Més de 12.000 habitatges de Girona pagaran un rebut més car per les escombraries perquè no han fet servir de manera habitual la targeta per obrir els contenidors intel·ligents i les àrees temporals o no han tret els cubells del porta a porta.
La tinenta d’alcaldia d’Hisenda, Sílvia Aliu, ha explicat que dins aquest global -que també inclou els pisos buits- la gran majoria són “habitatges petits de menys de 70 metres quadrats” i que ara n’analitzen la distribució per barris. Per contra, fins al 75% de les llars de Girona -en concret, 35.550- veuran reduïda la taxa d’escombraries aquest 2026. Aliu també ha posat en relleu que amb el nou sistema, que combina tres models diferents, s’ha arribat al 60% de recollida selectiva.
La taxa de residus que Girona aplica a les llars inclou fins a 70 supòsits diferents, en funció de la superfície que tingui l’habitatge, el consum d’aigua -que permet detectar els pisos buits- i si s’ha fet un ús habitual o no del nou model de recollida d’escombraries. Això últim és el que permet gaudir d’una rebaixa de la taxa.
A l’hora d’aplicar el descompte, el consistori ha tingut en compte quantes vegades s’ha fet ús de la targeta intel·ligent (en el cas dels contenidors i les àrees temporals) o bé s’han baixat els cubells al carrer (en el cas del porta a porta). N’hi ha prou amb haver-ho fet 24 vegades durant sis mesos -o bé 48 cops al llarg de l’any- perquè s’apliqui la rebaixa de la taxa.
Ara, el consistori ja té les dades de quines llars pagaran menys per les escombraries aquest 2026 i quines altres, per contra, veuran com se’ls incrementa el rebut. La diferència entre un cas i l’altre, de mitjana, se situa en 100 euros. Per posar un exemple, un pis de 95 metres quadrats que consumeixi 70 metres cúbics d’aigua i faci ús del sistema, pagarà 244,12 euros de taxa. I si no ho ha fet, el rebut se li incrementarà fins als 352,12 euros.
La tinenta d’alcaldia d’Hisenda ha explicat que fins al 75% de les llars de la ciutat -en concret, 35.550 habitatges- gaudiran d’un descompte amb les escombraries. Segons les dades, domicilis que tenen entre 70 i 135 metres quadrats són els que més fan servir el nou sistema (que combina contenidors intel·ligents, àrees temporals i porta a porta).
Per contra, però, una de cada quatre llars (12.178 habitatges) tindrà una penalització i la taxa se li encarirà. Sílvia Aliu ha explicat que dins aquest global -on també hi ha els pisos buits- la gran majoria són “habitatges petits de menys de 70 metres quadrats”. I que ara el consistori n’està analitzant també quina és la distribució per barris.
La tinenta d’alcaldia també ha precisat que, a l’hora de calcular la taxa, també s’han tingut en compte aquells barris on el nou model encara no s’havia acabat de desplegar. I que, per tant, no van poder fer ús dels contenidors intel·ligents durant tot un semestre. “En aquest cas, s’ha aplicat la part proporcional”, ha precisat Sílvia Aliu.
Aquells qui desitgin comprovar quina taxa pagaran, poden fer-ho a través de la web municipal. N’hi haurà prou amb introduir el número de la targeta intel·ligent perquè el sistema els doni les dades. A més, també podran verificar si han fet servir les deixalleries com a mínim sis vegades durant l’any passat per gaudir d’una bonificació addicional de 25 euros.
17,9 milions d’euros
La tinenta d’alcaldia d’Hisenda ha posat en relleu que, a través de la taxa de residus, l’Ajuntament preveu recaptar 17.971.088,67 euros. És una quantitat que gairebé cobreix del tot el cost del servei -en concret, el 99,94%- que per al 2026 ascendeix a 18 milions d’euros.
Aquest global no tan sols inclou allò que s’ingressarà amb els habitatges, sinó també amb les activitats econòmiques. En aquest cas, Sílvia Aliu ha recordat que la taxa també preveu diferents bonificacions per als comerços i establiments de la ciutat.
Entre d’altres, s’aplica una reducció per a aquelles activitats que lliuren els residus a un gestor privat o per a aquelles altres que tan sols generen una, dues o tres fraccions. A més, com a novetat, als bars, restaurants i empreses de distribució d’aliments que redueixen el malbaratament alimentari amb entitats del tercer sector, se’ls bonifica fins al 75% de la taxa.
