El Museu d’Història dels Jueus de Girona ha incorporat una nova làpida amb inscripcions en hebreu de l’època medieval. Es tracta d’una estela funerària que es va trobar en una zona propera a Girona i que procedeix de l’antic cementiri que tenia la comunitat a Montjuïc.
La peça la va trobar una persona en el marge d’un camí proper a Girona i l’ha estat custodiant durant un temps fins que s’ha documentat i ha passat a ser patrimoni públic. La làpida és de pedra nummulítica de Girona, que és visible des de totes les perspectives. Té unes mesures de 63 x 22 x 14 cm, es tracta d’una estela funerària, que anava clavada en vertical, de manera que la part inferior hauria quedat oculta sota terra.
La nova peça s’instal·larà al Museu d’Història dels Jueus, que ja acull una col·lecció lapidària hebraica destacable i que s’ha convertit en una de les més significatives de l’Europa occidental. És un conjunt de 29 làpides i esteles, totes procedents del cementiri jueu de Girona de Montjuïc i que també corresponen a l’època medieval, entre els segles XII i XV, i que presenten epitafis amb estil poètic.
Per a la seva correcta documentació, des del museu han sol·licitat l’ajuda de l’expert en epigrafia hebraica, José Ramon Ayaso, que ha estat el responsable d’estudiar i analitzar la làpida. A partir de les seves conclusions, s’ha pogut contrastar que es tracta d’un fragment d’estela funerària amb dues línies de text. Es tracta d’una inscripció molt senzilla en què, molt probablement, només apareixeria el nom i la filiació del difunt, amb una breu fórmula final.
El costat dret de l’estela està retallat a conseqüència del seu reaprofitament en una data indeterminada, després de l’expulsió dels jueus (1492) i de la consegüent dispersió de les pedres del cementiri. És probable que les dimensions originals del costat dret de la pedra permetessin una filiació més detallada o prolixa amb la menció del pare i l’avi del difunt o la filiació seguida pel nom familiar.
En el text, es creu que no hi figura ni la data de defunció, ni les circumstàncies de la mort ni cap de les eulògies que són comunes en les làpides hebraiques. La factura de les lletres hebrees està molt ben elaborada, de forma quadràtica i de gran precisió. Això denota expertesa en el traç i un bon coneixement de l’alefat i de l’epigrafia hebraica. Malgrat les parts perdudes del text, la traducció més probable seria: ‘[Je]hossua, fill de Rabí … [Z]erahia. Beneït sigui el seu record’.
La família jueva dels Zerahia està documentada a Girona des del segle XI, i alguns dels seus membres foren significats poetes i literats, reconeguts internacionalment com a personatges il·lustres de la cultura jueva.
Cementiri de Montjuïc
Davant de la imminent expulsió de la comunitat jueva de Girona l’estiu de 1492, l’aljama va cedir gratuïtament el cementiri jueu de Montjuïc al noble Joan de Sarriera mitjançant un document notarial signat el 14 de juliol d’aquell any. Aquesta cessió incloïa també les làpides i esteles funeràries, que Sarriera va reutilitzar com a material de construcció en la reforma del seu casal de les Torres de Palau l’any 1495.
Diverses de les peces es van localitzar posteriorment tant al barri de Palau-sacosta com en altres punts de Girona i dels seus voltants, fet que demostra que moltes pedres del cementiri van ser dispersades i reutilitzades com a material de construcció després de l’expulsió.
L’any 2000, la col·lecció lapidària hebraica de Montjuïc va ser cedida per la Generalitat, a través del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, en dipòsit permanent al Museu d’Història dels Jueus, on constitueix un dels seus fons patrimonials més valuosos. Aquest conjunt és un exemple de la importància de preservar el patrimoni històric, sovint salvat gràcies a l’atzar o a la noble iniciativa de particulars.
