La Cambra de Comerç de Girona insta a “collar l’administració” per garantir que es compleixen els terminis i que el Campus de Salut serà una realitat el 2031. En una trobada amb els mitjans, el president de la Cambra, Jaume Fàbrega, ha remarcat que el futur econòmic de la demarcació va lligat a infraestructures pendents, com el complex sanitari o el baixador del TAV a l’aeroport de Girona.
Per això, ha afirmat que els empresaris no permetran que les administracions “no facin els deures”. La Cambra ha presentat aquest dijous el Baròmetre Sectorial 25/26, que situa la inflació, la incertesa geopolítica, les interrupcions en la cadena de subministrament i la manca de personal qualificat entre les principals preocupacions dels empresaris.
Fàbrega ha posat el focus en tres projectes estratègics per al 2031 que són cabdals per a l’economia de les comarques gironines: el Campus de Salut, la connexió amb alta velocitat de l’aeroport de Girona i la celebració de la Ryder Cup a Caldes de Malavella (Selva), que augura que tindrà un gran impacte econòmic a llarg termini.
El president de la Cambra de Comerç de Girona ha subratllat que agafen “la paraula” a les administracions implicades que han fixat el termini perquè les infraestructures siguin una realitat i assegura que seran exigents amb el compliment del calendari. Fàbrega ha remarcat que “una societat que és capaç de fer una vacuna contra la Covid no pot permetre que la seva administració, que està al seu servei, no faci els deures”. I ha afegit que els empresaris s’encarregaran de “collar” l’administració per assegurar que no hi ha retards en projectes estratègics per al territori.
La Cambra ha presentat el Baròmetre Sectorial 25/26, que recull l’opinió directa dels empresaris que exposen fan una valoració del darrer exercici i exposen quins són els reptes d’enguany. El Baròmetre exposa que les principals preocupacions per a la majoria d’empresaris són l’augment de costos i la inflació, la incertesa geopolítica i econòmica, les interrupcions en la cadena de subministrament i logístic, la manca de personal qualificat, la burocràcia i la càrrega reguladora, l’accés a l’habitatge, l’absentisme i el subfinançament.
A l’altra cara de la moneda hi ha els camps on veuen que hi ha més oportunitats. Aquí, els empresaris gironins hi han situat la sostenibilitat i la transició verda, la digitalització i l’adopció de la intel·ligència artificial, la formació, la col·laboració públicoprivada, l’expansió internacional i els nous mercats, la innovació sanitària relligada al Campus de Salut i la diversificació turística.
Fàbrega ha definit el Baròmetre, que enguany arriba a la tercera edició, com “l’opinió des de la trinxera” que fa una foto real de les preocupacions i motivacions dels empresaris. El baròmetre analitza tots els sectors que configuren l’ecosistema econòmic de les comarques gironines. Per exemple, en turisme, han assenyalat que el repte continua sent la desestacionalització i aconseguir que els establiments puguin obrir “tot l’any”.
I aquí, el sector també veu en el Campus de Salut un revulsiu important, perquè consideren que servirà per potenciar el turisme mèdic i de salut o impulsar l’anomenat turisme ‘silver’, adreçat a viatgers sèniors que busquen establir una segona residència o visitar destins que ofereixin una combinació de benestar i salut.
En relació al turisme, un dels motors econòmics de la demarcació, Enric Dotras ha assenyalat que a hores d’ara el nivell de reserves està per sobre de les que hi havia les mateixes dates de l’any passat i que han detectat que cada vegada els visitants aposten per fer estades més llargues.
