Una trentena de voluntaris han recuperat desenes de feixos de posidònia que havien quedat a la deriva després dels últims temporals, en una acció organitzada per Submon a la platja de les Canyelles, a Llançà (Alt Empordà). “Quan hi ha un temporal, el moviment de l’aigua és intens, i espècies com la posidònia frenen aquesta força.
Això provoca que alguns exemplars s’arranquin”, ha explicat Andreu Dalmau, responsable de projectes de l’entitat. Aquesta planta protegida és “clau en la mitigació del canvi climàtic” per la seva capacitat de retenir carboni i com a hàbitat d’altres espècies. Els feixos recollits se seleccionaran i demà tècnics de Submon els replantaran. Caldrà esperar fins a cinc anys per comprovar si arrelen correctament.
L’activitat ha començat amb una explicació del paper ecològic de la posidònia i indicacions de quins feixos s’han de recollir. També s’ha fet una introducció de les característiques de l’Albera, l’espai on es troba la platja de les Canyelles. Un cop acabat el brífing inicial, la trentena de voluntaris que s’han apuntat a aquesta activitat s’han equipat amb neoprè, ulleres i tub de busseig i s’han posat dins l’aigua.
L’objectiu ha estat recuperar un màxim de sis feixos de posidònia que el temporal dels últims mesos ha arrencat, perquè després, tècnics de l’entitat Submon els puguin replantar. Com que es tracta d’una espècie protegida a casa nostra, els tècnics recorden que només entitats autoritzades per la Generalitat poden dur a terme activitats de replantació activa com aquesta.
Segons ha explicat Andreu Dalmau, espècies com la posidònia “frenen” la força de l’aigua provocada pels temporals, però això també fa que alguns fragments o feixos es trenquin o s’arrenquin. Tot i aquest impacte, Dalmau ha remarcat que aquesta planta té una funció ecològica essencial, ja que actua de barrera natural que protegeix la costa gràcies a les seves fulles llargues i les mates que crea.
Els tècnics aquest dilluns s’encarregaran de replantar les desenes de feixos recuperats durant l’acció. Dalmau ha advertit que es tracta d’un procés “complex”. “Cal veure si aquests fragments són capaços d’arrelar de nou, créixer i expandir-se horitzontalment”, ha detallat i ha assegurat que això requereix com a mínim cinc o deu anys. A més, ha subratllat que els exemplars recollits ja han patit un estrès previ en ser arrencats i haver estat dies a la deriva.
Dalmau ha insistit que cal posar el focus en la restauració passiva, és a dir, reduir les pressions humanes i ambientals que afecten les praderies perquè puguin recuperar-se de manera natural. “És una planta de creixement molt lent i, per tant, la seva recuperació també ho és”, ha detallat. Accions com la d’aquest diumenge serveixen per replantar en punts concrets i també per fer “divulgació a la població local de la importància d’aquesta planta”, ha afegit el tècnic.
La posidònia és “una espècie clau” en la mitigació del canvi climàtic a casa nostra, per la seva capacitat de capturar i emmagatzemar diòxid de carboni al sediment i la seva contribució a oxigenar l’aigua. A més, aquesta planta també proporciona refugi i aliment a moltes espècies, sobretot en les seves fases juvenils. Es tracta d’una espècie endèmica del Mediterrani i, en aquest sentit, Dalmau ha assegurat que “si desapareix d’aquí, desapareix del món”.
Els participants han valorat positivament l’experiència. Un dels voluntaris, en ‘Pecu’, que ha vingut de Palafrugell, ha explicat que li interessa especialment la divulgació i la restauració ambiental, perquè es dedica al món del submarinisme i ja veu els efectes del canvi climàtic al mar.
Altres participants, com la Maria i en Miquel, que venen del Baix Llobregat, han assegurat que es van apuntar perquè els va semblar “una activitat maquíssima” i per conèixer millor el seu entorn.
La iniciativa s’emmarca en el projecte europeu Blue Connect, que està centrat en la millora de la gestió en àrees marines protegides. En el cas de l’Albera Marítima, el projecte, que gestiona l’entitat Submon, encaixa amb la proposta dels municipis de Llançà, Colera i Portbou de crear un parc natural que inclogui també l’espai marí d’aquest tram de la Costa Brava. Aquesta acció combina la restauració ecològica amb la implicació de la comunitat local.
