El Pacte Nacional per a la Indústria prioritza desplegar els polígons logístics de l’Empordà i de l’aeroport a comarques gironines. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha presentat aquest dilluns el full de ruta per transformar la indústria catalana que, amb una inversió de 5.000 milions d’euros, inclou 190 mesures.
El conseller ha exposat que tant el Logis Empordà com el polígon a l’entorn de l’aeroport compten amb Plans Directors Urbanístics (PDU) com a eina estratègica perquè el desenvolupament es pugui fer de manera “més àgil, més ràpida”: “Quan s’impulsa a través d’un PDU vol dir, efectivament, que ja anem tard però que es vol revertir aquesta tardança”. Sàmper també ha destacat la mesures per fer front a futures sequeres.
Sàmper ha destacat que el Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) és l’estratègia per contribuir, des de Catalunya, en la reindustrialització d’Europa: “Europa s’ha adormit i el que hem de fer és forçar la pota industrial”. Per això, el Pacte incrementa en un 56% la capacitat i la dotació econòmica passant de 3.500 milions d’euros de l’antic pacte a 5.000.
A les comarques gironines, el conseller ha destacat que gira al voltant de cinc eixos. El primer, potenciar la capacitat d’internacionalització de les empreses perquè puguin més facilitats per anar als mercats exteriors, tant per vendre com per generar-hi filials.
També és cabdal per aconseguir-ho apostar pel node logístic de la demarcació, i això passa, segons Sàmper, per desplegar els polígons dels Logis Empordà i de l’entorn de l’aeroport de Girona: “Són una dotació de 60 hectàrees per una banda i de 100 per l’altra”. Els dos pols logístics compten amb Plans Directors Urbanístics, com a eines per agilitar-ne el desenvolupament.
El conseller ha admès que la necessitat de tenir una tramitació “més àgil, més ràpida” evidencia que no es poden desplegar a través d’una tramitació administrativa i urbanística senzilla. “Quan s’impulsa a través d’un PDU vol dir, efectivament, que ja anem tard, però que precisament es vol revertir aquesta tardança”, ha afegit.
En aquest sentit, ha recordat que el Departament que capitaneja i el de Territori van rubricar un acord a través del qual Empresa i Treball fixa prioritats per a la indústria i les empreses per “potenciar aquells plans i aquelles inversions que són més importants”.
A banda del node logístic, ha situat com a tercer eix del PNI a les comarques gironines les inversions per fer front a les futures sequeres. “Ara sembla que no tornaran, però hem de preveure que la indústria, com un dels sectors que més consum d’aigua té, compti amb les dotacions d’aigua d’abastament, a través de dessalinitzadores, plantes per regenerar aigua o recuperació d’aqüífers”, ha dit.
El quart eix del pla per a Girona gira al voltant del pla cofinançat per l’Ajuntament de Girona i l’Institut Català de Finances amb la voluntat de fer créixer les empreses fent-les més competitives i, per tant, amb més “capacitat de resistència”.
Finalment, el pacte preveu accions per donar embranzida a sectors econòmics que piloten l’economia gironina, com l’alimentari, el suro, la metal·lúrgia o la maquinària. “El que hem de fer és aprofitar-nos de totes les accions que hi ha previstes al Pacte i les comarques gironines s’han de veure molt beneficiades”, ha conclòs el conseller.
