius específics i actuacions definides conjuntament amb professionals de l’atenció primària, la salut mental, els serveis socials, l’educació, la seguretat ciutadana, el tercer sector i la Universitat.
Entre les accions previstes hi ha el desplegament de programes de promoció de la salut comunitària, el reforç dels recursos de suport en salut mental, la millora de l’espai urbà per fomentar la mobilitat activa i la qualitat ambiental, i la implantació d’iniciatives que promoguin hàbits de vida saludables.
El Pla Local de Salut Integral també incorpora un sistema d’avaluació anual que permetrà mesurar els resultats de les actuacions i adaptar-les a les noves necessitats que puguin sorgir durant el període de vigència.
