Cues a Salt (Gironès) davant l’oficina que centralitza tota la informació i dona assessorament sobre el procés de regularització extraordinària obert per l’Estat. Una vuitantena de persones de diverses nacionalitats -algunes d’elles, ja amb els documents a la mà- s’esperen a fora del local, situat a l’espai municipal de Som Salt, per parlar amb els tècnics.
D’entrada, allò que es fa és donar-los cita prèvia perquè tornin a partir de les onze, quan arribaran els voluntaris que s’encarregaran d’atendre’ls. A més de rebre informació, els migrants que volen regularitzar la seva situació també podran fer-ho de manera telemàtica a través de les entitats acreditades.
El procés de regularització extraordinària obert per l’Estat permet tramitar les sol·licituds per dues vies. Per una banda, de forma telemàtica i, per l’altra, presencialment, amb cita prèvia a les oficines de Correus o bé a oficines de la Seguretat Social.
A Salt, l’Ajuntament juntament amb diverses entitats, ha obert una oficina d’assessorament que dona informació a les persones que s’hi dirigeixen sobre la documentació que han de presentar. A primera hora del matí, una vuitantena de persones ja hi feien cua. Sobretot, allò que es fa avui és que voluntaris els atenguin per informar-los sobre tot el procés i comprovar que tinguin els documents que pertoquen (com per exemple el certificat de vulnerabilitat, que es demana en alguns casos).
Després, un cop fetes les consultes, des d’aquí els voluntaris ofereixen als immigrants la possibilitat de demanar-los cita prèvia per tramitar-ho presencialment o bé, a través de les entitats acreditades -com ara Càritas- se’ls dona l’opció d’entrar els documents via telemàtica. Tant en aquesta oficina del carrer Anselm Clavé, on tècnics de les entitats s’hi desplaçaran, com a les diferents seus que tenen al municipi.
La situació que es viu a Salt, on sobretot avui s’informa, contrasta amb la de l’oficina de Correus de Girona (on no hi ha cues). També perquè en aquest cas, a l’avinguda Ramon Folch, s’atenen els immigrants amb cita prèvia i ja s’entra directament la documentació. Al llarg del matí, han donat una vintena de cites.
“Podrem optar a coses dignes”
Entre els qui feien cua a primera hora davant el local de Som Salt per informar-se hi havia la Merlyn Jacqueline Rodríguez, d’Hondures. Fa set anys que viu aquí i té totes les esperances posades en el procés de regularització. Durant molt de temps ha cuidat gent gran i es queixa que sempre ha hagut de cobrar en negre.
“Estem molt contents perquè podrem optar a coses dignes, perquè ara no podem llogar un pis i no tenim molts drets”, afirma Rodríguez. Sobre això, insisteix que els immigrants poden “aportar moltes coses” i que molts venen “preparats” i formats dels seus països d’origen.
En Moussa Balde va venir del Senegal l’any 2024. “Jo vull els papers per treballar i poder ajudar la meva família, que m’espera al Senegal. Sense papers no puc treballar”, assegura. Per això, espera que aquest procés de regularització li canviï la vida.
Keba Gaye també fa poc més de dos anys que va arribar a Catalunya procedent d’aquest mateix país africà. “Espero tenir la sort de tenir papers, poder seguir treballant i millorar la nostra vida”, diu. Ha acudit a l’oficina de Salt per informar-se perquè no sap com funciona tot plegat. “He sentit que necessito un certificat de vulnerabilitat i vinc a preguntar com va”, afegeix.
Precisament, aquest certificat és un dels punts que genera més confusió. Així ho constata el tècnic d’acollida i ciutadania de l’Ajuntament de Salt, Xavier Xarbau. “Va ser una sorpresa per a tothom, tampoc estava molt indicat on s’havia d’anar i, per tant, avui ens ha vingut molta gent per aquesta qüestió”, explica Xarbau. Per acollir-se a la regularització extraordinària, l’Estat demana que es presenti el certificat de vulnerabilitat si la persona no ha treballat de manera regular o bé si no conviu amb fills i familiars.
Voluntaris i acompanyament “integral”
Xarbau explica que, precisament, l’oficina d’informació i assessorament té com a objectiu “acompanyar” la gent en el procés de regularització extraordinària. “Fa tres anys que funcionem a través de la Taula d’Acollida i, quan vam saber que sortia aquest procediment, vam crear un grup ‘ad hoc’ per a aquest tema”, detalla.
Per atendre els immigrants, compten amb un grup de voluntaris que s’han format per ajudar-los. “N’han respost més d’una vintena en menys d’una setmana”, assegura Xarbau.
“A priori semblaria que només és un punt d’informació, però és molt més perquè s’acompanya aquesta persona fins a finalitzar el tràmit, ja sigui per part dels tècnics de les entitats o dels voluntaris”, afegeix. En definitiva, diu, es tracta d’un acompanyament “integral” que, a més, permet descentralitzar el Servei d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament.
Ramon Estany és un dels voluntaris que aquest dilluns es troba al local de Som Salt. Pertany a l’entitat Casal dels Infants i diu que el seu objectiu és ajudar els migrants a recopilar tota la documentació, escanejar documents o, si calgués, fer també trucades a altres ajuntaments. Fa anys que fa de voluntari i, des del seu punt de vista, a través d’aquesta tasca allò que fa és un “retorn” a la societat. “És un plaer i una satisfacció, que fa que allò que reps a vegades sigui més del que dones”, assegura.
L’oficina d’informació a Som Salt obrirà els dies laborables entre setmana fins a finals de juny de les nou del matí a les dues de la tarda. El servei el gestionen Càritas Salt, el Casal dels Infants, la Fundació SerGi, Avancem Santa Clara, Comunalitats Som de Salt, el projecte A-Porta i Vincle amb coordinació dels tècnics municipals.
En paral·lel, l’Ajuntament de Salt també ha creat un canal de WhatsApp per difondre informació sobre el procés de regularització extraordinària. Es va obrir la setmana passada i ja compta gairebé amb un miler de seguidors.
Vint cites a Correus
A Girona, en canvi, a l’oficina de Correus no s’hi han registrat cues, perquè els que hi anaven tenien la cita concertada. En total, aquest matí se n’han donades vint (però cadascuna podia incloure més d’una persona per fer els tràmits, en casos de famílies).
Andrés Eduardo i la seva esposa van arribar junts des de Colòmbia fa uns anys. Aquí treballen tots dos, però no cotitzen. A les nou del matí tenien cita a l’oficina de Correus i n’han sortit al cap d’una hora i mitja amb tota la documentació entregada.
“Estem molt feliços, més que res pels nostres fills i és per a ells que volem estar legalment al país, perquè tots dos treballem, però volem cotitzar”, ha destacat ell, que creu que un cop hagin regularitzat la seva situació tindrà “més oportunitats”.
Mustapha tenia hora a dos quarts de dotze. Està sol i s’ha acostat a Correus més de mitja hora abans de la cita per si es trobava molta gent. Ell va arribar fa poc més d’un any a les illes Canàries amb una barca des de Gàmbia. Ara viu a l’Estartit (Baix Empordà) i treballa, també sense cotitzar. Explica, en anglès, que vol regularitzar la seva situació per contribuir al país.
A Girona, al Mercadal
Com també ha fet Salt, l’Ajuntament de Girona ha habilitat el centre cívic del Mercadal com a espai provisional on les persones que volen acollir-se al procés de regularització puguin fer les consultes que considerin i resoldre dubtes. El consistori, però, sí que carrega contra el govern espanyol per la “manca de recursos extraordinaris” perquè els ajuntaments puguin efectuar aquest procés. A més, l’equip de govern també creu que hi ha hagut un retard en la definició dels criteris exactes per a la regularització.
El local al Mercadal és provisional i l’Ajuntament de Girona avança que es treballa per tancar una proposta permanent mentre duri el procés de regularització extraordinària. El consistori també recorda que hi ha diverses entitats que ja ofereixen suport i atenció als migrants.
Finalment, l’Ajuntament recorda que no cal sol·licitar volant ni certificat de padró per a fer aquests tràmits, ja que les dades de residència es poden verificar d’ofici mitjançant l’intercanvi d’informació entre administracions.
