La Fundació Pioners del Nostre Temps ja ha enllestit el pla pioner de prevenció d’incendis forestals de la Muga i l’entregarà a la Generalitat per a la seva aprovació. El projecte abasta unes 40.000 hectàrees en una vintena de municipis i busca protegir-los contra grans incendis com el del 2012.
La iniciativa, impulsada per la fundació amb el suport del Govern, preveu actuar en unes 2.600 hectàrees on l’orografia permet que els equips d’emergències puguin lluitar millor contra els focs per aturar-los. El procés s’ha fet amb implicació d’associacions de propietaris, ramaders, ecologistes i altres actors del territori i permetrà omplir el “buit” en la planificació d’incendis que hi havia entre el massís de l’Albera i l’Alta Garrotxa.
El projecte es va començar a gestar fa dos anys de la mà de la fundació amb el suport del Departament d’Agricultura. La iniciativa s’ha convertit en un pla “pioner” perquè mai a Catalunya, però tampoc a Espanya ni al sud d’Europa, s’havia impulsat una iniciativa d’aquest abast de la mà d’una entitat privada.
El pla abasta un total de 20 municipis que van des de la Vajol fins a Navata, a l’Alt Empordà. En total, unes 40.000 hectàrees, en gran part afectades pel gran incendi forestal del 2012, però que no comptaven amb cap planificació específica contra els focs.
“Hi havia un buit des del punt de vista de prevenció de grans incendis en aquest tram que queda a cavall entre l’Alta Garrotxa i l’Albera”, afirma el director executiu de la fundació, Oriol Armet.
Cooperació entre municipis
Es tracta de municipis petits que, sovint, tenen dificultats per tirar endavant les seves pròpies franges d’autoprotecció. El model “comú” suposa un pas endavant perquè, no només els aglutina sota un mateix paraigua; sinó que ofereix una visió “estratègica” en la lluita contra els incendis i ho fa, a més, de la mà del territori.
“Si estem parlant de la gestió del territori per fer front als incendis, els ajuntaments tenen la competència de les franges perimetrals, tenen els ajuts que són atorgats als municipis, però tots tenen clar que no podran afrontar els incendis només amb accions locals i perimetrals”, admet el director del Consorci Salines-Bassegoda, Oriol Porcel.
Aquest llarg procés de treball i de consens permetrà, de fet, que un cop acabat el projecte, el procés d’aprovació sigui ràpid perquè el territori “ja hi ha dit la seva”. “El pla s’ha creat des de la base, amb tots els actors del territori i que tenen alguna cosa a dir en la prevenció d’incendis”, detalla Armet. “Ha recollit totes les mirades diverses que conflueixen amb la prevenció d’incendis en el territori”, afegeix. El document s’entregarà ara a la Generalitat i s’espera que en els sis mesos vinents es resolgui i es pugui començar a implementar.
Reduir el combustible i combatre grans focs
“La idea d’aquest pla de prevenció d’incendis, que està fet a una gran escala, és escollir aquells indrets concrets del territori on el foc, de manera natural, canvia de comportament. Per tant, intervenint en aquests llocs, fent una gestió forestal molt concreta, podem reduir encara més la intensitat del foc i permetre que els efectius d’extinció puguin fer front a un potencial gran incendi forestal”, explica Armet.
Les actuacions previstes en aquests punts “estratègics” contemplen treballs forestals d’aclarida de vegetació, eliminant “combustible”. “Això evita el pas d’incendis de superfície capçada, més virulents i amb més intensitat”, explica l’enginyer del Departament d’Agricultura, Jordi Canals.
La importància de les pastures
La voluntat és que un cop executats aquests treballs se’n pugui fer un manteniment a través de pastures, els tallafocs “naturals”. El ramader i president de l’Associació per la Ramaderia Extensiva a l’Alt Empordà, Víctor Rojas, reivindica el paper “fonamental” que té el sector.
“És essencial que la gent entengui, que la societat entengui, que sense la ramaderia extensiva aquestes feines no tenen cap mena de sentit i que una cosa porta a l’altra”, assegura Rojas.
El projecte compta amb el suport i finançament de la Fundació Biodiversitat del del Ministeri per a la Transició (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea a través dels fons Next Generation.
