L’Ajuntament de Cadaqués (Alt Empordà) demana a l’Estat que faci una “excepció” i apliqui mesures “adaptades” al Cap de Creus en l’aplicació del decret que prohibeix el fondeig sobre la posidònia.
El consistori argumenta que més del 90% del fons marí de la zona està recobert per aquestes praderies i demana que l’aplicació de la regulació sigui “equilibrada i compatible” amb les activitats locals relacionades amb la navegació. A més, ha avançat que la preocupació és “compartida” amb diversos municipis de la zona i que, per això, la Generalitat ha decidit presentar-hi un recurs. En paral·lel, anuncien que juntament amb altres poblacions i empreses nàutiques han impulsat accions jurídiques.
El govern espanyol va aprovar el mes de març un Reial decret per protegir de manera integral les praderies de posidònia al Mediterrani espanyol. La norma busca reduir les principals pressions sobre aquestes poblacions marines i, entre les mesures previstes, hi ha la prohibició de fondejar-hi a sobre. També es fixa el foment dels sistemes d’amarrament de baix impacte i amb boies ecològiques o la limitació d’algunes activitats que puguin afectar el fons marí com la pesca d’arrossegament o l’extracció d’àrids, entre d’altres.
Els municipis de la zona del Cap de Creus, on ja hi ha una regulació específica a través del PRUG, han rebut amb preocupació la mesura. Entre ells, Cadaqués on, segons el consistori, pràcticament la totalitat del seu fons marí està recobert per aquestes espècies.
L’Ajuntament reclama que, tenint en compte aquesta “situació excepcional”, s’apliquin “mesures especials” a la zona que permetin conservar la posidònia, però “de manera compatible amb la realitat local”. En aquest sentit, demanen que no s’apliquin les mateixes mesures a tot el litoral.
El regidor de Serveis Marítims del municipi, Manel Rahola, diu que a Cadaqués no tenen més opcions. “El decret regula la situació de manera generalista a tot el Mediterrani, però no fa cap distinció ni excepcionalitat en funció de les característiques pròpies de cada zona”, assegura. Sobre això, afegeix que “els estudis dels darrers 12 anys que s’han fet al Cap de Creus posen de manifest que la posidònia està en bon estat, que no ha patit regressió, i, per tant, que no es pot demostrar que el fondeig hagi repercutit en el seu estat”.
Per tot plegat, reclamen evitar situacions de “persecució indiscriminada” al fondeig lliure “responsable” i “garantir la convivència equilibrada entre la preservació ambiental i els usos tradicionals del litoral”. A més, el consistori assegura que hi ha elements molt més perjudicials per a la posidònia que el fondeig, com les dessalinitzadores, els vessaments incontrolats o algunes infraestructures d’instal·lacions portuàries, i que les àncores utilitzades en la navegació tradicional responsable no representen un impacte prou perjudicial per justificar les mesures i sancions que presenta el decret.
Paral·lelament a les demandes d’unes mesures excepcionals, el consistori també reclama que, aquest estiu, es faci una primera campanya informativa, però no sancionadora. “No ens han donat marge de reacció. El decret és del març i ja tenim l’estiu a sobre”, recrimina Rahola.
D’altra banda, i davant la preocupació a la zona, s’ha creat un grup de treball amb l’objectiu de clarificar l’aplicació de la normativa, abordar les problemàtiques existents i treballar en possibles solucions que permetin compatibilitzar la protecció ambiental amb la realitat del territori. A més, s’han mantingut trobades amb representants de l’Estat i la Generalitat.
Arran de la preocupació compartida per diversos municipis i entitats, asseguren, la Generalitat ha decidit presentar recurs contra el Reial decret, una decisió que l’Ajuntament de Cadaqués valora “positivament”, ja que consideren necessari revisar determinats aspectes de la norma i defensar una aplicació més ajustada a la realitat del territori. Paral·lelament, en conjunt amb altres municipis del Parc Natural i empreses i associacions nàutiques del municipi, han impulsat accions jurídiques pròpies.
