L’IPHES-CERCA ha desenvolupat un protocol per estudiar els fòssils més fràgils sense comprometre’n la conservació a partir de les restes que s’han obtingut del Camp dels Ninots, el jaciment que hi ha a Caldes de Malavella (Selva).
L’equip ha publicat aquesta metodologia a la revista ‘Geoheritage’ i compta amb la participació d’un equip investigador i tècnic del centre. El protocol estableix vies per decidir com actuar en cada cas i quina és la intervenció menys invasiva per minimitzar els riscos. A més, el protocol facilita la generació de models 3D que afavoreixen la ciència oberta i la transferència del coneixement.
El punt de partida per crear aquest innovador protocol és la dificultat recurrent en les excavacions del jaciment del Camp dels Ninots a Caldes de Malavella. En aquest punt hi ha molts fòssils de petits vertebrats que es conserven en lutites, uns sediments tous i molt inestables que es poden trencar amb molta facilitat mentre s’extreuen.
Habitualment aquests fòssils són rèptils, amfibis o petits mamífers que mantenen la connexió anatòmica, és a dir que tenen els ossos en la seva posició original. La combinació de la fragilitat del suport i la integritat de l’esquelet fa que qualsevol intervenció pugui provocar la pèrdua d’informació clau.
Per això l’equip ha desenvolupat un mètode que es basa en l’avaluació prèvia de factors com ara la mida del fòssil, l’estat de la conservació o el grau d’exposició i també el tipus de sediment. Quan els fòssils estan completament exposats i es vol documentar la superfície es poden fer servir escàners de llum estructurada i això permet tenir models 3D ràpids i precisos. Per contra, quan les restes estan parcialment o totalment incrustades o es vol accedir a l’estructura interna cal optar per tècniques basades en raigs X.
Això permet obtenir informació de l’interior sense manipular el material de forma directa. Aquesta estratègia permet adaptar els tipus de tecnologia que hi ha disponibles en funció de cada situació. D’aquesta manera, s’optimitzen els recursos i es minimitzen els riscos de pèrdua d’informació.
A més, els models digitals que es generen a partir d’aquest nou protocol es poden guardar en repositoris amb accés obert. Això permet que la comunitat científica internacional pugui accedir-hi i faci servir el material sense necessitat de manipular les restes originals. Això multiplica les possibilitats d’estudi i garanteix la preservació de les restes a llarg termini perquè hi haurà còpies digitals segures en cas de possible dany o pèrdua.
Els models tridimensionals també ofereixen noves possibilitats en l’àmbit de la divulgació i l’educació. Les rèpliques digitals permeten generar continguts interactius, visualitzacions en àmbits digitals i materials didàctics. A més, es poden reproduir còpies físiques exactes dels fòssils per a usos diversos, com ara museus i centres d’interpretació.
El Camp dels Ninots és un dels jaciments paleontològics més importants del Pliocè europeu. Està format dins del cràter d’un antic mar volcànic i això permet que hi hagi un registre excepcional de fauna i flora en bon estat de conservació. El 2015 ja es va reconèixer com a Bé Cultural d’Interès Nacional per la singularitat que té.
