Els trajectes ferroviaris entre Barcelona i les capitals de comarca són avui més lents que fa 25 anys, i les comarques gironines no en són una excepció. Segons una anàlisi a partir dels horaris oficials del 2000 i del 2025, els serveis de rodalies i regionals han incrementat els temps de viatge a tot el país, també a les línies que connecten Girona amb la capital catalana.
En el cas de la demarcació de Girona, el trajecte més ràpid entre Girona i Barcelona Sants ha passat de 74 minuts l’any 2000 a 81 minuts el 2025, és a dir, set minuts més i amb una parada addicional. A Figueres, la diferència és encara més notable: el trajecte mínim ha passat de 105 minuts a 114 minuts, nou minuts més que fa un quart de segle, també amb més estacions intermèdies.
Aquestes dades afecten principalment les línies R11 i RG1, que articulen la connexió ferroviària entre Barcelona i les comarques gironines, i evidencien una tendència generalitzada: més parades i més temps de recorregut.
L’R3, també més lenta al nord del país
A la línia R3, que travessa el nord del territori i connecta amb el Ripollès i la Cerdanya, també s’observa un increment significatiu dels temps. El trajecte entre Vic i Barcelona ha passat de 71 a 86 minuts, mentre que des de Ripoll s’ha incrementat de 110 a 129 minuts, i des de Puigcerdà, de 179 a 198 minuts.
Aquests increments, que se situen al voltant dels 15-20 minuts, responen també a un augment del nombre de parades i a una major saturació de la infraestructura.
Un fenomen general a tot Catalunya
La situació no és exclusiva de Girona. L’anàlisi conclou que totes les capitals de comarca connectades per la xarxa ferroviària tenen avui trajectes més llargs que l’any 2000. En alguns casos, les diferències són especialment acusades, com a la línia R4 al Penedès, on trajectes com el de Vilafranca del Penedès han passat de 53 a 70 minuts.
També a Ponent, el trajecte entre Lleida i Barcelona ha augmentat en 20 minuts, amb més parades que fa 25 anys, mentre que al sud del país les línies cap a Tortosa o l’Aldea-Amposta també han experimentat increments destacats.
Uneix-te al canal de WhatsApp d'El Gerió Digital
Més trens, però menys rapidesa
Els experts atribueixen aquest alentiment a diversos factors. El president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Adrià Ramírez, apunta que l’augment de freqüències i de trens que s’aturen a totes les estacions ha reduït la velocitat global del servei. “Els trens semidirectes han desaparegut o han de compartir via, i això els fa més lents”, assenyala.
Per la seva banda, el director del Centre d’Estudis del Transport, Joan Carles Salmerón, destaca la manca d’inversions històrica i les obres recents com a causes principals. “El sistema ferroviari s’ha debilitat i ara les actuacions per millorar-lo també comporten afectacions temporals”, explica.
Reclamen recuperar serveis semidirectes
Davant d’aquesta situació, els experts coincideixen en la necessitat de recuperar els trens semidirectes i d’ampliar la capacitat de la xarxa amb noves vies d’avançament. També apunten a la importància de planificar els serveis abans de construir noves infraestructures.
En aquest sentit, consideren clau el desenvolupament d’un pla de serveis ferroviaris, que permeti equilibrar freqüència i rapidesa i adaptar la xarxa a una demanda creixent en un context de creixement demogràfic.
Mentrestant, a les comarques gironines, els usuaris continuen assumint trajectes cada cop més llargs per connectar amb Barcelona, en un sistema que, malgrat tenir més trens, és avui més lent que fa 25 anys.
