Poma de Girona preveu tornar a una de producció de 100 milions de quilos de fruita, tal com va aconseguir el 2024. Això suposa tornar a una xifra “excepcional” i recuperar la caiguda de l’11% del 2025 en què es van recollir 89 milions de quilos de poma a les 2.100 hectàrees que es conreen, una quantitat que els productors consideren “normal”.
De fet, des del sector donen per fet que arribaran a les 90.000 tones, però projecten poder recollir de nou la mateixa quantitat que fa dos anys. Aquestes dades es van presentar a l’assemblea anual de socis que es va fer a Pals (Baix Empordà) i en la qual es va distingir el dietista Julio Basulto, per la seva trajectòria en la divulgació científica en relació amb l’alimentació i salut pública.
La trobada va comptar amb les intervencions del president de Poma de Girona, Jaume Armengol i del director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Josep Guix. Armengol va reconèixer les dificultats que suposa el “repte ambiental” en el que han de conviure els productors, però celebra que el producte de proximitat i de qualitat està “més reconegut que mai”. Al seu torn, Guix va assenyalar que Poma de Girona “ha evolucionat fins a convertir-se en un model associatiu exemplar, vertebrat sobre criteris de qualitat, sostenibilitat i cohesió territorial”
A més a més, durant l’esdeveniment també es va portar a terme una taula rodona amb representants de la DO Empordà, la DOP Oli de l’Empordà, l’Arròs de Pals i la IGP Poma de Girona per debatre sobre el sector agroalimentari gironí i les produccions alimentàries de màxima qualitat.
Poma de Girona és una IGP en la qual s’agrupen tres empreses que produeixen i comercialitzen pomes: Girona Fruits (Bordils), Giropoma Costa Brava (Ullà) i Fructícola Empordà (Sant Pere Pescador). La IGP Poma de Girona compta més de 80 socis productors, que representen un total de 2.100 hectàrees productives distribuïdes entre les comarques del Baix Empordà, l’Alt Empordà, la Selva i el Gironès. La proximitat del mar Mediterrani i dels Pirineus fa que les plantacions gaudeixin d’un clima privilegiat pel cultiu.
