El jutjat mercantil 1 de Girona ha cancel·lat un deute que frega els 3,3 milions d’euros (MEUR) a un gironí que va acumular préstecs que van acabar generant un efecte “bola de neu”. La interlocutòria d’exoneració del passiu insatisfet resol que va actuar de “bona fe” quan va sol·licitar diversos crèdits a entitats bancàries per intentar reflotar una empresa tèxtil de la qual era administrador, i que va acabar fent fallida.
“S’identifica una dinàmica acumulativa de deute on la càrrega financera d’interessos i comissions esdevé progressivament inabordable”. El deutor, de la mà de l’advocat Alejandro Sánchez, va sol·licitar la declaració de concurs voluntari emparant-se en la Llei de la Segona Oportunitat i es va declarar insolvent.
La Llei de la Segona Oportunitat permet cancel·lar fins al 100% dels deutes pendents i paralitzar processos d’embargament. S’hi poden acollir persones que no puguin fer front a les càrregues financeres, que presenten al jutjat un concurs voluntari. El primer requisit que s’exigeix al deutor és que hagi actuat de “bona fe”, és a dir, que ha afrontat els pagaments mentre li ha estat possible i que no té un historial previ d’infraccions o impagaments acumulats.
Un gironí ofegat pels deutes acumulats com a administrador d’una empresa tèxtil que va acabar fent fallida s’ha acollit a la llei i va sol·licitar la declaració del concurs voluntari i l’exoneració del deute al Jutjat Mercantil 1 de Girona. Segons recull la resolució, va arribar a acumular un deute de 3,27 milions d’euros en préstecs a diferents entitats bancàries.
El jutjat dona la raó al seu advocat, Alejandro Sánchez del despatx Sánchez Ruiz Abogados, que va al·legar que no havia actuat amb “mala fe” quan va avalar els préstecs contractats amb l’objectiu d’intentar reflotar l’empresa.
El jutjat resol que, tot i que hi va haver un “cert dèficit de previsió” a l’hora de contractar nou finançament, la situació econòmica i financera que ha “desembocat en la insolvència” és una “dinàmica acumulativa de crèdit” que va acabar generant un “efecte bola de neu”. Al final, assumir la càrrega financera dels interessos i comissions es va convertir en “inabordable”, indica el mercantil.
El jutjat assenyala que l’origen principal del passiu són els nous préstecs contractats per cobrir deutes previs: “Les entitats de préstec disposaven d’informació per avaluar la solvència del deutor en concedir els crèdits i, malgrat un escenari on resultava raonablement previsible de pagament, en alguns microcrèdits s’aprecien condicions especialment oneroses”.
Segons la interlocutòria, el gironí va viure un context personal i professional “d’angoixa i incapacitat de gestió” de l’efecte acumulatiu del deute i descarta que hi hagués cap “desviació” dels fons. De fet, el jutjat assenyala que bona part del deute era “antic”, però va “persistir i es va agreujar amb el temps”. La documentació recull préstecs amb sis entitats bancàries diferents.
“La insolvència actual respon, més aviat, a un procés progressiu de sobreendeutament financer conegut o coneixible pels mateixos prestamistes, que s’ha retroalimentat pel cost financer i la reiteració d’operacions de refinançament, sense indicis suficients de temeritat greu o intencionalitat”, conclou el mercantil.
La interlocutòria reconeix al gironí el dret a l’exoneració definitiva del deute, que frega els 3,3 milions d’euros.
