El Museu d’Art de Girona reivindica els paisatges de l’artista Concha Ibáñez, reconeguda com una de les millors representants del paisatgisme català contemporani i una de les artistes més destacades de la seva generació. Coincidint amb el centenari del seu naixement, i quatre anys després de la seva mort, és la primera exposició pòstuma dedicada a Concha Ibáñez que es fa a Catalunya.
Lluny del format antològic, la mostra se centra en el paisatge, tema central de la seva trajectòria, i reuneix per primer cop una selecció significativa de les seves sèries paisatgístiques més conegudes, juntament amb gravats i exlibris, documentació original i objectes personals procedents del seu llegat personal.
El Museu d’Art de Girona inaugura l’exposició ‘Concha Ibáñez. L’evocació del paisatge’, comissariada per Elina Norandi, aquest dijous. La mostra es podrà visitar fins al 10 de gener.
La mostra de Girona s’inicia amb un primer àmbit on s’aprofundeix en la vida de Concha Ibáñez i les relacions que va mantenir amb altres artistes, com ara Colita, qui li va dedicar una sèrie de retrats fotogràfics, o Ferran Soriano, Pascual Casaubon i Agustín Mir, els quals li van dedicar retrats escultòrics que es podran veure a l’exposició; així com diversos objectes personals.
També s’hi exposen alguns dels seus primers treballs, exemples d’una tècnica pictòrica que mantindria al llarg de tota la seva producció. A continuació, la mostra es divideix en diversos àmbits dedicats a les seves sèries paisatgístiques més conegudes: Almeria, Lanzarote, Castella i el paisatge català, cadascuna amb la seva paleta cromàtica particular. En total, més de 60 obres pictòriques d’una gran potència visual, més tants altres dibuixos, apunts i gravats, que fan d’aquesta artista una de les paisatgistes imprescindibles de la història de l’art català.
Concha Ibáñez va néixer el 12 de març de 1926 a Canet de Mar. Els seus pares eren oriünds d’Instinción (Almeria), però Ibáñez es va criar a Barcelona, al barri del Clot, i sempre es va considerar catalana. Va estudiar tall i confecció i va treballar de modista, però la pintura havia estat sempre la seva vocació. Compaginant la feina amb l’estudi, va assistir a l’Escola de la Llotja. Posteriorment, hi va tornar per estudiar litografia, tècnica en la qual acabaria excel·lint.
Va iniciar la seva carrera artística professional a la dècada del 1960. Des de llavors, va exposar a un ritme excepcional, normalment entre quatre i sis mostres individuals l’any, en galeries i centres d’art de Catalunya, de l’estat espanyol i de diverses ciutats estrangeres. Es va promoure a ella mateixa, buscant marxants, col·leccionistes i galeristes, i va aconseguir viure del seu treball artístic. Va morir a Barcelona el 22 de desembre de 2022.
El Museu d’Art de Girona recorda en un comunicat que Concha Ibáñez va ser una dona de caràcter ferm i idees clares: d’origen obrer, comunista i militant clandestina del PSUC durant el franquisme, al mateix temps era una persona d’una profunda espiritualitat. Era sociable, però també solitària: va decidir no formar parella ni tenir fills. Aquesta solitud també es reflecteix en els seus paisatges: illes, deserts i camps sense figures humanes.
Concha Ibáñez no pintava mai a l’aire lliure. El seu procés creatiu consistia a viatjar al lloc triat i, una vegada allí, efectuar multitud de dibuixos, esbossos i fotografies. De retorn al seu estudi, pintava el paisatge a través de l’evocació que en conservava, elaborant el que ella denominava ‘sèries’. Lluny del paisatgisme tradicional, la seva obra es caracteritza per la síntesi de les formes, el cromatisme reduït i una construcció que, en els moments més radicals, arriba a fregar l’abstracció. Ibáñez va construir així un llenguatge pictòric absolutament personal.
Per aprofundir en la seva obra i persona, el Museu proposa un seguit d’activitats per a tots els públics, com visites comentades acompanyades d’un còctel programades per l’estiu, tallers familiars estiuencs on aprendre a pintar com ho feia ella, així com una taula rodona amb Juan Carlos Bejarano, Lluïsa Faxedas i Maria Garganté, moderada per Elina Norandi.
El 4 d’octubre es farà la presentació del catàleg de la mostra, que inclou textos d’Elina Norandi i de Juan Carlos Bejarano.
